Text del 30/04/2019
Actualment, disposem d’un nombre important d’estudis acadèmics i de dades que posen de manifest l’existència de l’anomenada «bretxa de gènere» i que no fan més que corroborar una realitat palpable: la desigualtat entre homes i dones. Si bé un dels èxits democràtics de la nostra societat han estat els avenços en la consecució del principi d’igualtat entre dones i homes, encara queda molt per fer. Aquests avenços són el resultat de molts esforços procedents de diferents àmbits i sectors, entre ells el de les universitats, que tenen un paper primordial en la transmissió de valors per aconseguir una societat tolerant, justa i igualitària en què es respectin els drets i les llibertats fonamentals.
De fet, les universitats són un reflex de la nostra societat i en elles veiem cada dia més dones a les aules, als claustres o entre els expedients acadèmics més brillants. Però, malgrat això, també veiem com persisteixen les desigualtats en l’accés als llocs de presa de decisions, o com les carreres científiques o acadèmiques es veuen truncades per les càrregues del treball de tenir cura dels familiars, que assumeixen majoritàriament les dones. Aquesta realitat, a part de ser injusta i intolerable, fa perdre molt de talent i moltes possibilitats de millorar la nostra ciència, d’innovar i de crear societats amb valors més sostenibles i eficients.
Per canviar aquesta realitat cal actuar; cal implementar polítiques que permetin conciliar la vida professional amb la familiar, i que parteixin del convenciment que la maternitat i la cura a les persones comporten beneficis, no només a nivell individual, sinó també per al conjunt de la societat. Cal ser conscients de la seva dimensió social. Totes i tots n’hem de ser responsables, no només les dones.
Està clar que les mesures que s’han d’implementar han de ser dissenyades i aprovades pels governs, que són aquells que en tenen les competències i, per fer-ho, es requereixen amplis consensos. Estem parlant de canvis culturals, de modificar el marc de les nostres relacions. I és en aquest sentit, en què estem d’acord totes i tots els interpel·lats. Concretament, des del Vicerectorat d’Igualtat i Acció social de la Universitat de Barcelona, que tinc el privilegi de dirigir, treballem cada dia per promoure la igualtat, tant dins com fora de la nostra comunitat, amb continguts i coneixements que es generen a fi de promoure la igualtat en la nostra societat.
Som conscients que hi ha diferents factors que expliquen la desigualtat existent entre homes i dones. Un d’ells té a veure, tal i com posen de manifest molts estudis sobre la matèria, amb els valors que transmetem als nostres nens i nenes des de ben petits, amb el llenguatge que utilitzem, amb els referents que els oferim. Les nenes, les dones hem de tenir referents femenins de directores, d’empresàries, d’emprenedores, de presidentes, de científiques, de rectores, etc. Només així ens podrem imaginar sent-ho i, només així, podrem tenir l’anhel d’aconseguir-ho. Cal contribuir a visibilitzar la tasca que fan les dones en els diferents àmbits de la vida professional. I això és, precisament, el que pretén fer aquest llibre; és aquesta la raó per la qual em sento molt agraïda que se m’hagi donat l’oportunitat d’escriure aquestes ratlles. Celebro i felicito la iniciativa. El llibre ens ofereix la biografia i l’experiència de dones que han estat valentes i que han hagut de superar obstacles per ser on són. El llibre ens parla de dones lliures: l’únic camí per arribar a una igualtat plena entre homes i dones.
