Text del 2006
“L’ensenyament superior permet combinar la docència i la investigació i amalgamar-les a través de la tutorització de doctorands»
María Josefa Yzuel es va decantar per formar-se en el camp de la física i per dedicar-s’hi professionalment en una època en què aquesta opció personal era molt poc freqüent per a una dona. Nascuda a la ciutat aragonesa de Jaca, es va inclinar cap al món de la física únicament i exclusivament seguint les seves motivacions personals: “Gràcies al gran interès pel món de la cultura i del coneixement de la meva família va ser, ben fàcil que nasquessin en mi inquietuds intel·lectuals.”
Amb aquest bagatge personal i vital, María Josefa Yzuel va iniciar els seus estudis universitaris: “Vaig estudiar la llicenciatura i el doctorat en Ciències físiques a la Universidad de Zaragoza. Vaig ser l’única persona llicenciada i doctorada de sexe femení de la meva promoció, de manera que, des del punt de vista acadèmic, van ser uns anys de viure immersa en un món exclusivament masculí.” El tema de la seva recerca de doctorat fou La qualitat de la imatge en els sistemes òptics fotogràfics. Tot i que des de diferents vessants, l’òptica ha estat el seu camp d’especialització des de llavors.
El seu desig d’aprofundir en la investigació i d’enriquir-se tot coneixent altres fórmules de treball i d’organització, la va portar a fer una estada postdoctoral al Regne Unit: “Vaig obtenir una beca postdoctoral que em va permetre romandre a la Universitat de Reading durant el curs 1967-1968. La meva sortida a l’estranger fou un període transcendental des dels punts de vista personal, acadèmic i professional perquè em va mostrar la diversitat de formes d’organització i de treball existents i les innombrables possibilitats d’investigació en l’àmbit de l’òptica que ens estaven vedades als investigadors espanyols per manca de mitjans.”
Un cop va retornar de la seva estada anglesa, la ja doctora Yzuel tenia molt clar que desitjava dedicar-se a l’àmbit de la docència universitària: “L’ensenyament superior permet combinar la docència i la investigació i amalgamar-les a través de la tutorització de doctorands. La docència fa possible que estiguem en contacte amb les joves generacions. La investigació, que puguem avançar en els coneixements particulars i generals de la nostra àrea de coneixement. El doctorat és la intersecció dels dos camps d’acció perquè la teva missió és encoratjar i guiar joves estudiants desitjosos d’aprendre en els seus primers passos com a investigadors i professors universitaris.”
Des de la perspectiva personal, a més a més, “l’optimisme i la vitalitat de les joves generacions afortunadament s’encomana.”
Les seves aspiracions docents es van fer realitat l’any 1971 quan va esdevenir professora agregada en el Departamento de Ciencias Físicas de la Universidad de Zaragoza. Aquest va ser el punt de partida d’una fructífera carrera docent: “L’any 1982 vaig guanyar l’oposició de catedràtica en òptica; la meva primera destinació fou la Universidad de Granada. El curs següent, mitjançant el procediment de trasllat, vaig esdevenir catedràtica en òptica del departament de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona. Aquesta ha estat la meva plaça definitiva des d’aquell curs.”
Durant la seva extensa i intensa carrera professional ha continuat aprofundint en les investigacions al voltant de l’òptica, en concret en els àmbits següents: “la teoria difraccional de la imatge, l’avaluació de la qualitat de la imatge òptica, les imatges gammagràfiques i radiològiques i el reconeixement òptic d’objectes.”
La seva experiència en el camp de la recerca determina que s’adoni de les mancances que en aquest camp es donen en el nostre país: “És evident que hi ha un espai que separa la investigació que es porta a terme en les universitats i la investigació que impulsa la indústria. Cal que sapiguem emplenar aquest espai amb il·lusió i enginy perquè, a la llarga, la investigació bàsica que desenvolupa la universitat és vital per al progrés i l’avenç de qualsevol país. En aquest sentit, és cert que s’han de perfeccionar els canals de relació entre els empresaris o el món de la indústria i la investigació superior.”
Un exemple d’aquesta falta d’interrelació el trobem en el cas de les patents: “Per obtenir finançament per a qualsevol projecte d’investigació universitari i per a la seva promoció personal, els investigadors han de presentar un currículum en el qual l’experiència es demostra a través del nombre d’articles científics publicats. Aquesta necessitat és la que impulsa a la publicació d’articles en revistes internacionals. La cara contrària d’aquest fenomen la trobem en les patents. Fóra molt interessant incrementar el nombre de patents sorgides del món universitari. No obstant això, ha de ser el mateix investigador el que cerqui les empreses que explotaran les patents. Aquest fet determina que el nombre de patents sorgides dels ambients universitaris sigui molt escàs. Jo mateixa no n’he creada cap durant la meva llarga trajectòria com a investigadora.” En canvi, la doctora Yzuel, sí que ha publicat al voltant de 200 articles científics en revistes de primer ordre internacional i ha dirigit o codirigit una vintena de tesis doctorals.
Una altra característica de la recerca en l’entorn acadèmic és el fet que els estudis de tercer cicle “cada vegada tenen menys demanda per part dels estudiants. L’explicació és utilitarista: a Espanya únicament són professionalment rendibles si hom es vol dedicar al món de la investigació o al de la docència universitària. En altres àmbits, com els àmbits empresarials, no comporten cap millora de les condicions laborals, a diferència d’altres països com Alemanya, on són imprescindibles per accedir a càrrecs de responsabilitat. Al seu torn, la reducció del nombre de doctorands suposa una reducció del ritme i del nombre de les investigacions i també una certa pèrdua de qualitat perquè els joves investigadors aporten dinamisme i són un valor afegit en qualsevol projecte de recerca.”
La reconeguda trajectòria professional de la doctora María Josefa Yzuel es complementa amb la pertinença a diverses organitzacions professionals i acadèmiques. És, per exemple, membre per mèrits de la Societat Òptica d’Amèrica, de l’Institut de Física (U.K.) i de la Societat Internacional d’Enginyeria Òptica (SPIE). Ha estat vicepresidenta i presidenta de la Sociedad Española de Óptica i secretària general de la Societat d’Òptica Europea. També ha estat vicepresidenta de la Comissió Internacional per a l’Òptica i membre del consell de directors de la SPIE. Actualment és membre de la junta de govern de la Reial Societat Espanyola de Física. Per acabar és membre d’una associació molt especial; es tracta de l’Asociación de Mujeres Investigadoras y Tecnólogas. La seva pertinença a aquesta entitat parteix del fet que “tot i que hem aconseguit que el nombre d’estudiants es vagi equiparant, la presència i la importància de les dones investigadores són encara molt desproporcionades en relació amb els seus col·legues masculins. Hem de treballar per assolir una situació d’equilibri.”
