Text del 14/10/09
Som un parc tecnològic especialitzat en salut i nutrició i orientat cap al disseny, el desenvolupament i la producció d’aliments d’alt valor afegit, amb propietats saludables per a les persones.
La nostra missió principal hauria de ser la d’optimitzar allò que ja tenim, a fi d’acostar la recerca científica al mercat, al ciutadà. Això només es pot aconseguir fent-la útil per a la nostra indústria.
Si el Govern redueix el pressupost en matèria d’investigació civil, algunes PIME l’aturaran completament, perquè amb la recessió no s’ho podran permetre. En sortir del circuit de la recerca, no incorporaran més innovacions i, a la llarga, deixaran de ser competitives.
La filosofia empresarial hauria d’entrar al món universitari per racionalitzar-ne les despeses i incrementar-ne l’eficiència.
Xavier Gómez i Sanz, advocat i director des de l’any 2006 del Parc Tecnològic del Camp de Reus (Tecnoparc), ens explica breument la seva trajectòria professional: “Sóc professor de Dret a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Vaig llicenciar-me el 1990 i, posteriorment, vaig cursar un màster en Estudis Europeus i un doctorat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona. Sempre he estat vinculat a la universitat, tasca que he combinat amb la labor a institucions públiques i a empreses privades.”
La seva estada a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), al costat del prestigiós doctor en veterinària Josep Tarragó i Colominas, li deixà una gran empremta. “Josep Tarragó, condecorat amb la Creu de Sant Jordi el 2009, és possiblement l’home més important que hi ha a Catalunya en matèria de ciència agroalimentària; ha estat qui n’ha capgirat tot el sistema. A l’IRTA, al seu costat, he aprés quin és realment el dia a dia de la recerca. I tinc la satisfacció de dir que, l’any 2008, s’incorporà a l’equip directiu de Tecnoparc.”
Els objectius i l’essència de Tecnoparc són prou definits: “Tot i ser al terme municipal de Reus, la nostra vocació i projecció abasta l’eix Reus/Tarragona. De fet, per generar sinergies, hem de tenir una visió territorialment àmplia. Creat amb l’objectiu de donar un impuls econòmic a la zona i de transformar Reus en una ciutat del coneixement, el nostre és un parc tecnològic especialitzat en salut i nutrició, és a dir, que s’orienta cap al disseny, el desenvolupament i la producció d’aliments d’alt valor afegit, amb propietats saludables per a les persones. Així, oferim un conjunt de serveis tecnològics que inclouen des del disseny de l’aliment funcional fins als estudis necessaris per a la seva posada en el mercat. Tecnoparc ha estat fundat amb el suport institucional de l’Ajuntament de Reus, juntament amb la Universitat Rovira i Virgili, la Cambra de Comerç de Reus i diverses organitzacions empresarials del territori: la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, la Petita i Mitjana Empresa de Catalunya, la Dream Reus i Foment Reus Empresarial.”
El senyor Gómez té molt clar que els parcs no poden ser generalistes. “És impossible abastar-ho tot i prestar bons serveis a totes les empreses. Consegüentment, vam adonar-nos que hi havia una llacuna en l’àmbit de la nutrició saludable, dels aliments amb ingredients afegits que milloren l’estat de salut del seu consumidor, i a aquest sector decidírem dedicar-nos. L’Actimel de Danone, el Tonalín de Central Lechera Asturiana… tots aquests productes demanen una recerca d’altíssim nivell. De fet, al Parc treballem amb tècniques transcriptòmiques, proteòmiques i metabolòmiques perquè la legislació europea exigeix que, si volem etiquetar i posar al mercat productes amb alguna propietat saludable, com, posem per cas, la de reducció del colesterol, hem d’aportar les proves científiques que demostrin que, en humans, realment produeixen una baixada del colesterol i, per tant, milloren la salut de les persones.”
