Text del 02/06/09
La nostra fita sempre ha estat crear una metodologia que consolidi l’aprenentatge a partir de l’interès de l’alumne. Intentem que els alumnes estiguin prou preparats per assumir la vocació que triïn en un futur.
Les noves tecnologies en l’ensenyament, no són una fi, sinó un mitjà, però suposen un nou repte per als educadors que han de treballar amb aquestes eines.
Tant les empreses públiques com les privades han de tenir una bona gestió que els permeti optimitzar recursos i avançar.
Després de la crisi, les estructures socials i econòmiques crec que canviaran d’una manera radical. I aquells que hagin estat capaços de reaccionar davant ella tindran una posició privilegiada.
No crec en el càstig mogut per la immediatesa i sense planificació.
Confio en les persones per sistema: un és feliç si de debò ho vol ser.
Cofundadora i actual directora general de Centres del grup NACE, María Pilar González Morcillo posseeix una experiència de més de 40 anys dins el món educatiu. “Em dedico a l’educació des dels 17 anys. Vaig començar a exercir a Terrassa, on vaig cofundar una escola i vaig ser-ne directora, alhora que constituíem una cooperativa de mestres. El 1988, juntament amb Julio Navarro Pallarés, vam encetar un projecte educatiu que pretenia cobrir moltes mancances de metodologia que pensàvem que tenia el sistema educatiu de llavors: fou el naixement de l’escola Àgora a Sant Cugat del Vallès.”
Després d’un temps de funcionament, decidiren iniciar un procés d’expansió. “Àgora va anar creixent en nombre d’alumnes i també ho feu el nostre projecte educatiu. Però com empresa, volíem expandir-nos, i per això van entrar nous inversors. D’aquesta manera es creà NACE, és a dir, Nou Àgora Centres Educatius.”
Actualment, NACE disposa de vuit centres d’ensenyament. “Tenim una escola a Castelló, dues a Madrid i quatre a Catalunya, una d’elles nova d’aquest curs, en el terme municipal de Sant Esteve Sesrovires. També hem inaugurat una altra a Palma de Mallorca, que ara ja és un centre de referència pel que fa a l’educació a les Balears. La nostra lluita actual és fer un projecte cada vegada més sòlid i innovador.”
Una de les claus del seu èxit és la recerca de noves metodologies amb l’objectiu de millorar la formació de l’alumnat. “La nostra fita sempre ha estat crear una metodologia que consolidi l’aprenentatge a partir de l’interès de l’alumne. Per això estudiem experiències arreu del món; creiem que la formació i la innovació permanents són claus de l’èxit. Volem que els alumnes estiguin prou preparats per assumir la vocació que triïn en un futur i aconseguir nois i noies autònoms i amb una formació integral; això implica conèixer molt bé el tema dels valors i l’ètica.”
Aquestes qüestions, llarg temps oblidades a l’ensenyament, s’han recuperat a NACE, ja que són els fonaments sobre els quals construir l’educació del jovent. “Els joves són el nostre futur, i hem de fer-los ciutadans responsables però amb capacitat de pensar per ells mateixos. Tothom sap que hi ha tres tipus d’escoles a l’Estat –públiques, privades i concertades–, però d’Educació només n’hi ha una, i és la de l’exemple. Els alumnes han de ser crítics amb l’escola, la societat i el sistema, però sempre de forma respectuosa i cívica, perquè analitzin i qüestionin el seu entorn i canalitzin adequadament les seves capacitats.”
La senyora González desmitifica la creença que els nens són més intel·ligents actualment. “Els nens són els mateixos de sempre, però estan més estimulats. Des de ben petits, a NACE treballem amb un sistema d’estimulació que implica un desenvolupament de la seva capacitat i de la seva memòria visual, abans que la memòria auditiva i lingüística. D’aquesta manera, els infants són capaços de reaccionar molt ràpidament i acumular dades.”
