Text del 2007
El nostre lema és intentar que l’estructura formi part de l’arquitectura, que no hi sigui un obstacle.
L’arquitecte no sempre crea edificis; hi ha també una especialitat de l’arquitectura centrada a resoldre els trencacolls de l’edificació, és a dir, a calcular i dissenyar les estructures dels edificis creats per altres arquitectes. El catedràtic Lluís Moya i Ferrer és un d’aquests especialistes. A més de ser l’autor d’una metodologia de càlcul d’estructures àmpliament utilitzada, és soci fundador d’una empresa de referència dins d’aquest àmbit a l’Estat espanyol: Boma, S.L. La companyia, creada pels arquitectes Agustí Obiol Sànchez i Robert Brufau i Niubó –també socis fundadors–, va néixer el 1981 i aconseguí enlairar-se amb l’impuls de les Olimpíades. Les piscines de Montjuïc, el pavelló de bàsquet de Badalona o l’Hotel Arts són algunes de les obres en què va intervenir. Des d’aquell primer salt olímpic, l’empresa no ha parat de créixer, ni en personal –ha passat de 7 a 150 treballadors– ni en nombre de projectes representatius. Lluís Moya explica l’àmbit d’actuació professional de Boma, S.L: “Fem una feina que la gent sol atribuir als enginyers. Normalment, l’arquitecte es relaciona més amb l’àmbit de les idees, de l’art, amb la generació de projectes. En Robert, l’artífex de l’empresa, ha aconseguit potenciar la idea que les estructures dels edificis les han de dissenyar els arquitectes. El nostre lema és intentar que l’estructura formi part de l’arquitectura, que no hi sigui un obstacle.”
Avui en dia se’ls reconeix com a un despatx d’arquitectes que calculen i dissenyen estructures. “De fet, som l’empresa més gran d’Espanya centrada únicament en l’edificació.”
La versatilitat és una de les característiques de Boma, S.L. En el seu currículum figuren projectes de tot tipus: de caire cultural, com teatres, cinemes, museus o biblioteques; hospitalaris; d’equipaments socials, com són els centres cívics; de transports, com estacions o aparcaments, o empresarials, com oficines o edificis comercials. “Sobretot fem obra pública, ja sigui promoguda per l’Administració o per particulars. D’habitatges, no en fem gaires, atès que a aquesta àrea hi ha més competència; per regla general, però, els que fem tenen una certa component d’innovació i recerca, dissenyant nous sistemes i processos constructius en estructures.”
Alguns dels projectes emblemàtics en què l’empresa actualment treballa són l’ampliació i remodelació dels estadis del FC Barcelona i del Nàstic de Tarragona. Entre els nombrosos arquitectes que han confiat en els seus serveis figuren noms mediàtics, com l’Enric Miralles o en Jean Nouvel. “Com els advocats i els metges, els arquitectes no podíem fer publicitat. Fins fa molt poc l’arquitectura s’ha promocionat bàsicament pel boca a orella. Actualment, els clients ens continuen venint a buscar, però també és cert que cada vegada és més habitual presentar-se a concursos. Així mateix, les ganes de treballar amb algun arquitecte reconegut fa que el vagis a veure i intentis que et conegui.”
Obrir-se portes no és gens fàcil, sobretot al principi: “Els gabinets d’arquitectura solen tenir les seves persones de confiança, i més en un tema tan important com les estructures, que al cap i a la fi van lligades a la seguretat de l’edifici. És difícil que vulguin treballar amb un professional que no coneixen. Es tracta que dipositin una petita confiança en tu, i que vagi augmentant amb el temps. La confiança no es pot comprar, costa molt de guanyar i poc de perdre.”
A la primera fase de tot projecte, les reunions amb l’arquitecte són fonamentals. “Treballes al costat del creador de l’edifici i desenvolupes les solucions estructurals més òptimes. Hi estàs molt a sobre i al final tot encaixa.”
Els desafiaments, lluny d’espantar-los, els motiven. “Una estructura complexa t’inquieta, t’esperona. Sempre penses a treure el màxim partit al disseny de l’arquitecte, intentes donar la volta a aquells metres quadrats.”
La bellesa, per en Lluís Moya, no és independent de les estructures dels edificis: “Si has tret rendiment a la feina, obtens un resultat i necessàriament és bell, tot i que no es pot entrar a discutir què és la bellesa, sempre és subjectiva.”
L’ordinador ha esdevingut una eina imprescindible: “Ens permet comprovar les estructures que dissenyem i ens ha ajudat a treure’ns de sobre les interpretacions subjectives. Es fan proves pràctiques, però els mètodes matemàtics dels programes informàtics són més precisos. Tanmateix, s’ha de tenir en compte que els processos numèrics cada vegada són més complexos, i això en pot dificultar l’efectivitat.”
A més a més, no només es dediquen al càlcul d’estructures de formigó, “també en fem de fusta, d’alumini, d’acer, de plàstics… La veritat és que tractem un gran nombre de casuístiques singulars i procurem treure el màxim partit dels elements de què disposem.”
Malgrat la ubiqüitat de la informàtica, el càlcul d’estructures demana també recerca. “La nostra feina no consisteix només a tocar una tecla, hi ha també molta investigació al darrere.”
De fet, Lluís Moya és autor d’una nova metodologia per al càlcul d’estructures “amb la qual em vaig doctorar i que fa 20 anys que té força aplicació. Fa quatre anys vaig guanyar una càtedra amb un altre treball de recerca que intenta perfeccionar aquest mètode. Encara no es pot aplicar al 100%, però crec que no trigarem gaire a obtenir-ne una aplicació directa.”
L’ús de nous materials, més sostenibles, obre també nous reptes: “L’acer és una material escàs i té un problema de durabilitat; es rovella. Ara, s’estan substituint els ferros que estan dins les masses de formigó armat per fibres de carboni, molt més sostenibles, poc pesants i amb una vida més llarga. L’únic inconvenient és que cremen fàcilment. S’ha de trobar un mecanisme per poder-les preservar de les flames.”
Un 90% de l’equip de Boma, S.L. prové del món universitari. La Universitat Politècnica de Catalunya, on Lluís Moya té una càtedra, facilita que els ponts entre el món acadèmic i el professional siguin fluids. “Intentem captar gent nova quan són estudiants d’arquitectura. La seva estada a l’empresa els compta com a crèdits de lliure elecció. Una vegada acaben la carrera, continuen treballant amb nosaltres i esdevenen especialistes.”
D’aquesta manera, Boma, S.L. compta amb una variada representació generacional: “L’Agustí Obiol i en Robert Brufau van ser professors meus. Tenim altres socis menors, més joves. Intentem que l’empresa perduri i que ens puguem retirar traspassant responsabilitats a altres membres.”
La jubilació no entra, però, en els seus plans immediats. “Com a empresa pionera, volem continuar sent punters. Tenim alguns projectes per orientar la nostra companyia cap a àmbits que d’aquí a poc temps seran importants. Volem fer un pas endavant.”
El futur de Lluís Moya continua, doncs, ple de reptes: “Als 65 anys no estaré per jubilar-me, perquè el meu món és l’arquitectura. Als arquitectes, independentment de la seva edat, sempre te’ls trobes amb un paper i un llapis, prenent notes, dibuixant i disfrutant. Als 80 anys encara estàs donant voltes als temes pendents.”
