Text del 2008
“L’ètica i l’honestedat han de ser la nostra insígnia, perquè gestionem diners i afers que no són nostres”
Dins l’àmplia gamma de dedicacions del sector immobiliari, els administradors de finques duen a terme la tasca essencial d’organitzar i gestionar els immobles, especialment en el cas dels edificis amb diversos propietaris. És, per tant, una activitat summament professionalitzada i que requereix un elevat nivell de formació jurídica i una gran capacitat de negociació i conciliació, ja que la seva missió és contribuir a què persones amb sensibilitats i gustos diversos arribin a acords que regulin la seva convivència. Aquest és el cas de l’Administrador de Finques Luis Quesada Millán, qui ha desenvolupat aquesta activitat des de fa més de 30 anys a la ciutat de Barcelona.
En opinió de Luis Quesada, és un fet inqüestionable que “l’activitat immobiliària ha estat el motor de l’economia del nostre país durant l’última dècada. En un principi, un grup d’inversors va considerar que la construcció d’una sèrie d’infraestructures i edificacions havia esdevingut imprescindible i inajornable.”
No obstant això, també resulta indiscutible que “el paper preponderant del sector constructiu ha estat la conseqüència de la manca d’activitats econòmiques alternatives.”
Al capdavant d’aquest motor econòmic hi ha hagut “empresaris que, com en tots els sectors, han palesat tarannàs i cultures empresarials molt diverses, algunes de les quals per desgràcia han contribuït a l’especulació i a la creació d’una indiscutible bombolla immobiliària. Aquesta dinàmica possiblement ha estat profitosa des del punt de vista econòmic durant un temps, però constitueix una opció totalment insostenible a mitjà i llarg termini, la qual cosa ens porta a replantejar-nos el nostre model d’urbanisme.”
Aquesta redefinició hauria de començar per tenir present que “el sòl no hauria de tenir propietaris.”
Aquesta observació és prou important si tenim en compte que “el preu del solar és una part més que considerable del cost final d’un habitatge.”
La dilatada trajectòria professional del senyor Quesada en el sector immobiliari català li ha permès viure’n l’evolució. “Després d’instal·lar-me a Catalunya als 17 anys i compatibilitzar els estudis de Dret amb diverses feines, l’any 1976 vaig començar a treballar en la branca de l’administració de finques de la mà de Manuel Villar Prats, amb qui vaig col·laborar fins a la seva mort. Ell havia creat Fincanova dos anys abans i m’ensenyà tot el que sé sobre aquesta professió. Fincanova és una entitat que fonamentalment es dedica a l’administració de finques i únicament de forma esporàdica actua com a mitjancera en la compravenda d’habitatges. La nostra exclusivitat i especialització ens ha permès copsar intensament els canvis socioeconòmics que s’han produït en la gestió de les propietats verticals del nostre país des de la dècada dels 70. Des del meu punt de vista, i deixant de banda la més que discutible normativa reguladora vigent, la principal diferència amb les comunitats de propietaris d’abans és la manca de vincle entre els veïns en les actuals. Aquesta falta de relació pot arribar fins al total desconeixement de les persones amb les quals compartim propietat, i és evident que agreuja els naturals problemes de convivència de tot immoble. Per això crec que caldria retornar a l’esperit cívic i de comunitat que imperava dècades enrere, i que no està directament relacionat amb la classe social ni el nivell d’estudis dels propietaris.”
Justament, la tasca d’un administrador de finques no només és gestionar econòmicament i jurídicament les propietats, sinó també actuar com a mediador entre els diversos veïns d’un immoble. Per aquesta raó, “l’ètica i l’honestedat han de ser la nostra insígnia, perquè gestionem diners i afers que no són nostres.”
En l’actualitat, “cinc persones treballen a Fincanova gestionant els 250 immobles que administrem. El nombre de persones ocupades s’ha reduït al llarg del temps a conseqüència de la introducció de mitjans informàtics per a la gestió de les propietats.”
L’experiència també permet al senyor Quesada d’entendre el perquè de la compra massiva d’habitatges en els últims anys i l’escassetat de demanda en el cas dels habitatges de lloguer: “L’arrendament és una opció immobiliària molt flexible que no només fa possible una major mobilitat territorial i laboral, sinó també que l’habitatge en què hom resideix s’adapti millor a les mutables característiques vitals de cada moment. Quan vaig començar a col·laborar a Fincanova, el lloguer era una opció molt estesa, atesa la seva economicitat i flexibilitat. L’arrendador i l’arrendatari arribaven a un acord per a la ocupació d’un habitatge a canvi del pagament d’una quota mensual. Aquest acord es plasmava en un senzill contracte, en què gairebé no hi havia clàusules, simplement perquè no eren necessàries, ja que els casos de morositat eren força rars. Avui dia, per contra, el nombre de clàusules és molt nombrós, bàsicament a causa de l’elevat índex de morositat existent, la qual explica la necessitat de pagar una fiança, d’haver de presentar aval bancari i justificants dels ingressos i d’haver-se de donar d’alta de tots els serveis i subministres. Aquestes obligacions converteixen el lloguer en una opció cara i poc atractiva d’antuvi perquè comporta una important despesa econòmica en el moment de formalitzar l’operació; una despesa, no ho oblidem, no recuperable. Davant d’aquesta situació, l’única manera que el lloguer torni a esdevenir una alternativa immobiliària viable és facilitar i abaratir les despeses inicials, i, també, actuar amb diligència i rigor amb les persones que no compleixen els contractes signats. Molts propietaris desestimen l’opció de llogar el seu pis quan s’assabenten que en cas d’impagament caldran pel cap baix quatre mesos per aconseguir una ordre de desnonament contra els morosos.”
Aquesta desprotecció dels arrendadors explica en part que “cada vegada hi hagi menys blocs de pisos que pertanyin únicament a un propietari o família que en té llogats els habitatges.”
