Text del 14/11/2018
Aquest llibre té un gran valor com a eina que fa visibles les empresàries i reconeix aquelles dones que, malgrat haver rebut una educació que les convidava a passar de puntetes i amb discreció per la vida, han demostrat la seva valentia i han pres la decisió de forjar el seu propi destí. Ningú va obligar les protagonistes de les pàgines següents a emprendre aquest camí. Amb gran afany de superació, desoint les consignes que les instaven a quedar- se en un segon pla, van optar per posar en marxa el seu propi negoci sense por a ser criticades per aquesta «gosadia».
Em plau molt, doncs, acompanyar les protagonistes d’aquest llibre, que serveix per fer sortir a la llum el potencial amagat de l’empresariat femení i projectar-lo socialment. Sempre he pensat que no serem un país prou potent si les dones, que som l’autèntic motor de l’economia, no agafem visibilitat.
Jo mateixa he estat testimoni de dones sòlidament formades que, malgrat la seva preparació, han estat relegades al si de l’empresa familiar perquè «l’hereu», o fins i tot altres germans, eren preferents als ulls del pare. Dones que han agafat el timó del negoci com a últim recurs i han estat capaces de redreçar el rumb d’una companyia condemnada a la fallida. Emprenedores que han vist corresposta la seva professionalitat amb menyspreu, quan no rebuig, per part de parents que no havien exhibit millors habilitats.
En aquestes pàgines hi ha històries que ens parlen de dones inconformistes i lluitadores; professionals que en la seva joventut van prendre la determinació d’escriure el seu propi camí, tot defugint la comoditat que hauria suposat la submissió a la voluntat dels pares, i disposades a assolir el seu objectiu amb tots els sacrificis i esforços que això podia comportar. En aquest sentit, la dona sempre ha demostrat més caràcter que els homes, més proclius a abandonar-se a la zona de confort.
A les dones, sovint no ens importa renunciar a la zona de confort i tornar a començar de zero, si cal, per dur a terme els nostres projectes. Avui dia hem perdut la por a assumir càrrecs i responsabilitats. Si bé abans acceptàvem uns rols secundaris perquè ens sentíem obligades a compatibilitzar la nostra carrera professional amb unes tasques domèstiques que erròniament havíem entès com a pròpies, en l’actualitat afrontem qualsevol repte malgrat que impliqui viatges freqüents i pernoctacions fora de casa. Ens hem espolsat els complexos que mai no havien exhibit els homes si els proposaven un trasllat per raons laborals.
I és que no aconseguirem igualtat de gènere si a l’entorn domèstic no existeix un repartiment equitatiu de les tasques i uns rols compartits. Els meus avis afirmaven que qui arriba abans a casa posa l’olla al foc; una metàfora il·lustrativa del que seria un desitjable cooperativisme a la llar i que inclou les responsabilitats com a progenitors, perquè la veritable conciliació familiar reclama que, com a pare o com a mare, procurem acabar la feina a una hora raonable per poder atendre els fills i compartir el temps amb ells. Per part d’ambdós i no només de la mare, com ocorre massa sovint.
La maternitat ens proporciona una de les experiències més grans a què podem aspirar a la vida. A banda de l’aprenentatge personal que adquirim d’aquesta vivència, és important que ens adonem de com d’important és el paper que assumim davant dels fills, perquè ells s’emmirallen en nosaltres. Que ells vegin que som capaces de liderar empreses, d’empènyer iniciatives i de prendre decisions amb tota llibertat és el millor llegat que els podem transmetre de cara a forjar un món més igualitari.
La Llei de paritat, si bé la veig necessària, és imprescindible que se sotmeti a un control perquè sigui efectiva. A les àrees directives, als consells d’administració de les empreses i a les cambres de comerç la presència de la dona és escadussera. Una valoració objectiva dels currículums permetria que les professionals adquiríssim més notorietat en aquests òrgans. Tanmateix, en els processos de selecció de personal el gènere continua gaudint d’un pes específic important en detriment de la dona, que veu com l’edat, a diferència del que ocorre amb els homes, no es considera un factor d’experiència sinó un handicap.
En l’entorn polític, els mateixos partits que advoquen per la paritat fan trampa. Tot i que elaboren unes llistes equilibrades quant a gènere per tal de complir les quotes, les nodreixen amb persones no vàlides i les distribueixen hàbilment per tal que, quan correspongui a algú assumir una determinada responsabilitat, en no tenir la capacitat per fer-ho, s’assigna a la següent. És una pràctica que caldria corregir perquè no ens fa cap bé. La societat exigeix unes lleis però després constatem que el seu acompliment no és l’esperat.
Ens cal, per tant, fer pedagogia. Hem d’esforçar-nos a revertir aquesta situació de desigualtat, i això implica esforçar-nos en l’educació de les noves generacions. Una educació que comença a l’entorn de la llar, on l’home ha d’entendre que els nostres rols són equiparables i on ha d’assumir la seva quota de responsabilitat. És així, des de l’exemple, com millor podem transmetre als nostres fills que home i dona gaudeixen dels mateixos drets i idèntiques oportunitats. Igual que qualsevol persona és capaç de lluitar per assolir els seus reptes professionals, pares i mares han d’esforçar-se per aconseguir aquesta necessària coresponsabilitat familiar.
D’altra banda, no hem d’oblidar els valors. En un món que tendeix a caminar cap a l’egoisme, correm el risc de perdre capacitat de lideratge, perquè és sobre els valors on els autèntics líders edifiquen la seva autoritat. Les persones que, en canvi, només miren pel seu benefici ni poden considerar-se líders ni poden dirigir una empresa com seria desitjable.
Des de l’Associació Talent Femení que presideixo, procurem contribuir a aquest món més just i equitatiu, en promoure una xarxa de contactes i suport mutu que permeti visualitzar les dones empresàries i ajudar-les en el seu desenvolupament. Així mateix, a través del projecte Terra, Vine i Dona (que compta amb el suport de la Caixa i del Rotary Club), facilitem la inclusió a les nostres empreses de les dones maltractades. Perquè, com a emprenedores, també ens sentim molt compromeses amb la finalitat social de les nostres companyies. La mateixa finalitat social que vull reconèixer a aquest llibre, que estic convençuda que promourà la reflexió i contribuirà a situar les empresàries en el lloc que es mereixen.
