Text del 03/04/2019
La baixa confiança en les capacitats pròpies a l’hora d’emprendre, la manca de coresponsabilitat en les tasques de cura i domèstiques i la falta de suport de l’entorn més immediat són alguns dels factors que frenen les dones de cara a obrir un negoci propi. Aquestes són algunes de les dades i conclusions que aporta l’estudi El retrat de les dones emprenedores de Barcelona, que han realitzat l’Anna Pérez-Quintana, l’Anna Sabata-Aliberch, la Patrícia Illa i la Judit Solà, investigadores de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. En l’estudi han analitzat dones propietàries de negocis a la ciutat de Barcelona i han entrevistat un total de trenta empresàries i expertes en formació, acompanyament i xarxes empresarials. El treball subratlla que, en el terreny de l’emprenedoria, es reprodueixen les mateixes desigualtats de gènere que en el conjunt de la societat i constata que una de les febleses d’aquest col·lectiu és la invisibilitat, la qual cosa dificulta trobar dades estadístiques sobre emprenedoria femenina i fa més difícil implementar polítiques específiques de promoció i de suport.
Davant d’aquesta realitat cal qüestionar-nos com, des de les nostres competències professionals, podem ajudar a equilibrar la igualtat efectiva entre dones i homes.
Treballar en l’àmbit universitari ofereix possibilitats d’influir en aquesta qüestió, malgrat que la mateixa universitat és també un bon reflex de la societat. Les universitats poden tenir un paper clau en la transformació de la societat i dels seus estereotips, ja que, mitjançant la formació, la recerca, la divulgació i la transferència de coneixement, poden influir en les percepcions que tenen tant els estudiants com la ciutadania sobre la qüestió de la igualtat de gènere. A més, són institucions que disposen d’unitats d’igualtat que treballen per a la sensibilització des d’una perspectiva de gènere i que vetllen per l’acompliment dels objectius que s’especifiquen en els seus plans d’igualtat.
Mostres d’aquest treball són l’establiment d’un marc general per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la docència universitària, que han elaborat conjuntament l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya i la Comissió Dones i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya, en què participen totes les universitats catalanes; les guies per impartir docència universitària amb perspectiva de gènere que s’han realitzat des de les universitats que conformen la Xarxa Vives d’Universitats; o les accions que es porten a terme per donar visibilitat a dones investigadores i científiques amb l’objectiu que siguin referents per a les nenes i que ajudin a impulsar més vocacions científiques femenines en àmbits molt masculinitzats. No obstant això, el camp per recórrer és encara immens i també cal aprofundir, per exemple, en iniciatives que acostin els nens a vocacions que es fonamenten en les tasques de cura i que estan molt feminitzades, com ara l’educació o la infermeria.
Cada petita contribució, cada petit canvi pot servir com a llavor d’una societat més igualitària, més equilibrada i més justa.
Els resultats de l’estudi sobre dones emprenedores mostren que calen propostes que evidenciïn la presència d’empresàries, dinamitzadores socials i impulsores del progrés. És, precisament, aquest llibre un bon pas per fer visibles aquestes dones com a referents per a d’altres dones o per a futures generacions.
