Texto del 2008
Els estudis d’arquitectura que s’imparteixen a Catalunya es valoren molt positivament dins l’entorn internacional.
Lluís Brugal i Feliu és l’actual director de l’empresa Brugal Arquitectes & Enginyers, una entitat de caràcter familiar que, consolidada a la ciutat de Barcelona, ha fet possible la incorporació de la tercera generació d’una sòlida nissaga d’arquitectes. “Amb la creació de Brugal Arquitectes & Enginyers vaig pretendre seguir la línia de treball que havia iniciat el meu pare, Josep Brugal i Fortuny, amb el seu despatx professional d’arquitectura.”
L’arquitecte Josep Brugal, natural de Vilafranca del Penedès, fou el puntal d’una vocació que acabaria transmetent primer al seu fill i després al seu nét. “El meu pare dedicà tota la vida a l’arquitectura, una professió que el fascinava i que va saber-nos comunicar amb entusiasme.”
Del bon saber fer i de la professionalitat de Josep Brugal a la seva ciutat natal, en resten testimonis remarcables. En són clars exemples, a més d’altres treballs també notables, el nou orgue de l’església de Santa Maria –probablement la seva primera gran obra–, la remodelació del Palau del Marquès d’Alfarràs, seu del Col·legi de Sant Ramon, i l’ampliació i adequació del Museu de Vilafranca/Museu del Vi. A Barcelona també hi ha meritòries mostres del seu treball, “com els col·legis dels Fills de la Sagrada Família, dels quals ell era deixeble, que realitzà als barris de Sant Andreu i de les Corts. També treballà a la Seu d’Urgell i a Andorra, d’on fou arquitecte municipal i on acudí per primera vegada a finals dels anys 40 quan el bisbe de la Seu d’Urgell li encomanà l’ampliació i la reconstrucció de l’església parroquial d’Andorra la Vella. Però si alguna cosa destacava en la personalitat del meu pare, era una gran formació humanista, que incloïa des del coneixement dels clàssics fins a la música, habilitat que expressava interpretant a l’orgue.”
L’activitat de Brugal Arquitectes & Enginyers abasta el disseny de projectes, l’arquitectura i l’enginyeria de tot tipus de construccions. “Ens movem dins un ampli camp de treball. La nostra feina consisteix a resoldre qualsevol problema que pugui sorgir als promotors o constructors, a més, és clar, de desenvolupar els nostres propis projectes. La integració a l’empresa del meu fill, Lluís Brugal i Monsarro, ha suposat la continuïtat d’una idea empresarial que, avui, mira cap el futur.”
L’evolució que ha viscut el món de l’arquitectura queda reflectida en tres generacions d’arquitectes dins la mateixa família Brugal. “Els canvis que ha sofert aquesta professió són sorprenents i es posen de manifest sempre que entronquem les tres generacions i observem la manera tan diversa com cadascú de nosaltres va progressar en la seva formació i la seva dedicació. El cas del meu pare és potser el més peculiar, ja que va acabar els estudis universitaris just abans que comencés la Guerra Civil i, a causa del posterior canvi de règim polític que va patir el país, un cop instaurada la dictadura va haver d’examinar-se novament per tal de convalidar la titulació que ja havia obtingut durant la Segona República. Aquest fet, que és totalment verídic, ara ens costa de creure.”
També trobem transformacions evidents dins la professió quan saltem de la generació de Lluís Brugal pare a la de Lluís Brugal fill. “Quan vaig començar els estudis d’arquitectura l’any 1957, la representació universitària de la disciplina era molt minsa i només existien dues escoles en tot l’Estat espanyol, una a Madrid i l’altra a Barcelona. El pla d’estudis encara no s’havia renovat i vaig seguir les mateixes directrius acadèmiques que havia seguit el meu pare. Hi havia molt pocs alumnes i a la meva promoció no érem pas més de 18. La situació que li va tocar viure al meu fill és del tot diferent: es tracta d’una generació molt més equilibrada en què les possibilitats d’estudiar estaven a l’abast d’un ampli ventall de la societat. Ell ja pertany a una promoció florent d’estudiants en què es devien comptar entre 250 i 300 matriculats a primer curs.”
L’arquitectura ha estat sempre una professió reconeguda i valorada, amb un prestigi que, tot i els canvis soferts, s’ha anat mantenint al llarg del temps. “Considero que l’arquitecte, en certa manera, ha perdut l’autoritat que havia tingut dins la piràmide estructural de la construcció, però sí és ben cert que, com a professionals, continuem estant molt ben reconeguts. Actualment, els estudis d’arquitectura que s’imparteixen a Catalunya es valoren molt positivament dins l’entorn internacional i hem demostrat que som una societat amb una base d’aprenentatge sòlida, exportant professionals arreu del món. Penso que al nostre país sempre hem sabut seguir una bona línia educativa dins d’aquesta professió, d’això ja en vaig ser del tot conscient l’any 1962, quan, arran de presidir un congrés internacional d’arquitectura que es realitzava a Barcelona, vaig tenir l’oportunitat de conèixer els sistemes educatius d’altres facultats d’arreu d’Europa. Aquell fet va ser determinant per adonar-me que la formació que s’impartia a casa nostra era una de les més completes del continent.”
Brugal Arquitectes & Enginyers compta amb un equip de 12 professionals en plantilla i també amb una sèrie de col·laboradors externs que, conjuntament, treballen competentment per oferir els seus serveis a promotors i entitats privades de tot el territori nacional. “La finalitat de la nostra empresa és proporcionar un servei integral que engloba des de l’assessorament en la selecció de terrenys fins al desenvolupament urbanístic, la gestió i l’execució de l’edificació, ja sigui dins l’àmbit residencial, industrial o d’equipaments.”
La família Brugal és molt conscient que professionalment és imprescindible adaptar-se a les demandes socials que requereix el mercat actual. “És per aquest motiu que darrerament estem treballant de manera predominant en projectes de residències geriàtriques. Aquest és un vessant arquitectònic que ens interessa i on, sempre que ens és possible, intentem innovar per dotar les infraestructures de particularitats que puguin aportar comoditat i complaença a l’usuari final.”
Aquesta és una iniciativa que prengué força fa un parell d’anys, arran de la presentació d’un projecte d’aquestes característiques a un concurs que abastava diversos països europeus. “En aquella ocasió, el projecte que vàrem proposar va ser seleccionat entre d’altres i va rebre comentaris força elogiosos. Per a nosaltres, l’avantatge principal d’aquell concurs era que ens oferia unes directrius força obertes, la qual cosa suposava no trobar-nos amb les mateixes limitacions d’anteriors projectes nacionals. El concurs va obrir portes a la nostra creativitat i ens va permetre disposar de la llibertat necessària per desenvolupar idees que anteriorment els promotors ens havien restringit perquè no amortitzaven el metre quadrat tal com ells desitjaven. Aquella experiència va ser molt gratificant per a nosaltres i va obrir-nos noves perspectives que estem materialitzant actualment amb nous projectes.”
