Text del 2008
La recerca en construcció busca sistemes constructius més ràpids, segurs i econòmics.
L’àmbit universitari projecta cap a la societat el fruit de la seva investigació. En el cas del sector constructiu, hi ha molts treballs de recerca que hi tenen una aplicació directa. Lluís Agulló Fité és Enginyer de Camins, Canals i Ports, catedràtic i director del Departament d’Enginyeria de la Construcció de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de la Universitat Politècnica de Catalunya. “El nostre departament du a terme tres tasques: una d’essencial és la docència de matèries implicades en la construcció i la tecnologia d’estructures dins de l’enginyeria civil i les construccions industrials. Un segon camp fonamental és la recerca que alimenta i actualitza la mateixa docència, sobretot en el vessant tecnològic. Però encara és més important la transferència dels resultats de la recerca a la societat i a la indústria.”
La investigació universitària no només depèn de les convocatòries públiques sinó també dels convenis amb grups empresarials als quals es transfereix tecnologia. “La recerca en construcció és bàsicament aplicada. Els principals àmbits de treball són la cerca de millores en el comportament dels materials i la millora i l’optimització de processos. En general, l’empresa dóna suport als plantejaments de recerca amb un guany a curt termini. Els objectius estratègics de la investigació en construcció han estat d’un caire diferent que, per exemple, en el sector farmacèutic, on una inversió forta pot donar resultats importants i grans guanys a llarg termini.”
En l’àmbit de la recerca en construcció, les polítiques aposten per la millora de materials i sistemes. “Una línia important del nostre departament està relacionada amb el formigó. Construïm amb formigó perquè no s’ha trobat cap altre material amb unes prestacions similars i que sigui més barat. Conceptualment, la recerca continua partint d’un material conglomerant amb aigua i una estructura granular o mineral i avança en la millora de tots els components. Aquests estudis permeten que avui puguem construir grans estructures amb un material que té unes prestacions molt millors. Busquem sempre el vessant més aplicat.”
Dins del camp del formigó, el departament dirigit pel doctor Agulló desenvolupa diferents línies d’investigació. “Ara que està de moda el concepte de sostenibilitat, gràcies a la recerca realitzada s’ha aconseguit que moltes activitats relacionades amb el formigó siguin des de fa ja tres dècades més respectuoses amb el medi natural. Les cendres volants, un residu de les centrals tèrmiques de carbó, les hem incorporades en un nou formigó. Fem servir el fum de silici, un altre residu, per generar un formigó d’alta resistència. També treballem el formigó translúcid. El disseny de nous formigons i materials és una via pròspera i en expansió. La recerca en construcció va dirigida a trobar sistemes constructius més ràpids, segurs i econòmics, així com processos més equilibrats i respectuosos amb el medi ambient.”
D’altra banda, un dels grups de recerca del departament treballa en tecnologia de la construcció. “És un grup que gaudeix de gran reconeixement internacional i que treballa la tecnologia d’estructures de formigó i metàl·liques. Una altra línia és la de disseny del modelatge dels efectes estructurals perquè el càlcul sigui més segur, eficaç i ràpid. Un altre grup efectua estudis enfocats a la química de materials i al reciclatge, i un altre treballa en les construccions industrials i l’optimització de l’urbanisme industrial. El departament és molt transversal, amb uns grups molt potents.”
El sector de la construcció inclou la realització d’obra pública, d’edificació, d’habitatges, de ponts, de carreteres, de preses, d’hospitals… “Per a aquest hipersector, hi ha una marc normatiu que comporta complexitat i problemes. Ara bé, per tenir normatives que no es compleixen és millor no tenir-les. Les que siguin vigents han de poder-se aplicar. A vegades, en l’àmbit de la construcció els avenços passen per davant de l’actualització de les normatives. Ni els acadèmics ni els usuaris som responsables de la normativa, que té un caire més polític i institucional.”
En l’enginyeria civil tenim exemples clars de transferència de tecnologia. La primera obra civil feta a l’Estat espanyol amb un formigó d’alta resistència i dissenyada per l’Escola Tècnica d’Enginyers de Camins, Canals i Ports van ser les passarel·les per a vianants elevades a la zona de Montjuïc amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992. “Va haver-hi una transferència de tecnologia entre l’Escola i la societat i el resultat va ser molt bo. Tothom coneix grans arquitectes, però poques persones coneixen grans enginyers i els seus treballs. L’explicació és complexa, i passa per la percepció de l’usuari. L’actuació de l’enginyer es basa en les infraestructures, que és quelcom que no valorem; són necessàries però no són de la nostra propietat com pot ser-ho un habitatge. Nosaltres, com a usuaris de les estructures, només en percebem les condicions de servei.”
El doctor Agulló posa de manifest la falta d’una formació professional eficient en el camp de la construcció. “No cal que tothom sigui enginyer. Al sector de la construcció hi ha tècnics ben formats i qualificats, però els problemes no són al paper sinó a l’obra, a l’hora de materialitzar el projecte.”
Al mateix temps, indica el reduït nombre de doctorands que actualment hi ha a les universitats: “Molts enginyers, quan acaben la carrera, es decanten per treballar en una constructora o una enginyeria perquè amb poc temps obtenen uns sous elevats. Això fa que pocs llicenciats optin per fer un doctorat si no és per vocació.” El doctor Agulló ha estat deu anys a la Junta Rectora del Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya i actualment és conseller territorial per Catalunya al Consejo General del Colegio Nacional de Ingenieros de Caminos. Al llarg de la seva dilatada trajectòria professional, ha escrit nombrosos articles i ponències i ha participat en diferents publicacions.
