Text del 2006
“Un dels grans misteris de la ciència actual és l’aparent manca de funció de més del 95% del DNA de les cèl·lules humanes”
Després de cursar de manera simultània els estudis a la facultat de Química de la Universitat de Barcelona i a l’Escola d’Enginyers Industrials de Barcelona, la formació del doctor Joan Antoni Subirana culminà amb un doctorat que determinaria la seva carrera científica posterior. La recerca dedicada als polímers, realitzada aleshores dins un grup que es dedicava a la química física de superfícies, esdevindria el fil conductor d’una carrera professional brillant. Tampoc no deixaria de banda la dedicació a la docència, ja que el doctor Subirana ha estat durant 40 anys catedràtic de la Universitat Politècnica de Catalunya. La recerca i la docència, doncs, i especialment la formació de doctors, han estat les dues línies de treball en què ha centrat la seva carrera científica.
A la Universitat de Harvard, als Estats Units, el Dr. Subirana va començar un postdoctorat de dos anys al costat del doctor Paul Doty, professor de química física macromolecular. A aquesta rica experiència s’hi sumaria un any al Departament de Polímers de l’Institut Weizmann d’Israel. La seva recerca se centrava en els polímers, l’estructura de l’ADN i les interaccions amb les proteïnes. “Els polímers són molècules grans, o unitats repetides unides químicament, que constitueixen la base dels plàstics, com el polietilè. Una altra macromolècula és l’àcid desoxiribonucleic, l’ADN, que és essencial per a la vida. Existeixen nombrosos detalls de la seva estructura que ens són encara desconeguts; justament, un dels grans misteris de la ciència actual és l’aparent manca de funció del 95% de l’ADN de les cèl·lules. Per arribar a adquirir aquest coneixement és necessari trobar noves metodologies, ja que amb les actuals no s’aconseguirà.”
La simultaneïtat d’estudis i de recerques del mateix àmbit en diferents grups d’investigació és un fet força freqüent en el món de la ciència. “No obstant això, l’objecte del nostre estudi, l’estructura d’aquest ADN, no és un tema que s’investigui gaire, tot i ser molt interessant. Avui els esforços es dirigeixen a estudiar-ne els detalls del seu funcionament, la manera com s’activa. Existeix molta competitivitat entre aquests grups, però qualsevol treball ha de tenir en compte la col·laboració per tal d’evitar la duplicació d’esforços; no hem de repetir el que fan altres. A Europa, la manera d’investigar ha de seguir aquest camí, i les normes en aquest sentit són estrictes. Ara bé, posar-ho a la pràctica i poder treballar conjuntament amb empreses és difícil.”
Una qüestió actual, i fins a cert punt preocupant, que genera competència entre grups de recerca i empreses destacades del sector, és la de les patents. Les universitats comencen també avui a amoïnar-se per aquest aspecte del seu treball i algunes ja disposen d’experts en la matèria. “Als Estats Units cada universitat disposa d’un equip de patents, i empaita els investigadors per tal d’ajudar-los en aquest camp. La patent ha de formalitzar-se abans de la publicació, però depèn molt de la línia de treball del grup i de si allò descobert és patentable o no. En el camp dels polímers, i en el nostre treball concret, les empreses estaven més interessades en les subvencions que a posar a la pràctica allò patentat, per exemple. Alguns investigadors canvien els seus objectius i creen empreses per desenvolupar patents de cara a la indústria. En aquest sentit, també caldria potenciar i ajudar les empreses de recerca. Molts dels meus doctorands han sortit a l’estranger a formar-se, i alguns, en acabar, han tornat per crear els seus propis grups de recerca o les seves pròpies empreses. Això també és una gran satisfacció per a mi.”
Disposar d’un equip modern i d’una tecnologia avançada és indispensable per desenvolupar un projecte amb mínimes garanties d’èxit. “El nostre grup de recerca treballa amb un sincrotró a Grenoble, a França, diversos cops l’any. Encarreguem alguns dels productes que necessitem fora, per exemple, a l’Institut Pasteur. Estudiem l’etructura d’aquests productes i per analitzar-la cal que tinguem les dades en un sincrotró, per això es recullen fonamentalment a Grenoble. La feina, doncs, la fem entre tots dos laboratoris. Així mateix, sovint també col·laborem amb grups de Madrid que disposen d’altres equips. Al Parc Científic de Barcelona també hi ha instrumental d’última generació.”
La Universitat Politècnica de Catalunya ha proposat el Dr. Subirana com a professor emèrit. Malgrat una jubilació acadèmica propera, la seva carrera científica no s’acaba pas Els seus objectius com a investigador tenen al davant una recerca sobre l’ADN i la interacció de les proteïnes que hi tenen afinitat. “No se’n sap ben bé la funció Intervenen en molts processos. Un tema en què actualment no treballo massa és el dels polímers sintètics, tot i que durant els anys 80 i 90 hi vaig treballar àmpliament. Alguns investigadors estan estudiant polímers relacionats amb el nilons o polímers biodegradables (amb aplicacions mèdiques, com els fils de sutura, el subministrament de fàrmacs de forma retardada, etc.). Aquesta línia que VAREM iniciar funciona avui a ple rendiment.”
Els resultats de les recerques del Dr. Joan Antoni Subirana formen part d’un procés llarg. El tema en què ha centrat el seu interès no ha produït un resultat empresarial immediat, sinó que les empremtes que ha deixat són part de les passes del llarg camí de la recerca científica. “De cara al futur, molts projectes han de seguir endavant. Hi ha estudis oberts que poden continuar a mitjà termini, com el de l’ADN i la interacció amb les proteïnes. Del que em sento també orgullós, però, és de la formació de doctors o d’altres estudiants que ocupen llocs importants al món empresarial. A molts d’aquests els vaig introduir en els polímers als anys 60, quan encara aquest camp no tenia gaire presència acadèmica ni industrial. Durant aquells anys podia estar al dia gràcies als congressos i a les publicacions. Les estades a l’estranger també han generat fruits i molts resultats interessants, com als Estats Units o a Israel. De publicacions pròpies, he fet més de 300, entre els quals hi ha també la publicació d’un llibre.”
Quant al malbaratament dels recursos energètics de la Terra, el doctor Subirana assegura que “d’aquí a 50 anys, ens penedirem d’haver cremat el petroli, una font essencial de productes químics. El petroli s’hauria de reservar per a la indústria química, sobretot quan sabem que existeixen altres fonts d’energia prou útils per fer funcionar vehicles. Les reserves de carbó són enormes, molt més abundants que les de petroli, tot i que la seva transformació resulta més complicada.”