La situació de l’ensenyament al nostre país preocupa a M. Pilar González. “El futur passa per la formació, en primer lloc la del personal docent.”
La manca d’ajudes concretes i eficients més la crisi actual són factors que haurien de fer reflexionar l’Administració. “No anem mai per davant del canvi social, econòmic i laboral, encara que sabem que es produirà. Canvi significa pensar en recerca, formació i investigació, i per a això calen recursos. La crisi mai no és bona, però també s’hauria de veure com una oportunitat de millora i un moment per fer les inversions pendents, per pensar noves estratègies que ens permetin avançar. Les noves tecnologies en l’ensenyament no són una fi, sinó un mitjà, però suposen un nou repte per als educadors que han de treballar amb aquestes eines. Volem una bona escola pública i privada, amb llibertat d’elecció per a les famílies. La crisi se soluciona amb il·lusió i assumint la transformació del model econòmic mundial i els problemes que comportarà.”
A l’àmbit de l’ensenyament privat no es poden descuidar les habilitats empresarials. “Intentem que els directors dels nostres centres posseeixin formació com a gestors, que complementi els seus coneixements en el camp de la pedagogia. Tant les empreses públiques com les privades han de tenir una bona gestió que els permeti optimitzar recursos i avançar. A NACE, els equips directius de cada centre reben formació de gestió empresarial perquè comprenguin les decisions que s’han de prendre en ocasions, tant negatives com positives. No hem d’oblidar que som una empresa i, com a tal, cal que rendibilitzem totes les inversions.”
La recessió ha afectat el món de l’ensenyament privat i s’ha iniciat un moviment d’alumnat cap a les escoles concertades i públiques. “La crisi, sens dubte, ha afectat d’alguna manera l’escola privada, però en menor mesura del que pensàvem, ja que cap pare decideix canviar el seu fill de centre si el seu projecte és engrescador i adient per als seus infants, si no és per raons de força major. Aquest moviment, però, és sense retorn. Amb tot, a moltes escoles com les de NACE no hem notat aquesta tendència, però sí que els pares ens transmeten l’angoixa que hi ha a les seves empreses i al mercat en general. Tanmateix, és preocupant que es pugui produir el tancament d’escoles privades. Són un sector ampli i important dins la nostra economia i caldria tenir-lo en compte.”
Un dels efectes de la crisi ha estat l’aturada de la concessió de crèdits per part de les entitats bancàries. “Les escoles privades tenen ingressos 10 mesos l’any. Abans les caixes i bancs concedien pòlisses de crèdit que permetien fer millores a les escoles al llarg de l’estiu. Això ara no està passant, fet que ha disminuït la disponibilitat dels centres i, de retruc, les inversions en desenvolupament. Les PIME sostenim aquest país, però no se’ns té en consideració.”
Un problema al voltant de les escoles és el de les drogues, i amb això la senyora González es mostra contundent. “És un tema molt seriós, per tot allò que suposa en la vida d’un adolescent, en el seu futur i en el de la societat. Hi ha dues maneres de no tenir aquest problema a l’escola: una és obviar-ho i l’altra és aportar molta informació a pares i alumnes i exercir un estricte control.”
Igual de contundent es mostra davant la idea d’endurir els càstigs als menors. “No crec en el càstig mogut per la immediatesa i sense planificació. Crec en les persones per sistema: un és feliç si de debò ho vol ser. La confiança d’una criatura en nosaltres i la nostra en ella no s’acaba quan ha comés un error terrible i fatal. Cada cas és diferent i cal analitzar-lo; el nen o el jove han de prendre consciència que les seves accions tenen unes conseqüències. Trobar l’equilibri és complicat.”
La seva visió del futur després de la crisi és positiva. “Tot i que s’hauria d’haver actuat abans, després de la crisi, les estructures socials i econòmiques crec que canviaran d’una manera radical, i aquells que hagin estat capaços de reaccionar davant ella tindran una posició privilegiada.”
