Text del 2001
Magí Vallcorba i Enric Norberto van decidir crear una empresa d’assessoria l’any 1989. Ambdós llicenciats en ciències econòmiques i dret, màsters d’MBA a Esade i un temps treballant a una important empresa multinacional del sector de l’auditoria, fins aquell moment havien desenvolupat trajectòries professionals paral·leles. Si bé la seva empresa va començar pràcticament del no-res, l’experiència i els coneixements d’aquests dos professionals eren una arma essencial per poder afrontar el futur del bufet. “Al principi vam haver de treballar molt i ho vam fer perquè teníem ganes que el projecte anés endavant. Van arribar els primers clients i el volum de feina va anar augmentant progressivament. És difícil que el client entri al teu despatx perquè ha vist una placa a la porta, ha de ser a través del boca-orella, de demostrar que gestiones un bufet competent i que es pot confiar en el teu treball.”
Aquest gabinet va néixer amb la vocació de donar un servei al client des de la base d’uns professionals formats en una doble vessant, la d’advocats i la d’economistes. “Sempre hem volgut donar una oferta molt concreta i específica. Vam començar amb serveis de comptabilitat, que si bé no era el que més ens agradava podia obrir-nos la porta a altres serveis.”
Així s’ha anat ampliant l’oferta del despatx que en l’actualitat és de temes comptables, fiscals, mercantils, processals i laborals. L’equip l’integren 10 persones especialitzades en diferents branques.
El canvi que va suposar per a en Magí i l’Enric passar del món de l’auditoria al de l’assessoria va ser important. “Durant temps vam estar treballant al costat de directius de grans multinacionals i, de sobte, el nostre client passa a ser el petit i mitjà empresari català, que té unes altres virtuts i una altra manera de pensar. T’adones que per a ell la butxaca de l’empresa és la seva pròpia butxaca. Aquest és l’aspecte que més diferencia la PIME de la multinacional, on el tarannà de la gent és diferent, no es preocupen de les despeses perquè en el fons no se sap qui paga.”
Des d’aquesta perspectiva, el tracte amb l’empresari petit i mitjà ha de ser molt personalitzat: “El contacte directe amb el client és bàsic. A nosaltres ens agrada el concepte d’advocat de capçalera i que el client recorri a nosaltres per a moltes coses. Evidentment això sols passa si s’ha creat un marge de confiança ampli. Potenciem la seva fidelitat i això s’aconsegueix treballant bé i demostrant la nostra eficàcia i nivell. Aquest petit i mitjà empresari se sent més còmode amb l’assessoria petita que amb la gran multinacional de l’assessoria perquè les formes de treball són diferents i sobretot nosaltres oferim un grau de complicitat que només el petit assessor pot oferir. Crec que el bon advocat o assessor ha d’inspirar confiança i respecte. En aquest sentit, l’ètica professional és un element fonamental que malauradament no se segueix prou. Als EUA ningú no es creu que els advocats del seu país tinguin ètica, n’hi ha moltíssims i es fan plets per qualsevol tema. Aquí s’està produint una situació força similar i això s’hauria d’intentar millorar d’alguna manera.”
La idea d’un servei generalista topa amb una nova tendència que s’està implantant en aquest moment a la nostra societat, la de tipus més especialitzat: “Nosaltres creiem que això és una moda que no permet oferir un servei prou bo al client. Cal tenir una visió àmplia de les coses i per això pensem que el millor és el servei integral. El nostre bufet pot portar tot tipus de temes, perquè disposa d’un equip de professionals amb les aptituds necessàries per afrontar qualsevol problemàtica.”
En aquest sentit, en Magí recorda les paraules que un il·lustre advocat català, Josep Joan Pintó Ruiz, va expressar en un acte al Col·legi d’Advocats de Barcelona: “Va dir que, si un advocat dedica a l’estudi d’un tema concret unes hores, adquireix uns coneixements; si hi dedica més estudi, pot posar-se al nivell d’un especialista en el tema, i si encara estudia més pot saber-ne més que ningú. En definitiva, la idea és que amb ganes de treballar i de superar-se es pot donar un gran servei a la societat perquè disposem de les eines per poder assolir una gran quantitat de coneixements.”
De fet, el món de les noves tecnologies ha facilitat molt més les coses a tots aquests professionals i s’ha convertit en un mitjà imprescindible per obtenir informació. “Per a nosaltres suposa un estalvi de temps a l’hora de preparar documents i d’agilitar els processos. Al mateix temps, ens permet obtenir informació amb molta més rapidesa i consultar bases de dades amb grans volums de documents útils per a la nostra labor.”
Disposar d’informació és bàsic en el món actual. La formació de l’assessor ha de ser contínua i en aquest sentit Magí Vallcorba i Enric Norberto són conscients que s’ha passar per un procés de reciclatge: “S’ha de llegir molta jurisprudència, legislació i també la premsa. Els col·legis professionals organitzen cursos de formació, però segurament no s’aprofiten prou perquè es realitzen en unes hores poc adequades. Les haurien de fer al matí, dins de l’horari laboral. La formació és una inversió en el professional que acaba aportant beneficis a l’empresa.”
El comportament de les empreses, a escala mundial, passa per uns moments de grans canvis. “S’està produint una lluita entre les que aposten per continuar endavant el seu procés de creixement per sobreviure en el nou marc econòmic i les que veuen el futur en la via de fusions i adquisicions. A Catalunya no estem al marge d’aquests processos. Molts empresaris prefereixen vendre l’empresa abans de patir en un marc global tan competitiu. És una llàstima que aquestes firmes catalanes vagin a parar a mans de multinacionals estrangeres. A més, a Catalunya es viu un altre drama: el de la successió dins de l’empresa de tipus familiar. Sens dubte, no tothom neix amb esperit empresarial. El fill que ha de rellevar el pare en la direcció de l’empresa no sempre ho té fàcil. Encara que disposi d’aquest esperit, ha de lluitar amb les idees del seu progenitor, que pretén controlar l’empresa tot sol. Els assessors podem ajudar a definir estratègies que facin aquest relleu el menys traumàtic possible. La millor opció davant d’aquest problema no és professionalitzar la gestió sinó trobar algú de la família que tingui il·lusió per portar l’empresa endavant i, un cop trobat, ajudar-lo a fer-ho.”
Aquests dos socis i amics pensen en el futur partint de la premissa que cal continuar amb la mateixa línia, créixer però sense perdre la filosofia d’atenció personalitzada al client que s’ha seguit fins ara. Un projecte de futur comú que aposta per anar entrant en tasques amb valor afegit adaptades sempre a les necessitats del client.
