Text del 2004
“Encara que un problema pugui semblar poc important, per qui ve a veure’m sí que ho és”
El dermatòleg és aquell especialista que tracta la part més extensa i visible de l’ésser humà, la pell, una part que, a més, té molt a veure amb la relació social de la persona, de manera que moltes de les patologies que no són molt greus la gent les viu d’una forma molt intensa psicològicament.
Tot això ho té molt clar la doctora Mª Ángeles Sola Casa, i per això li sap greu quan a vegades es menysté una especialitat que cada cop rep més consultes: “Cada vegada vivim més en un món dominat per l’estètica i realment des de fa un temps tenim una allau de consultes. Hi ha gent que subestima la nostra àrea mèdica perquè tracta poques patologies greus que posin en perill la vida de la persona, i perquè cada vegada més treballa en el terreny estètic. No obstant això, no podem oblidar que no és el mateix amoïnar-se perquè es tenen els llavis estrets o tenir una patologia a la pell que faci que tothom et miri com si fossis una cosa rara.”
La doctora Mª Ángeles Sola va escollir la dermatologia perquè era una especialitat que li permetia tractar moltes patologies diferents que unien tot allò que més li agradava de la medicina, una disciplina que no li era del tot aliena: “Suposo que en certa manera jo havia viscut a casa el món de la medicina, perquè a la meva família hi ha molts farmacèutics.”
L’estudi de la carrera a la universitat, a Pamplona, la seva terra natal, li va obrir les portes a una base humanista que la va fascinar. Es va adonar que abans de veure un pacient calia tenir uns coneixements sòlids sobre moltes matèries que, a primer cop d’ull, semblaven allunyades de la pràctica diària. “Ja fent tercer o quart de carrera vaig descobrir la dermatologia i, a més, vaig descobrir que es podia combinar amb la cirurgia, de manera que em va semblar que ja havia trobat l’especialitat que més m’agradava.” El sistema MIR li va permetre fer l’especialitat de dermatologia a la mateixa Clínica Universitària de Pamplona.
Quan va acabar la residència, la doctora Mª Ángeles Sola Casa va pensar que Pamplona era una ciutat petita que no li permetria dedicar-se a allò que més l’atreia de la seva especialitat. “Vaig anar a Pontevedra, on no vaig estar gaire temps, però vaig veure com funcionava un altre hospital i vaig veure patologies que no havia vist abans. De tota manera, encara em semblava que volia fer altres coses i aleshores em vaig traslladar a l’Hospital General de Vic, on vaig treballar com a dermatòloga durant tres anys fins que vaig entrar a l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona.”
Des d’aleshores treballa en aquest Hospital, on el servei de dermatologia i cirurgia dermatològica és realmentmolt important: “Som vuit adjunts, quatre residents, metges de família i gent que ve a fer una rotació de pràctiques per conèixer la nostra tasca. Funcionem com a consulta externa i quiròfan, però estem sempre lligats a l’hospital quan hi ha necessitat d’ingressar algun pacient.”
Tota aquesta trajectòria ha portat la doctora Mª Ángeles Sola a conèixer grans professionals que li han fet també de mestres: “Em va influir molt el doctor Jorge Soto a Pamplona i també el doctor Vilalta, de l’Hospital Clínic de Barcelona, perquè, encara que no em vaig formar amb ell sí que vaig estar operant al seu costat durant un any i ha estat una persona molt important per a mi.”
Si bé la dermatologia s’està acostant en certa manera a l’estètica, la doctora Mª Ángeles Sola Casa puntualitza: “Cada vegada fem més estètica, això és cert, però nosaltres no fem ni líftings ni rinoplàsties, per posar dos exemples, sinó que tractem malalties de la pell, perquè sabem on s’han format i com fer que les seqüeles siguin les mínimes. Tanmateix, també és cert que a vegades les persones s’esperen molt més del que després pots arribar a fer, per això cal que parlis amb el pacient i també amb els seus familiars i els informis de fins on es pot arribar amb la cirurgia, perquè tampoc fem miracles.”
Tampoc en fan els nous aparells, de miracles: “La veritat és que el làser ens ha ajudat molt, però sempre s’ha de complementar amb fàrmacs o amb altres tractaments, i, malgrat que és un instrument molt útil, no ens permet solucionar-ho tot.”
El càncer de pell és una malaltia complexa: “Hi ha molts càncers de pell diferents i també tenen tractaments i resultats diversos. I també és cert que ha augmentat el número de persones que en pateix. Jo fa setze anys que estic treballant i l’augment en els últims anys ha estat força important. De tota manera tampoc cal alarmar la població respecte de prendre el sol. El sol passa factura, això és evident, però tampoc podem ser radicals i deixar de prendre’l perquè també és bo per diverses raons. El que no es pot fer és passar-s’hi hores sense cap protecció. Es tracta de mesurar els banys de sol, i aleshores no hi hauria d’haver cap problema.”
La genètica, no obstant això, també hi té alguna cosa a veure, en aquests casos: “Si una persona té antecedents familiars amb càncer de pell, la vigilem molt més perquè es tracta d’intentar agafar el problema en un estadi molt precoç.”
La doctora Mª Ángeles Sola ens recorda quins són els càncers de pell que més es coneixen: “El melanoma és el que té l’índex de mortalitat més alt perquè no hi ha quimioteràpia per combatre’l. Per sort, és un tipus de tumor que detectem en un estadi força precoç, la qual cosa ens permet extirpar-lo. L’altre tipus de càncer més conegut és el carcinoma base cel·lular, l’únic incapaç de provocar metàstasi. Ningú es mor d’un carcinoma, però és un tumor que sol aparèixer a la cara i que si no s’opera es va menjant tot el que troba, de manera que no et mata però et mutila.”
El principal objectiu de la doctora Mª Ángeles Sola Casa és ajudar els seus pacients a resoldre aquell problema que més els preocupa: “Parteixo de la idea que les persones que venen a veure’m tenen un problema, potser em semblarà que no és massa important, però per ells sí que ho és, i haig de treballar partint d’aquesta base.”
