PC, 19è VOLUM. Impuls immobiliari

LLUÍS PALLÉ FÀBREGUES, MARIA ROSA PEDESCOLL BAGARIA, SANDRA I CINTO PALLÉ PEDESCOLL

PALLÉ, S.A. / GRUP PALLARS

Text del 2008

“Els edificis amb carcassa de fusta són tan o més durables que els immobles construïts a partir d’una estructura industrial”

Pallé, S.A. és un exemple més de la reconversió del teixit empresarial català a les noves demandes i necessitats de la societat. La família Pallé havia estat tradicionalment propietària d’una serradora a la comarca del Pallars Sobirà. En detectar la necessitat d’apostar per noves activitats empresarials relacionades amb la fusta, optà per especialitzar-se en una de les seves àrees de treball. Els responsables de Pallé, S.A./Grup Pallars són en l’actualitat M. Rosa Pedescoll, encarregada de la part comptable; Lluís Pallé, gerent; Sandra Pallé, responsable de la part administrativa i comercial, i Cinto Pallé, enginyer i encarregat de l’oficina tècnica. “En síntesi, podem dir que hem experimentat un procés de sofisticació. Des de sempre, una de les nostres ocupacions era la confecció de bigues de fusta. Aquests elements estructurals eren encarregats pels fusters, els operaris que s’ocupaven de col·locar-les. Amb la difusió dels nous procediments estructurals de construcció amb formigó i ferro, l’ús de la fusta quedà clarament desplaçat al nostre país, en contra de la tendència d’altres països europeus, que no han deixat mai de fer servir carcasses de fusta per als habitatges unifamiliars o de poca alçada. Tenint en compte el context europeu, la nostra estimació per la fusta i el nostre desig d’instal·lar-nos i desenvolupar la nostra activitat al Pallars Sobirà, apostàrem per especialitzar-nos en el disseny, l’assessorament i la construcció d’estructures de fusta, tot i continuar també amb les activitats anteriors amb l’objectiu de poder satisfer les necessitats de tot tipus de clients.”

Els avantatges de l’ús de fusta en les estructures dels edificis són diversos, però cal destacar-ne els següents: “En primer lloc, es tracta d’una opció estructural molt més respectuosa amb l’entorn que no pas els materials industrials, ja que no el degrada i no s’ha aconseguit fent servir combustibles fòssils. En el nostre cas, emprem fusta conreada i tractada procedent de països del nord d’Europa, com Suïssa, França, Àustria, Finlàndia o Alemanya, amb una cultura de la fusta rica i antiga. En segon lloc, els habitatges edificats amb estructures d’aquest material esdevenen bioclimàtics, ja que els aïlla dels canvis de temperatura exteriors i no es produeixen problemes de condensació. En tercer lloc, la fusta és un material altament ignífug.”

Aquest últim aspecte és poc conegut per la població: “Es tendeix a pensar que les cases construïdes amb un carcassa de fusta cremaran més ràpidament, però la realitat és que la fusta és un dels materials més incombustibles existents, ja que en cas de foc únicament s’abrasa 1 cm de la superfície del material perquè el carbó resultat de la crema protegeix la peça. A causa d’aquesta propietat, resulta més fàcil i segur evacuar un edifici en flames construït amb una estructura de fusta.” En aquest sentit, l’esfondrament de les Torres Bessones posà de manifest l’escassa resistència ignífuga dels procediments estructurals moderns.

El de la combustió no és l’únic tòpic que els elements estructurals de fusta han de vèncer. “Els edificis amb carcassa de fusta són tan o més durables que els immobles construïts a partir d’una estructura industrial. De fet, totes les construccions anteriors a la introducció de les tècniques industrials parteixen d’un esquelet de fusta.” En aquest sentit, cal tenir present que la vida mitjana prevista d’un edifici amb una estructura de formigó és de 50 anys, un termini força inferior al de molts immobles de les nostres ciutats, edificats amb elements estructurals de fusta.

Així mateix, la formació dels nostres arquitectes no és la més adequada per a la difusió d’aquest element viu com a element estructural: “Els professors i els investigadors de les escoles d’arquitectura i d’enginyeria de les universitats espanyoles quedaren enlluernats amb els materials industrials per realitzar estructures i obviaren totalment l’explicació, l’anàlisi i la difusió de les tècniques de construcció tradicionals. A conseqüència d’aquesta omissió, molts professionals actuals no poden efectuar els càlculs adequats per a la confecció d’una estructura en fusta. Per fortuna, disposem d’un programari especialment pensat per tal de desenvolupar aquestes operacions, de manera que podem assessorar els professionals interessats en aquesta fórmula constructiva.”

Els responsables de Pallé, S.A./Grup Pallars treballen cada dia per superar aquesta manifesta falta de cultura de la fusta i difondre els avantatges i la competitivitat d’aquesta matèria primera com a element constructiu: “Aconsellem als clients que la fusta s’empri com a constituent estructural amb valor decoratiu als espais interiors, però no recomanem pas que s’utilitzi a les zones exteriors. En posseir un valor estètic intrínsec, les bigues i peces estructurals de fusta poden quedar vistes i integrar-se en la decoració de l’espai edificat, amb la qual cosa s’intensificarà la sensació de confort de l’espai. En canvi, l’ús d’elements de fusta a l’exterior obliga a un manteniment periòdic –cada dos anys– d’aquestes peces.”

Els clients que demanen els serveis de Pallé, S.A. són diversos: “Encara continuem treballant amb fusters o constructors que desitgen simplement emprar bigues de fusta amb finalitat estructural o decorativa. També satisfem els encàrrecs d’un seguit d’arquitectes i enginyers que aposten per la recuperació d’aquest material, especialment a les zones de muntanya com la nostra. En aquest cas, els brindem tot l’assessorament necessari –disseny, càlculs, fabricació i muntatge– per tal de convèncer-los dels avantatges de la seva elecció i facilitar-los la feina. Per últim, també donem resposta a les necessitats de servei dels clients finals. Es tracta de persones que desitgen construir-se un habitatge ecològic, confortable i integrat en l’entorn, però que no coneixen en profunditat les diverses característiques i avantatges de la fusta. També en aquest supòsit, proporcionem assessorament al client i al seu arquitecte en el disseny i els càlculs necessaris per tal que l’elecció d’aquesta fórmula constructiva esdevingui un plus de l’edificació.”

Una vegada el client decideix la seva matèria primera, un elaborat sistema informàtic permet fer realitat el disseny en un breu termini de temps: “Després que la nostra oficina tècnica hagi presentat una acurada proposta en tres dimensions, en què es pot visualitzar l’estructura i els seus encaixos, aquesta informació passa directament a la màquina de control numèric que la materialitza en un breu termini de temps. L’agilitat i escassa mà d’obra necessària determina que l’elecció de la fusta no encareixi, i fins i tot redueixi, la construcció de l’immoble.”

El futur, doncs, sembla prometedor per a una empresa que aposta per actuar des d’una zona perifèrica rural complexa: “ni la xarxa de comunicacions ni la climatologia són elements a favor per al desenvolupament de la nostra activitat empresarial, però l’estimació al territori i a la nostra tasca compensen aquests inconvenients.”