Text del 2007
Cal que es cobrin els lloguers sense problemes, i aleshores s’haurà solucionat alguna cosa veritablement.
Luis Lanao Clavera i el seu fill Jesús Lanao Tena, Advocat, són els directors de l’empresa immobiliària de Lleida Fincas y Administraciones. Formada per sis persones, es dedica des de fa molts anys sobretot a l’administració de propietats i a la compravenda. El senyor Lanao s’inicià en la professió quan la seva àvia, que vivia a Barcelona, heretà d’un germà seu unes 15 cases a Lleida. “Aquestes cases les administrava el meu pare, però no s’hi podia dedicar i me les va donar a mi, quan tenia 18 anys, per administrar-les. Així, vaig entrar quasi sense voler al món de l’administració. Vaig aprendre l’ofici. Al 1966, després d’una oposició, vaig obtenir el títol d’Agent de la Propietat Immobiliària i vaig començar a exercir-ne. El 1971, junt amb un familiar, creàrem l’empresa. Als primers anys vam vendre molts pisos i, com que una part important es destinà al lloguer, els mateixos compradors ens encarregaren la seva total gestió i administració. I aquesta tasca ha anat creixent amb els anys.”
El que més recorda el senyor Lanao dels seus inicis és que eren molt pocs els que es dedicaven al món immobiliari a Lleida. “No hi havia grans construccions i les empreses locals en general s’especialitzaren més en fer edificis d’uns 10 o 12 pisos, fins que aparegué alguna constructora important de Barcelona o Zaragoza.”
Però el gran canvi que ha experimentat Lleida no ha estat fins fa uns 15 anys aproximadament. “La construcció ha crescut molt, ha fet que es creessin nous barris i s’han rehabilitat zones antigues a través de l’Ajuntament. Segons la nostra opinió, aquesta transformació ha estat una mica forçada; en el centre hi ha construccions molt antigues junt amb construccions molt noves d’arquitectura totalment diferent, fet que provoca un contrast molt fort. A més, el casc antic i els voltants no han deixat de ser una zona marginal.”
Els responsables de Fincas y Administraciones lamenten que els ajuntaments que crearen aquests plans urbanístics no els consultessin prou a l’hora de realitzar determinats projectes. “Potser no ho van fer perquè érem un col·lectiu molt petit, una quinzena en total a Lleida. L’Ajuntament s’ha basat, principalment, en els arquitectes, que tenen els coneixements necessaris per desenvolupar un edifici, però per desenvolupar i organitzar una ciutat cal saber quelcom més.”
L’Ajuntament és també qui s’encarrega de la rehabilitació del patrimoni de la ciutat. “Si un comprador ens consulta sobre rehabilitació, el derivem a l’Ajuntament, que és qui estableix la normativa sobre què es pot construir i què no. Nosaltres podem orientar, però no afirmar amb quins inconvenients es trobaran, especialment si és un edifici catalogat.”
Tant el senyor Lanao com el seu fill comparteixen l’opinió que aquest període de bonança en el sector immobiliari s’està acabant. “Ha estat un boom que ha durat 10 anys, i ara s’està paralitzant. Aquest boom ha estat facilitat sobretot per les entitats financeres, donant facilitats a l’hora de concedir hipoteques. Es podia obtenir una propietat sense tenir diners reals perquè el banc te’ls donava, ja que la garantia era el que compraves.”
La tasca principal de Fincas y Administraciones és la d’administrar finques de propietaris que tenen els pisos en lloguer. Posseeixen una extensa experiència en aquest tema i reconeixen les grans dificultats amb què es troben els administradors a l’actualitat, ja que els canvis que han aparegut en la legislació han estat molt relatius. Jesús Lanao fa 11 anys que visita els jutjats i considera que per part dels jutges hi ha una protecció dels llogaters. “Tot el que fa referència a la comunitat de propietaris és força complex. A més, aquí a Catalunya s’hi ha barrejat una nova regulació relativa a la divisió horitzontal que encara ho complica més. S’hi han volgut introduir mesures benintencionades i correctes, però que entren una mica en col·lisió amb la legislació d’àmbit estatal. A més, no hi ha gaire jurisprudència sobre el tema.”
Malauradament, la cultura del lloguer s’està perdent al nostre país. “Jo he fet desnonaments, és a dir, fer fora gent d’un habitatge bàsicament perquè no paga, i moltes vegades trobes un pis en un estat lamentable. Hi ha molts riscos a l’hora de posar en lloguer un immoble i, en definitiva, una desprotecció cap al propietari. Nosaltres, quan lloguem un pis, tampoc podem respondre pel llogater, però intentem filtrar el màxim possible.”
Una altra pràctica que està desapareixent és la de conservar el patrimoni heretat per posar-lo en lloguer o, si ja ho estava, per mantenir-l’hi. “Els joves no volen continuar amb els problemes que els han deixat els pares. El primer que fan és vendre.”
Tot i així, encara hi ha gent que s’aventura a posar la seva propietat en lloguer. El senyor Jesús Lanao distingeix dues classes de propietaris: “Hi ha les persones que tenen propietats de tota la vida i que saben que llogar avui en dia és un risc. Aquestes no ens donaran gaires problemes ni ens reclamaran contínuament si algun llogater triga a pagar. Però la gent que ha comprat un pis fa poc per posar-lo al mercat de lloguer sí que et reclamarà sovint si el llogater es retarda, perquè aquest propietari ha de pagar la hipoteca i només espera el lloguer per poder cobrir-la. Això és el nostre dia a dia.”
En referència a la proposta de llei per regular els lloguers, els responsables de Fincas y Administraciones mostren cert escepticisme. “Aquest tipus de notícies, per exemple la dels lloguers garantits, suposen una bona propaganda per al Govern. Cada vegada compliquen més les coses. Han d’establir unes bones normes, com que es cobrin els lloguers sense problemes, i aleshores s’haurà solucionat alguna cosa veritablement. Però tot aquest problema, que succeeix aquí a Catalunya i a tot l’Estat, és molt més complex.”
A part de l’administració de finques, Luis i Jesús Lanao també es dediquen a la compravenda, encara que amb menor mesura. “Fem compravenda amb un avantatge competitiu. Quan un client arrendador dels que tenen poc patrimoni es cansa pels problemes o per la falta de diners i ens diu que vol vendre aquest pis, nosaltres truquem a un altre client d’aquests de tota la vida que sempre ha tingut patrimoni en lloguer i li comentem si li interessa comprar-lo. D’aquesta manera, no fem gens de soroll per vendre un pis, passa d’un client a un altre. Actualment, però, és molt difícil que un client et compri res.”
Els responsables de Fincas y Administraciones creuen que Lleida, encara que està ben comunicada i posseeix terres per instal·lar-hi sòl industrial, està molt lluny de créixer en aquest sentit. “L’arribada de l’AVE només serví per especular. Molta gent va comprar pisos per viure a Lleida i treballar, per exemple, a Barcelona, però, finalment, els ha venut. La indústria, davant les dificultats i els alts impostos que han de pagar, s’instal·la a Monzón o a Fraga perquè surt més barat i estan molt a prop de Catalunya. La resta s’instal·la a ciutats com Barcelona perquè hi ha més potencial industrial i, suposem, per una qüestió de prestigi.”
