Text del 27-09-13

L’especificitat i la fortalesa del teixit empresarial i de l’economia catalana, així com la necessitat de redefinir, mitjançant propostes dialogades i concretes de la classe política, la relació amb l’Estat espanyol són algunes de les inquietuds recollides al discurs de l’advocat, ex-senador i ex-parlamentari català que creà, ara fa 25 anys, un gabinet jurídic d’assessorament que dóna resposta a les necessitats legals d’empreses d’arreu de Catalunya.

Bufet generalista adaptat a les necessitats del mercat

El nostre bufet va ser fundat fa un quart de segle per tal de prestar assessorament empresarial en matèria jurídica. En aquests moments, el nostre equip humà atén, des de Tarragona, Barcelona i Vilanova i la Geltrú, les necessitats legals –fonamentalment mercantils, financeres, civils i penals– d’empreses de dimensió mitjana de bona part del país. El nostre objectiu és poder col·laborar en la consolidació i el creixement de les entitats assessorades com a via de creació de riquesa i prosperitat per al conjunt de la ciutadania. Els darrers anys, d’altra banda, hem pogut apreciar, atès el context econòmic de recessió que patim, un considerable increment dels casos de dret concursal; i també a causa d’aquest context delicat, hem tendit a potenciar les àrees jurídiques penal i bancària.

Manca de crèdit i incomprensió de l’Administració

L’actual manca de crèdit bancari i la falta de col·laboració de les administracions en matèria de tributació i contribucions socials està forçant la desaparició de moltes companyies, algunes amb una trajectòria de més de 20 anys. Tot i que el tancament d’una societat és una solució extrema, cal aplicar-la quan la situació de l’entitat és crítica, i sempre que es puguin minimitzar les responsabilitats dels administradors.

Les pimes tenen escassa rellevància dins de la patronal i dels plans governamentals

De vegades fa l’efecte que l’Administració no té en compte que les petites i mitjanes empreses generen el 90% dels llocs de treball i que són les entitats més respectuoses amb les normatives vigents; en general, l’Administració els presta molt poc suport. Alhora, les pimes tampoc no han aconseguit una representació social i mediàtica adient: les patronals estan dominades per les grans empreses, de manera que només les grans corporacions disposen d’interlocució directa amb les autoritats. Cal que ens mentalitzem que són tan importants deu empreses de deu treballadors com una corporació formada per 100 persones.

Escepticisme ciutadà davant d’una hipotètica recuperació macroeconòmica

Els indicadors mostren una certa recuperació macroeconòmica, però, ara com ara, aquesta recuperació no s’observa ni en les pimes ni en la població. De fet, encara s’estan duent a terme molts acomiadaments i no es preveu que es creïn nous llocs de treball fins d’aquí a dos anys, la qual cosa explica que la població i l’empresariat es mostrin escèptics al respecte d’aquesta hipotètica recuperació.

Elevada fiscalitat de Catalunya

Catalunya és un dels indrets d’Europa que suporta una fiscalitat més elevada i, no obstant això, és palès l’estat de les nostres infraestructures i el dèficit de les nostres administracions. Les autoritats de estatals han optat per incrementar la tributació a fi de lluitar contra el dèficit pressupostari, sense adonar-se que apujar els impostos no implica recaptar més, tal com s’està comprovant al nostre país: com a reacció al sentiment d’estar patint abusos recaptatoris, s’imposa una rebel·lia tàcita de la població que es materialitza en el frau i la constitució d’estructures alienes a les oficials.

Versatilitat i tenacitat de l’empresariat català

Tot i els desequilibris econòmics amb la resta de l’Estat, els empresaris catalans demostren una gran flexibilitat, il·lusió, tenacitat i capacitat d’improvisació que els permet adaptar-se a unes circumstàncies canviants i mantenir-se actius malgrat les adversitats. Són capaços de sacrificar el seu patrimoni personal per tal de garantir la continuïtat del seu projecte, i només l’abandonen en circumstàncies extremes.

Caminant cap a la internacionalització

Una de les vies per superar o sobreposar-se a les conseqüències comercials de l’actual recessió econòmica ha estat la internacionalització. Ara bé, s’ha de tenir en compte que es tracta d’un fenomen la dimensió del qual s’ha amplificat als mitjans de comunicació; les petites i mitjanes empreses que opten per buscar mercats exteriors han de fer front a una competència més àmplia, i no ho tenen gens fàcil.

Un futur més prometedor del que pot semblar

Tenint en compte la idiosincràsia catalana, moltes empreses sortiran reforçades de la recessió, perquè l’hauran aprofitat per reformular-se i reestructurar la pròpia despesa. Per aquest motiu, els nostres emprenedors haurien de perdre la por a l’actual conjuntura i a la incertesa que se’n deriva, i, com han fet tradicionalment, treballar amb empenta i il·lusió per continuar amb els seus projectes en un futur més prometedor del que pot semblar.

