Text del 2008
Ens adrecem a un tipus de públic que valora la unicitat de les peces adquirides.
Hi ha activitats manuals complementàries de les artístiques que resulten essencials per tal d’aconseguir uns resultats estètics òptims de l’obra final. Aquest és el cas de la tapisseria, la qual no tan sols ha contribuït tradicionalment a decorar les parets i els terres de les residències més luxoses, sinó que també ha esdevingut un complement indispensable a l’hora de donar l’acabat final a mobles com les cadires, els sofàs o els llits. Amb la generalització dels processos industrials, la introducció de la producció en sèrie ha fet possible que la immensa majoria de la població del Primer Món pugui adquirir mobles i complements com les cortines, que abans només estaven a l’abast d’un petit grup de privilegiats. Alhora, no obstant això, també ha posat en perill i ha obligat a reconvertir-se aquest ofici basat tradicionalment en l’activitat manual i artesana dels seus treballadors.
Primitivo Alcalde Cristobal és un exemple d’especialització i adaptació de la seva tasca de tapisser al nou context socioeconòmic i a les necessitats i exigències dels clients contemporanis. Actualment, és el propietari i cap de l’empresa Alcalde Pons, dedicada en un sentit molt ampli a aquesta branca: “Vaig començar a aprendre l’ofici de tapisser quan tenia 15 anys. Després d’haver desenvolupat durant 17 anys la meva professió com a operari, vaig optar finalment per establir-me pel meu compte; en una primera fase com a integrant d’una cooperativa i, des de l’any 1987, com a empresari independent.”
El taller de tapisseria del senyor Alcalde és atípic pel que fa al nombre d’operaris, inusualment elevat. “Hi treballem vuit persones per donar resposta als encàrrecs de confecció de peces per a decoradors, arquitectes, interioristes, dissenyadors de mobles i particulars. És poc freqüent que un taller del nostre ofici disposi de tants operaris, però tenim la sort de donar un servei selecte als clients, que en molts casos tenen continuïtat o, com a mínim, han fet créixer i diversificar la nostra activitat gràcies al boca-orella. Per aquesta raó, ara per ara ens podem encarregar de portar a terme tots els treballs de decoració d’interiors d’un immoble que impliquin l’ús de teles com a matèria primera.”
No obstant aquest volum de feina, el senyor Alcalde no pot treballar al taller tant com li agradaria a causa precisament de la dimensió del negoci. “He d’encarregar-me d’atendre i assessorar els clients quan ho sol·liciten. A més, és evident que el nostre taller ha esdevingut una petita empresa, que requereix ser gestionada com a tal.”
Per a Primitivo Alcalde, l’exclusivitat i el treball singular són les característiques que defineixen la tasca dels tapissers i les que la definiran en el futur. “com que el nostre és un ofici manual, no pot competir mai en termes econòmics amb les produccions en sèrie. Per tant, ens adrecem a un tipus de públic que valora la unicitat de les peces adquirides i que aposta pel reciclatge de sofàs i cadires a través del retapissat. Aquesta opció és rendible no només per als sofàs artesans, creats per superar el segle de vida i servir de seient a cinc o sis generacions amb tapissats diferents, sinó també per als sofàs en sèrie amb una carcassa de fusta o de metall de qualitat. En aquests casos, l’aprofitament de l’estructura comporta l’estalvi de la meitat de l’import d’un sofà nou.”
La llarga trajectòria de Primitivo Alcalde en el sector li ha permès de copsar els canvis que s’hi han produït al llarg d’aquestes dècades: “Durant els meus primers anys d’ofici, era freqüent tapissar les parets de totes les cambres d’un habitatge. Actualment, en canvi, només es tapissen, com a màxim, les cambres més importants. No és pas que aquesta alternativa decorativa hagi caigut en desús per qüestions estètiques, sinó més aviat per condicionants de tipus econòmic. També abans era força comú folrar completament els interiors dels cinemes i teatres; per contra, avui dia únicament es porta a terme aquesta operació en el cas de la restauració d’edificis emblemàtics. D’altra banda, les eines de treball han evolucionat i han millorat les condicions de treball i de seguretat de la nostra activitat. Del martell i els claus de què únicament disposàvem durant els meus anys d’aprenentatge de l’ofici, hem passat a la utilització de grapadores pneumàtiques o elèctriques que disminueixen el nombre i la gravetat dels accidents laborals. Finalment, per desgràcia, al llarg d’aquests anys, he estat testimoni de com minvava el nombre d’aprenents i d’operaris de l’ofici.”
Les causes d’aquest fenomen són diverses, però se sintetitzen en dos factors: “D’una banda, la duresa i l’exigència del nostre ofici, que exigeix disposar d’un esperit metòdic, d’una voluntat ferma de treball i d’una certa creativitat i imaginació. De l’altra, la pèrdua de consideració social que han sofert els oficis en els darrers anys en el nostre país, la qual s’ha traduït en la manca d’interès dels joves per aquestes activitats i en l’escassa oferta de formació existent. En un context en què s’ha perdut i desvirtuat la figura de l’aprenent, sembla obvi que l’Administració hauria de proporcionar els mitjans adequats per a la formació dels futurs tapissers. Com que aquesta premissa ha estat reiteradament incomplerta des de la dècada dels anys 80, en el moment actual ens trobem amb un evident dèficit de tapissers no només joves sinó també de mitjana edat.”
Aquesta mancança és especialment greu si es té en compte que la cura, restauració i substitució de teles forma part de la protecció del nostre patrimoni artístic i cultural. “Sense la nostra tasca no fóra possible veure i apreciar l’esplendor i la magnificència dels palaus i els mobles d’altres èpoques. En aquest sentit, en el nostre cas concret, col·laborem des de fa molts anys en el manteniment dels mobles i les habitacions d’establiments hotelers tan emblemàtics com l’Hotel Colom o l’Hotel Avinguda.”
Tot i els múltiples entrebancs, Primitivo Alcalde és optimista pel que fa al futur de la seva professió. “És cert que cada vegada més el nostre ofici únicament esdevé una forma d’autoocupació per als propietaris dels petits tallers. Per aquesta raó, cal trobar fórmules imaginatives que s’ajustin a les necessitats actuals de la societat al voltant de la nostra professió. En aquest sentit, considero que la nostra continuïtat ha d’estar basada en una aparent contradicció, ja que s’ha de relacionar al mateix temps amb l’especialització i el tarannà generalista. Cal que ens decantem per un segment del mercat determinat i que, dins d’aquest, brindem als nostres possibles clients el ventall de serveis més complet possible.”
La continuació de la tasca del senyor Alcalde està garantida per la implicació dels seus fills. “Els meus fills van optar per formar-se en àmbits acadèmics diferents als de la decoració i l’interiorisme, però les seves experiències professionals els han anat convencent dels avantatges d’implicar-se en una activitat professional dura i exigent, però alhora molt creativa i reconfortant.”