Tecnoparc estén un pont entre l’empresa i la universitat. “No som una universitat ni som una empresa, però sí que coneixem ambdues i sabem com esdevenir-ne el nexe d’unió: és la nostra naturalesa i ha de ser la nostra funció. D’aquesta manera, invertim en totes les metodologies i tecnologies que escurcin els terminis de la innovació i esdevenim partners tecnològics de les PIME que no poden adquirir grans i costosos equips, com trampes iòniques, nanoxips o extractors de fluids supercrítics. Posem al seu abast màquines i processos que els permetin desenvolupar la seva recerca i incorporar productes d’alt valor afegit. La nostra tasca potencia les àrees d’investigació de les companyies i, entre els seus departaments de R+D i el nostre, assolim els objectius investigadors amb més rapidesa, eficiència i excel·lència.”
Assenyala Xavier Gómez que a Catalunya hi ha gairebé 20 parcs tecnològics, agrupats dins la Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya. “La Xarxa de Parcs Científics i Tecnològics de Catalunya aplega grans espais de producció, transferència, difusió i ús del coneixement, i fa de nexe entre la investigació i la innovació. Integra grups i institucions de recerca universitaris, centres tecnològics, incubadores d’empreses, grans empreses amb els seus centres de R+D associats, entitats i companyies centrades en la innovació i en el coneixement, etc. Tecnoparc és soci d’aquesta xarxa, juntament amb els parcs tecnològics ubicats a Tarragona, Girona, Lleida i, sobretot, Barcelona, així com amb centres associats a universitats, com el Parc de Recerca UAB, el Parc de Recerca i Innovació de la UPC o el Parc d’Innovació La Salle.”
Aquest teixit d’entitats catalanes dedicades a la recerca s’hauria de posar al servei de la societat. “Crec que, abans de centrar-nos en la cursa de l’avenç científic, molt costosa i de resultats econòmicament no quantificables, la nostra missió principal hauria de ser la d’esdevenir eficients, la d’optimitzar allò que ja tenim, a fi d’acostar la recerca científica al mercat, al ciutadà. Això només es pot aconseguir fent-la útil per a la nostra indústria; en el cas concret de Tecnoparc, hem de treballar per continuar sent un dels països més competitius en l’àmbit alimentari. Pensem que la recerca bàsica queda a anys llum del que significa posar un producte al mercat. Per a nosaltres, un líder ha d’anar a un pas del poble, mai a un quilòmetre, perquè a un pas el poden seguir: aquesta és la nostra màxima.”
Quant els efectes de la crisi, el senyor Gómez no amaga la seva preocupació davant la reducció pressupostària anunciada pel Govern en matèria de recerca. “Desconec ben bé quines partides s’inclouen en la retallada anunciada per la ministra d’Economia, però, si afecta la recerca empresarial, és un error molt greu. Si el Govern redueix significativament el pressupost en investigació civil, algunes petites empreses l’aturaran completament, perquè amb la recessió no s’ho podran permetre. En sortir del circuit de la recerca, no incorporaran més innovacions i, a la llarga, deixaran de ser competitives, fet que comportarà el seu tancament.”
En pro de l’austeritat, i per combatre la crisi, seria millor una gestió més acurada de l’àmbit universitari. “La universitat hauria de reflexionar i reduir les seves vel·leïtats expansionistes; vol estar a tot arreu, participar de totes les convocatòries, tenir més edificis, facultats i alumnes. En realitat, és un àmbit deficitari on es podrien suprimir moltes despeses. A tall d’exemple: hi ha facultats on es fan classes multimèdia amb tres alumnes. El fet de mantenir una aula amb pocs alumnes, amb el cost d’un professor i tot el malbaratament energètic que això suposa, és incongruent. Hem de racionalitzar la tasca dels 12.000 docents que tenim. La filosofia empresarial hauria d’entrar al món universitari per racionalitzar-ne les despeses i incrementar-ne l’eficiència.”