Gairebé no hi ha conflictivitat laboral dins les pimes

El protagonisme dels sindicats i de les patronals a l’Estat espanyol no es correspon amb la realitat de les micro, petites i mitjanes empreses, en les quals les tensions i les friccions laborals són mínimes perquè existeixen llaços personals d’afecte que vinculen els treballadors amb els empresaris, de manera que ambdues parts són conscients de la necessitat d’implicació i d’exigència per garantir la continuïtat de l’entitat i dels llocs de treball.

Estimular l’emprenedoria per evitar l’emigració de talent

El nostre país viu una situació especialment preocupant: les noves generacions són les més ben preparades de la nostra història i, tanmateix, no s’insereixen al món laboral, en part perquè les administracions no promocionen –mitjançant desgravacions impositives, subvencions, etc.– la seva contractació. Afortunadament, en molts casos poden sortir a l’estranger a desenvolupar sengles carreres professionals, però aquesta nova forma d’emigració ens suposa una pèrdua important de potencial i de talent, de formació subvencionada per tots, inestimable per al país. Per tal de retenir aquest talent, seria bo promocionar l’emprenedoria entre els més joves.

Una classe política mancada d’exemplaritat

La millor eina per lluitar contra el frau fiscal és l’exemplaritat dels mateixos administradors i legisladors. Les normatives i sancions aplicades han de perseguir el bé comú i no la salvaguarda dels poders fàtics representats per les grans corporacions. Alhora, és indispensable que es realitzi una tasca didàctica per explicar el perquè de les inspeccions i les sancions derivades. Els ciutadans catalans no se senten moralment representats per uns gestors que han optat per retallar les partides pressupostàries destinades a educació i sanitat, sense plantejar-se les conseqüències socials i econòmiques d’aquest ajust i sense contemplar altres opcions, com ara reduir el volum de l’Administració per tal de millorar-ne l’eficiència.

Com reduir la incidència de l’economia submergida

La rellevància i l’arrelament de l’economia submergida al nostre país és un fet inqüestionable, i en part explica la pau social que encara regna malgrat el nombre oficial d’aturats. Per reduir aquest fenomen caldria aplicar inspeccions i sancions a aquests treballadors i empresaris deslleials amb els seus homònims, però també caldria que l’Administració es plantegés les causes de l’ingent abast d’aquest frau i que provés d’aplicar altres estratègies, no coercitives, per afrontar-lo.

Per una relació més equitativa amb l’Estat espanyol

Després de més de tres dècades de relació desigual amb l’Estat, en què hem aportat molt més del que rebem, els catalans hem passat a exigir que s’estableixi una relació més equitativa amb Madrid. La materialització concreta d’aquest lligam depèn de la sensibilitat política de cadascú: l’assoliment d’un pacte fiscal, les propostes federalistes o la total independència de Catalunya. La classe política hauria de vetllar per trobar alternatives que satisfacin la majoria de la població i li permeti assolir el grau de benestar que la dugui a identificar-se amb el país on viu.

Sobre la possible independència del Principat

Durant anys hem intentat equilibrar la relació amb Espanya mitjançant l’Estatut d’Autonomia, la promulgació de pactes fiscals, etc., i cal seguir buscant un model que satisfaci les expectatives econòmiques i socials del nostre país. Entre l’empresariat també preval l’opinió que cal reajustar la nostra relació amb Espanya, i pel que fa a la manera de fer-ho, hi ha tanta varietat d’opinions com n’hi ha d’alternatives polítiques. Ara bé, com a emprenedor, la prioritat de l’empresari és continuar amb el projecte vital que suposa el seu negoci, per la qual cosa desitgen estar presents i mantenir relacions comercials amb tants mercats com sigui possible.

La prosperitat d’un Estat català dins la Unió Europea estaria garantida

Malgrat el greu dèficit d’infraestructures i inversions, Catalunya no ha deixat de demostrar el seu potencial econòmic, conseqüència de la seva situació geogràfica, del tarannà conciliador, negociador i emprenedor de la seva gent i de l’existència d’un sòlid teixit industrial i petroquímic. Per totes aquestes raons, en cas que es produís la secessió, la prosperitat del nostre país estaria garantida. D’altra banda, en una societat que tendeix a les aliances, difícilment es produiria la sortida de Catalunya de la Unió Europea, perquè la nostra comunitat, a diferència de bona part de l’Estat espanyol, ha estat una regió que, més que rebre’n, ha aportat fons durant les darreres dècades.