Text del 2008
S’han de defensar els interessos del propietari però sense malmetre els de l’arrendatari.
L’experiència i l’expertesa són ingredients essencials en una professió complexa i competitiva, directament vinculada amb un aspecte d’importància vital en la vida de les persones, la cerca d’un habitatge. Finques Calvet és una empresa amb solera, amb més de 50 anys de trajectòria en el sector immobiliari demostrant la importància de conèixer el mercat però també de comprendre el client per assessorar-lo amb rigor i honradesa. L’empresa va ser fundada per Joan Calvet, el qual en cedí el comandament al seu germà, Jaume Calvet, i als seus nebots, en Lluís i la Montserrat. La consolidació i l’expansió d’aquesta empresa barcelonina és el fruit del bon treball encapçalat per un equip de professionals especialitzats que mantenen amb els clients un tracte personalitzat i flexible.
Lluís Calvet Martínez, Administrador de Finques, va entrar a treballar a l’equip de Finques Calvet fa tres dècades, durant les quals ha pogut conèixer tots els vessants de la professió. “Aviat vaig començar a portar patrimonis de clients, un dels principals camps d’actuació de l’empresa. La gent amb la qual he treballat i en especial el fet d’estar envoltat de bons mestres han estat la base de la meva riquesa cultural i formativa. Tenir capacitat per escoltar m’ha ajudat molt, així com realitzar cursos formatius per estar atent a les noves legislacions i als canvis en el sector. La Montserrat, que és advocada, aporta el coneixement jurídic a l’empresa.”
L’administració de patrimonis, l’administració de comunitats, l’assessoria jurídica i la gestió d’assegurances formen part dels serveis de Finques Calvet. “Ens encarreguem de comunitats de propietaris grans i de polígons industrials on es requereixen professionals per fer-se càrrec de la comptabilitat de les parcel·les i dels aspectes legals. Una part del negoci està dirigida a la compravenda d’habitatges, però des d’una perspectiva molt propera al client. Som com una botiga de delicadeses; no sé si ho aconseguim, però ho pretenen: m’agrada conèixer el client, les seves necessitats, establir una comunicació fluïda i trobar aquell habitatge que s’adapta a les seves preferències. Així mateix, en l’administració de patrimonis apliquem els criteris professionals més adequats, la qual cosa permet al propietari obtenir la màxima rendibilitat.”
Cada despatx té una identitat pròpia, i Finques Calvet ha tingut cura de mantenir-la. “Els professionals que s’han format a casa són els que han demostrat tenir més vàlua. Cada vegada és més difícil trobar bons experts amb ganes de gaudir de l’ofici. Els propers anys assistirem a un relleu generacional, el de grans professionals que han actuat amb honradesa i rigor, estimant-se la professió, per altres de més joves potser amb altres criteris i amb una menor capacitació acadèmica. Caldria trobar la fórmula per regular la professió i la formació dels tècnics del sector immobiliari. No sabem en quines mans estarem d’aquí a deu anys. Esperem que el sector no se’n ressenti.”
En el sector immobiliari espanyol s’han viscut grans transformacions en els darrers anys. Les operacions immobiliàries han augmentat en nombre i també en complexitat, i s’ha passat d’un àmbit bàsicament local a un de molt més ampli. “Hi ha hagut molts canvis inesperats que ens han fet passar d’un mercat local a un de global. Molts estrangers han adquirit fons d’inversió immobiliària, han introduït elevades quantitats de diners en el mercat immobiliari i n’han activat les operacions. A més, s’han creat productes nous dins del sector. Internet ha esdevingut una eina clau per a moltes empreses immobiliàries i ha permès ampliar el mercat fora de les fronteres nacionals. En el nostre cas, hem obert delegacions a diferents punts del territori català, a Badalona primer i després a Gavà, per poder oferir més productes i més diversificats. I continuarem creixent. Barcelona és una ciutat que s’ha fet petita, amb poc sòl, on l’oferta d’immobles és escassa i cara.”
Les últimes dades semblen indicar que el sector immobiliari entra en un període de recessió. “L’anàlisi dels mercats mundials ens mostra que cada vegada estem més exposats a les tendències d’un món global. Precisament pel fet de formar part d’un mercat tan ampli resulta difícil poder preveure el que passarà en el futur. En tot cas, veiem com els bancs mostren signes de debilitat i pateixen les conseqüències de concedir hipoteques sense prendre prou garanties. A partir d’ara serà més difícil obtenir-ne una. S’ha de veure si aquesta reordenació del mercat també provocarà moviments en els fons d’inversió i si els grans inversors abandonaran aquest sector per apostar en un altre. La recessió es preveu que pot durar uns anys. Una crisi que fa un temps hauria tingut caràcter local avui en té de global.”
El gran creixement tant del sector de la construcció com de l’àmbit immobiliari es pot atribuir a molts factors. “Un és la facilitat que hi ha hagut a l’Estat espanyol a l’hora de crear sòl urbanitzable. Els ajuntaments han propiciat directament l’adquisició de terrenys per part dels promotors, tal com es pot veure clarament a les zones de costa on les localitats que viuen del turisme han hagut de buscar fonts de finançament per superar la falta d’ingressos dels hiverns. Els impostos per llicències d’obres són una important font de diners. Per altra banda, durant aquests anys els petits inversors han apostat per la compra de pisos veient-se afavorits pels tipus d’interès baixos.”
Lluís Calvet es mostra crític amb l’actual legislació sobre arrendaments i amb la manca d’una normativa que impulsi el propietari a llogar un pis. “La manca de suport jurídic provoca que pocs propietaris s’animin a posar un pis al mercat de lloguer. Hi ha un alt grau d’inseguretat en aquest col·lectiu que se sent desemparat, ja que veu com moltes vegades el llogater no paga i no té eines legals per trobar una solució ràpida a aquesta situació. El meu oncle sempre deia que s’havien de defensar els interessos del propietari però sense malmetre els de l’arrendatari. Entre les dues persones hi ha d’haver bona relació i entesa. A Alemanya, quan es lloga un pis un inspector en revisa l’estat; quan l’arrendatari en marxa, aquest inspector torna per comprovar que el deixa en les mateixes condicions en què el va trobar.”
L’aposta per la compra d’un habitatge suposa per a molts joves perdre la il·lusió per altres projectes de vida: “La gent jove té grans dificultats per accedir a un habitatge digne. Quan compra la seva casa veu com es difuminen les seves ànsies emprenedores d’establir un negoci propi. A diferents països europeus, fins a un 50% dels joves estan de lloguer, a preus raonables, i això els permet muntar la seva pròpia empresa i ser autònoms.” Una de les qüestions més importants que es plantegen a la societat és el problema de l’habitatge. Confiar en l’opinió de professionals amb criteri i experiència és una bona manera de revisar l’estat actual del sector i prendre mesures per dibuixar una societat més justa i equilibrada.
