Text del 21/03/2019
Primer va ser l’accés a l’educació; després, la conquesta del dret al vot, i, finalment, les dones van accedir a la resta de drets, fet que jurídicament les equiparava als homes i les convertia en ciutadanes de ple dret, i superava un llarg camí d’invisibilitat i subordinació a unes regles de convivència social i política que les ignoraven. Més tard, les dones es van incorporar al mercat de treball, i això va significar un salt qualitatiu en la seva autonomia professional i independència personal. Més lentament del que seria necessari, les dones han anat arribant també als òrgans de govern i de representació a tots els nivells: local, regional, estatal i internacional. Els parlaments van incorporar dones, i després ho van fer els governs de manera més generalitzada. En paral·lel, l’educació superior universitària també ha anat integrant, decididament, el talent femení a les aules, als laboratoris, a la recerca i a la transferència especialitzada.
Tanmateix, en l’actualitat encara resta molt de camí per recórrer; les dones gaudeixen de drets, acumulen mèrits, tenen formació, qualitats, preparació, però no arriben al poder, no són als consells d’administració de les empreses, no ocupen en la proporció que es mereixen les càtedres universitàries, ni els alts càrrecs polítics. Per què? Aquesta situació es va definir com «sostre de vidre», un topall invisible que impedeix que les dones progressin en la seva carrera professional, que accedeixin als llocs de responsabilitat. Es tracta d’una de les múltiples manifestacions que té la discriminació de la dona, tant com poden ser-ho la bretxa salarial, la invisibilització en els mitjans de comunicació, la infrarepresentació femenina, el llenguatge no inclusiu o la violència de gènere.
L’àmbit universitari, al qual pertanyo, és un reflex d’aquesta societat, i com a tal tenim el deure d’esdevenir agents proactius i decisius a l’hora de trencar estereotips de forma transversal en tota la nostra activitat docent, professional i de recerca. És més, com a agents essencials en la formació dels nostres joves, no només hem de formar excel·lents i qualificats professionals, sinó que també hem de preparar ciutadans crítics, que pensin, reflexionin i participin en la transformació de la societat del demà. A les nostres aules hi ha les futures generacions d’emprenedores i emprenedors que d’aquí a uns quants anys lideraran, com ho fan ara les protagonistes d’aquest volum, els principals negocis del nostre entorn econòmic, tecnològic i empresarial. Per això és tan important que el nostre alumnat creixi amb respecte i compromís envers la igualtat de gènere, que sàpiguen reconèixer els seus dèficits i que desenvolupin les seves professions amb responsabilitat i solidaritat davant de qualsevol manifestació de discriminació. Podem dir amb orgull que a la universitat d’avui existeix un moviment cada vegada més important, especialment entre els i les més joves, de denúncia de les desigualtats existents entre homes i dones, però, al mateix temps, encara hi és present una visió immobilista que qüestiona l’oportunitat de posar la igualtat com una de les nostres prioritats. Cal, doncs, seguir treballant amb fermesa per aconseguir una paritat real i efectiva a la nostra societat.
Per tot això, aquest llibre, que recull l’experiència vital i professional d’un grup de dones emprenedores, amb trajectòries empresarials destacades, no només esdevé un justíssim homenatge a les dones que en formen part, sinó que acompleix una funció essencial: la de visibilitzar les dones que poden ser referents per a properes generacions, i permet també fer llum sobre les dificultats que han trobat per arribar als llocs que ocupen i les experiències de viure en un món pensat i preparat per als homes.
