Text del 2001
En Leopoldo Hinjos és, com es veurà al llarg d’aquestes línies, un apassionat de la seva feina que té l’esperit compromès amb la justícia des que va néixer. No en va, ha viscut envoltat de juristes que l’han immers en el món del dret. L’avi, Leopoldo Hinjos era notari, mentre que el seu pare, Juan Hinjos, va escollir ser advocat, especialitzat en dret civil. En Leopoldo recorda quan amb només quatre anys ja clamava que de gran seria advocat. “Mai em vaig plantejar el futur, tenia clar que seria advocat. L’any 1974, després de llicenciar-me, vaig iniciar la meva trajectòria professional accedint al sindicat vertical com a lletrat. Va ser una etapa d’aprenentatge on treballadors i empresaris exposaven les seves problemàtiques. Era un moment difícil on s’estaven dibuixant diferents tendències socials, enfrontaments de pensament… El 1977 el sindicat va desaparèixer i vaig optar per integrar-me a un bufet de Madrid que assessorava a la CEOE, a grans empreses i a associacions d’empresaris que començaven a néixer.”
El col·lectiu d’advocats va ser dels més crítics en l’última etapa del règim. La gent clamava llibertat, justícia, reconeixements d’uns drets que aquí es negaven. “El franquisme era coherent en si mateix però era injust amb els drets socials. A nivell laboral, es protegia paternalistament al treballador com a individu, però impedint-li molts drets col·lectius. El pas del sindicat vertical i unitari cap al sindicalisme lliure i de la Llei de relacions laborals cap a l’Estatut dels Treballadors va ser possible gràcies al suport de tothom.”
Després de l’etapa d’exercici de la professió a la capital espanyola, l’interès de Leopoldo pel món de l’empresa i l’àmbit laboral el va portar a encarregar-se de la direcció de recursos humans de diferents empreses de gran rellevància (Motor Ibérica, Roca, La Maquinista Terrestre y Marítima…). “Vaig viure el món de l’empresa amb la responsabilitat d’organitzar els recursos humans d’unes empreses que tenien plantilles fins a 6.000 treballadors. Aquest període va ser molt formatiu. Però necessitava exercir de nou l’advocacia i el 1987 vaig incorporar-me a un despatx amb altres companys.” Al cap de tres anys, però, el 1990 naixia Bufete Hinjos.
“Vaig constatar que hi havia un nínxol competitiu en el camp de l’assessorament jurídic, l’advocat especialista que tracta de manera directa el tema amb el seu client. Amb aquest objectiu vaig crear el bufet. La meva especialitat és el dret laboral dirigit a grans empreses catalanes. Aspiro a poder influir en les decisions estratègiques de l’empresa en la seva variable laboral perquè crec que és profitós per a l’empresari i pel futur del seu negoci. Amb el client estableixo una relació estreta, comparteixo temors, desitjos, problemes i acte seguit intento ajudar-lo en la forma que pugui i en el marc dels coneixements de què disposo.” I afegeix un detall que paga la pena subratllar: “Treballo per a l’empresari, encara que en el fons també ho estic fent per al treballador, amb independència que ho sàpiga valorar.”
I és que la realitat posa de manifest que els interessos entre empresari i treballador són certament contraposats: “A l’empresari li interessa crear riquesa i el treballador vol obtindre’n una part, quan més gran millor. La negociació és l’acció que permet l’entesa entre els dos grups. Els sindicats parlen de correlació de forces. Avui la discussió laboral i de política social resideix a buscar un equilibri de repartiment.”
En aquest punt de la conversa s’entra a parlar sobre un fenomen que és motiu de debat en la societat actual, la globalització. Els efectes que està tenint són de grans dimensions i en Leopoldo fa referència a les preocupacions que li genera el fenomen vinculat al món laboral: “El concepte mal entès de la globalització ha suposat que l’obrer que fa 30 anys reclamava llibertat, drets, canvis polítics… subsisteixi però traslladat a països subdesenvolupats. La societat ha canviat molt en un quart de segle i aquell obrer espanyol de principis dels setanta que vivia en una situació marginal avui disposa d’una bona qualitat de vida. Ens movem en l’opulència que contrasta amb la situació gravíssima dels països del Tercer món. Als anys 90 es va produir un gran canvi en la concepció dels models empresarials, es va passar a protegir amb força la marca – recordem els anuncis publicitaris de marques esportives on no es veu el producte. Avui enfront de la fàbrica predomina la marca. On es fabriquen aquests productes no els poden comprar, són pobres. Aquesta situació al cap dels anys genera un moviment de protesta i se senten crits que clamen per la necessitat d’una nova ètica ètica social. La conseqüència serà que aquestes fàbriques situades a països pobres tancaran i deixaran sense feina als que malvivien d’un sou irrisori per tornar al país d’origen. Estem davant d’una nova etapa on s’apostarà per la importació de mà d’obra. En cinc anys a Espanya es produirà una onada migratòria de persones dels països magrebins. A altres països europeus aquest procés migratori no és recent, ja fa anys que es viu. Aquesta globalització s’ha traslladat al món dels advocats, on avui també competeixen les “marques” dels bufets internacionals en front dels advocats lliures.”
Un dels grans reptes d’en Leopoldo està sent l’assessorament a una ‘gran empresa’ catalana, almenys en estructura, el Futbol Club Barcelona. “Va ser durant l’etapa de presidència de Josep Lluís Núñez. Hi havia un conflicte arrel del cessament d’un entrenador. Es plantejava el debat contractual de valorar la indemnització que corresponia per la finalització del contracte. Buscaven un especialista en dret laboral i em van demanar la meva opinió, força contraposada a la general. El president va estar d’acord amb la meva valoració, i així vam actuar. Des d’aleshores estic vinculat professionalment a l’entitat, una organització amb moltes persones interrelacionades que necessiten tranquil·litat en les gestions que s’hi fan, que no sols són complexes sinó que tenen una publicitat que desborda qualsevol àmbit imaginable en el món empresarial. Les operacions contractuals del FC Barcelona estan sotmeses a auditoria permanent per part dels mitjans de comunicació. És un honor ajudar al Barça i una gran complicació perquè no es tracta d’un client normal, ni respon a paràmetres estables de funcionament. El món del futbol es mou en negociacions urgents, contractes milionaris i complexes, normes diferents segons el país. Tot això demana flexibilitat i coneixement del món del futbol.”
Tant en el món de l’empresa com en una entitat de l’envergadura del Barça s’hi produeixen conflictes que poden portar al plet. Però, s’ha de buscar el pacte com sigui? “El pacte n’és un, però hi ha altres fórmules, la negociació, la mediació, l’arbitratge… El més important és que les parts i els advocats ens coneguem, dóna peu a un concepte cada vegada més important, la creativitat. Paradoxalment, una professió considerada gris cada vegada està apostant més per la creativitat en benefici dels seus clients tant en fórmules de resolució de conflictes com de prevenció.”
Aquest advocat barceloní dóna solucions als seus clients i en aquestes ratlles ens ha donat una lliçó de dret laboral a més de transmetre’ns unes reflexions que posen de manifest les problemàtiques de la realitat social que ens envolta..