Text del 21-7-2009
“Necessitem estadistes disposats a perdre vots per guanyar la història”
.
Si hi ha un comerç tèxtil de referència a Catalunya i a la resta d’Espanya és Santa Eulalia. Lluís Sans i Mercé n’és el president des de l’any 1988. “L’empresa fou fundada l’any 1843. Estem entre les 33 empreses més antigues de Catalunya.”
Ja el 1926, Santa Eulalia va ser pionera a Espanya en les desfilades d’alta costura. El 1941 fundà, junt amb altres quatre empreses catalanes més, la famosa Cooperativa d’Alta Costura. “Vam ser el far de la moda a Espanya durant moltes dècades.”
Un liderat que continua avui dia. “Seguim al capdavant de la moda que porten els dissenyadors que marquen tendència a nivell internacional, tant d’home com de dona.”
L’empresa va ser fundada pel senyor Domingo Taberner Prims, però al poc temps el besavi de Lluís Sans ja n’era soci. “Sóc la quarta generació responsable de Santa Eulalia. Em veig més com una baula de la cadena que no pas com un propietari; sento que tinc la responsabilitat històrica de passar el testimoni.”
En l’actualitat, Santa Eulalia són dues botigues de moda multimarca que ofereixen les col·leccions dels millors dissenyadors internacionals. “Fem també sastreria i camiseria a mida per a home. El vestit a mida disposa d’allò que en francès diuen allure, és a dir, que acaba per tenir una personalitat que s’uneix a la del client.”
Per a aquesta tasca, compten amb el talent de dos sastres a la botiga del passeig de Gràcia, més l’ofici de dotze oficials. “Som el taller de sastreria a mida més gran d’Espanya i un dels grans a Europa.”
Ofereixen un producte similar al que es pot trobar a les grans capitals europees, però intenten fer-ho sota un punt de vista propi. Vestir personalitats il·lustres és una satisfacció. “La màxima il·lusió, però, és que tots els clients quedin satisfets i contents. A més, és l’única garantia que tornaran”; perquè Santa Eulalia sempre s’ha caracteritzat per la seva exquisida atenció als clients. “Aconseguir la màxima satisfacció dels clients no és per a nosaltres un objectiu de màrqueting, sinó que forma part de la nostra manera de ser.”
A Santa Eulalia sempre han vestit tant a homes com a dones, però, darrerament, han donat un nou impuls a les seves col·leccions de roba per a les dones en portar a Barcelona el millor que ofereix el món de la moda en aquest àmbit. Saben com és d’important en la moda femenina l’exclusivitat. “Per això, com a màxim, comprem dues peces de cada model. És molt difícil que les dues clientes que les comprin coincideixin mai.”
L’empresa va deixar de fer alta costura a mitjan anys 90. “L’època daurada de l’alta costura es va viure de la dècada dels 30 als 60. Avui en dia és tan cara que al món només queden 300 senyores que vesteixin habitualment d’alta costura. Les seves passarel·les s’han convertit en un simple aparador de tendències per reafirmar les marques.”
Un dels problemes comuns de les botigues de roba és el de la formació dels dependents. “Creiem en la sinergia entre el client i la persona que l’atén, per això posem molt d’èmfasi en formar els nostres dependents. No ens agrada la rotació de personal. Volem que els nostres dependents estiguin molts anys amb nosaltres.”
Lluís Sans ens explica el darrer projecte en què s’ha embarcat Santa Eulalia. “L’edifici del nostre establiment al passeig de Gràcia s’està rehabilitant íntegrament. Ara som en una seu provisional just al local del costat, però l’any 2011 tornarem a la nostra ubicació de sempre, convenientment renovada i engrandida fins als 1.800 m2. Disposarem, per tant, d’una botiga del segle xxi que alhora reflectirà els nostres més de 160 anys d’història.”
Parlant sobre la necessitat empresarial de diversificar com a preventiu de les crisis, el senyor Sans ens explica que ell es regeix per un proverbi xinès: “Només li demano a Déu tres coses: que em doni força per canviar el que es pot canviar; que em doni paciència per aguantar el que no es pot canviar, i que em doni la saviesa necessària per distingir entre les dues situacions.”
Aquesta distinció és, segons el propietari de Santa Eulalia, la clau de l’èxit. “El que no hem volgut canviar mai és treballar amb la millor qualitat i oferir el millor servei però, per contra, hem actualitzat contínuament la nostra oferta, ja que la moda, en essència, és novetat.”
Sobre la gestió que el Govern central està fent de la crisi, ens respon el Lluís Sans llicenciat en Econòmiques: “És una crisi financera conjuntural que ha fet aflorar problemes estructurals, sobretot a Espanya. Tenim una economia massa rígida i hem de flexibilitzar-la i dinamitzar-la. S’ha perdut la cultura de l’esforç, hi ha un dèficit de formació, el mercat laboral és massa rígid i l’economia poc competitiva. Calen solucions traumàtiques, però, si no les afronten els governs de torn, les afrontarà la crua realitat, i serà pitjor.”
Un dels problemes que considera de més difícil solució és l’atur. “Tenim un 20% d’atur. Espanya crea ocupació quan creix entre un 2% i un 3% del producte interior brut, i trigarem molts anys a tornar a arribar a aquest índex. Podem passar molt temps amb el 20% d’atur, la qual cosa vol dir ofegar les expectatives d’un nombre elevadíssim de població. S’ha d’actuar de forma valenta canviant profundament la regulació laboral.”
Quant a la banca, “ha comès l’error de concentrar massa recursos en el sector immobiliari. Ara voldrien recuperar la inversió, però no poden perquè no és fàcil quan els preus baixen i manquen compradors. És cert, doncs, que no disposen de recursos per deixar a l’economia productiva.”
El senyor Sans opina que els nostres governants es preocupen més de passar l’expedient que de solucionar els problemes de fons. “Això pot portar a la desafecció de la societat. Veig una preocupant deriva cap a la política a la italiana: ningú amb talent vol ser polític, i això és el pitjor que li pot passar a un país.”
La solució, al seu parer, “només serà possible quan els polítics deixin de pensar en clau electoral a curt termini. Necessitem estadistes disposats a perdre vots per guanyar la història.”
