Texto del 22-07-09
La nostra dedicació actual consisteix tant en la comercialització com en la transformació de la fusta, i disposem d’unes 14 màquines per manipular aquesta matèria primera segons les necessitats de cada client.
Avui, la immensa majoria de mobles es fan amb tauler de fibres de densitat mitjana (DM).
La recessió, que ha afectat de ple el sector de la construcció, malauradament ha contribuït de manera notable en la nostra actual acumulació de gènere en estoc.
Tal i com s’estan succeint els esdeveniments, considero que no hi ha cap voluntat per part del Govern de recolzar l’empresariat.
Una bona mesura d’actuació seria dotar d’ajuts les empreses per tal que poguessin mantenir els seus treballadors.
Originari de la província d’Almeria però establert a Catalunya, on ha passat la major part de la seva vida, Manel Gómez i Ayala és un home d’empresa fet a si mateix. Gràcies a la seva idiosincràsia emprenedora i al seu notable esforç, consolidat per 50 anys dedicats al sector de la fusta, el senyor Gómez ha estat capaç d’assolir un negoci d’envergadura, que gaudeix d’un arrelament familiar. Amb l’ajut i el recolzament incondicional de la seva esposa, Lucinda Dueso i Laporta, que és nascuda a la comunitat d’Aragó, tots dos han fet créixer una empresa amb potencial, que segueix evolucionant amb la incorporació d’una nova generació de la seva nissaga. “Tenim dues filles, la Núria i l’Emília. L’Emília fa ja bastants anys que va decidir integrar-se a l’empresa i continuar amb el negoci familiar.”
Maderas Gómez, S.A. compta, ara per ara, amb una gran infraestructura, i a la seva plantilla figura una vintena d’empleats. “Formo part del món empresarial des del 1958, però el meu ofici originari fou el de fuster, a on vaig començar a treballar a l’edat de 15 anys. En la meva llarga trajectòria dedicada a l’àmbit de la fusta he pogut ser testimoni de grans canvis dins el sector. Durant els meus inicis com a empresari, vaig dedicar-me a la comercialització del producte, a la compravenda. Tanmateix, l’evolució del mercat ens va dur, ja fa uns anys, a invertir en maquinària especialitzada en la manipulació de la fusta per tal de poder ser competitius. En conseqüència, la nostra dedicació actual consisteix tant en la comercialització com en la transformació d’aquesta matèria primera. Disposem d’unes 14 màquines que emprem per manipular el producte segons les necessitats que té cada client, i també oferim un servei de transport, sobretot en el cas dels suports de gran mida. És per aquest motiu que disposem de tres vehicles especials.”
A principis de la dècada dels anys seixanta, el gran proveïdor de fusta acostumava a ser el port de Barcelona, “on compràvem mercaderia que arribava de diverses parts del món. El port de Barcelona estava molt ben assortit i, en aquell moment, tots els professionals que ens dedicàvem al sector de la fusta ens hi desplaçàvem diàriament per adquirir el producte que després acabàvem venent. Aquella època la recordo com una etapa de feina molt intensa, on les jornades laborals s’allargaven fins a altes hores de la nit. Cal tenir en compte que parlem d’un temps en què tant les comunicacions com la infraestructura viària del país eren força precàries; només per realitzar el trajecte que uneix Barcelona amb Terrassa podíem arribar a trigar una hora i mitja o dues. Llavors els desplaçaments es produïen de manera constant i, en algunes ocasions, també compràvem fusta a Barbastro, el Pirineu aragonès o el Pirineu català, a on ens dirigíem personalment. El negoci funcionava de tal manera que la fusta es venia d’un dia per a l’altre. Actualment, però, la manera de procedir ha canviat completament; ara comprem directament a fàbrica i ens veiem obligats a tenir grans estocs. És per aquesta raó que la nostra empresa disposa d’un recinte de 8.500 m2, que utilitzem per emmagatzemar la mercaderia; és una superfície capaç d’acumular una quantitat de fusta que s’hauria d’encabir en més de mil camions.”
L’evolució del producte en el sector de la fusta ha estat notable en els darrers 50 anys, en el decurs dels quals s’ha passat de la fabricació de mobles emprant fusta massissa a l’ús habitual del tauler de fibres de densitat mitjana (DM), sense oblidar la utilització de l’aglomerat. “Avui, la immensa majoria de mobles es fan amb tauler. Hi ha molt poca indústria de moble massís perquè el DM ha acabat substituint la fusta massissa. Quan el tauler va aparèixer al nostre sector, d’entrada els professionals no el vam veure amb bons ulls, però finalment l’evolució i la demanda del mercat van contribuir a què, mica en mica, ens hi anéssim adaptant. Realment, l’aparició del DM va ser una revolució, perquè va aconseguir superar l’aglomerat. Des del meu punt de vista, però, mai no arribarà a assolir el nivell de qualitat del qual disposa una bona fusta massissa.”
La cartera de clients de Maderas Gómez està bàsicament fonamentada pel gremi de fusters, tot i que també hi consten alguns particulars. “Avui dia els fusters ja no disposen de tanta maquinària pròpia com abans; per això, els és més rendible adquirir el producte als magatzems, on actualment també manipulem la fusta en oferir un producte a mida.”
Uns dels articles que tenen una major sortida al mercat són les portes. “Nosaltres en fabriquem algunes de dimensions especials; les de mida estàndard les comprem manufacturades, perquè no podem competir amb les indústries especialitzades en aquest ram. Per a l’elaboració de les portes de grans dimensions, a Maderas Gómez disposem d’una premsa de tres metres per dos metres i mig. I si bé és cert que les portes són un producte que acostuma a ser molt demandat, val a dir que, a dia d’avui, el nostre magatzem reté 13.000 unitats, quelcom que no seria gens habitual si no estiguéssim travessant una època de crisi econòmica. La recessió, que ha afectat de ple el sector de la construcció, malauradament ha contribuït de manera notable en la nostra actual acumulació de gènere. No puc fer-me una idea exacte de quant temps necessitarem per vendre tot aquest producte, però no crec que exageri en afirmar que probablement disposem d’existències per a tot un any. Tenint en compte que, abans de la incursió de crisi, un estoc d’aquesta quantia s’hagués venut en el transcurs d’un mes, ens podem fer una idea de com és de complicada la situació present.”
Com molts altres empresaris catalans, el senyor Gómez mostra el seu desencís perquè creu que el Govern central no ha reaccionat adequadament davant la crisi. “Necessitem mesures urgents per fer front a la situació crítica de les empreses. Conec empresaris que han deixat d’estar al règim de la Seguretat Social i s’han convertit en autònoms per no haver de pagar impostos i poder subsistir. El Govern ha facilitat capital a la banca i això no ha tingut cap repercussió sobre el crèdit que necessiten les companyies perquè, majoritàriament, se’ls hi nega. Personalment, quan vaig a renovar una pòlissa, no me l’actualitzen si no hi interposo el meu patrimoni. L’Administració central també ha dotat d’un fons als ajuntaments per finançar projectes i obres municipals, mentre que el sector empresarial no ha rebut cap tipus d’ajut. Moltes empreses s’estan veient obligades a tancar per falta de recursos i, alhora, això està provocant una taxa d’atur esfereïdora. Tal i com s’estan produint els esdeveniments, crec que no existeix cap voluntat per recolzar a l’empresa. Al meu parer, una bona mesura d’actuació consistiria en dotar d’ajuts l’empresariat per tal que pogués mantenir els seus treballadors; d’aquesta manera seria possible retallar la despesa que generen els subsidis d’atur, les empreses no haurien de tancar i els empleats podrien mantenir els seus llocs de treball.”
