Entrevistats
Ens hem implantat a altres països sense descuidar l’empresa d’aquí: s’ha de sumar, no substituir.
Els germans Xavier i Pere Gràcia i Font ocupen respectivament els càrrecs de conseller delegat i de director financer de Pymag-Curtin. L’empresa matriu, Pymag, S.A., fou fundada l’any 1964 pel seu pare, Antoni Gràcia Lacueva, i un soci, Lluís M. Munné i Castellet. Inicialment, va ésser concebuda com una central de representacions europees de productes químics en l’especialitat del tèxtil, com ara els auxiliars de tintura, els colorants, els productes d’acabament, etc. En aquell moment, les principals fàbriques químiques d’Europa es trobaven a Alemanya, Holanda i Suïssa. Pymag, S.A. fou líder i pionera en química d’especialitat a Catalunya. “Era una època de proteccionisme en les importacions, i, per tant, no teníem competència. El creixement que vam experimentar ens va fer passar de la mentalitat comercial a la mentalitat industrial. A partir de l’any 1978 ens vam embarcar també en el sector de l’adoberia, creant l’empresa Curtin, especialitzada en productes químics per a la pell. Curtin ja va néixer amb esperit exportador.”
En l’actualitat, Pymag-Curtin és especialista en el procés d’acabat del tèxtil, des que es fa el fil fins que la peça està confeccionada. S’encarrega del desencolat o blanqueig, la tintura o estampació, i l’acabat; un procés aquest últim molt important, ja que és el que dóna les prestacions finals al producte. “Des de fa més de vint anys disposem d’un laboratori de I+D tant en l’àrea del tèxtil com de l’adoberia. Les diferents línies d’investigació que duem a terme sorgeixen de dues fonts principals: d’una banda, comptem amb les propostes personals presentades pels nostres científics, els coneixements dels quals sobre les novetats a nivell de química, molècules, patents, etc. els permeten suggerir-nos nous camins de recerca; i d’altra banda, i més habitualment, és el mateix mercat el que sovint ens proporciona informació sobre les seves necessitats, a través de l’experiència diària dels nostres operaris i comercials, de la nostra assistència a fires del sector o, fins i tot, de les queixes o idees dels clients. Els projectes de recerca científica duren, com a mínim, dos anys i, tot i que comporten una notable inversió, fan possible que trobem nous productes o que implementem noves aplicacions, com la nanotecnologia, fet que es tradueix en una millora de la qualitat i de la competitivitat de la nostra producció. Gràcies al nostre esforç en recerca i investigació, així com en tecnologia i control de qualitat, hem pogut tractar-nos de tu a tu amb importants companyies multinacionals del sector.”
Pel que fa al context actual, en Xavier i en Pere Gràcia consideren que el Govern i la premsa han magnificat la crisi. “El ciutadà està retingut. No inverteix. I ho farà només quan vagi creixent el seu nivell de confiança en l’economia, que en aquests moments està sota mínims.”
El fet que la globalització estigui tan avançada fa que cap àrea de producció mundial hagi pogut quedar al marge de la davallada econòmica i financera. “S’ha demostrat que allò que afecta els Estats Units afecta també Europa i, de retruc, Àsia. Pensem que, aquí, pràcticament ha desaparegut la indústria tèxtil, que s’ha traslladat al sud-est asiàtic, sobre tot a la Xina. La majoria del gènere que es ven a Zara, Mango o El Corte Inglés arriba d’allà.”
Per a aquests dos empresaris, el principal motiu de la crisi ha estat “la imprudent i temerària concessió de crèdits, que ha permès a molta gent viure per damunt de les seves possibilitats i del seu poder adquisitiu real. Quan el món bancari ha tocat de peus a terra, ha vist la crua realitat, el monstre financer que havia creat.”
A dia d’avui, comptar amb el suport financer dels bancs és difícil, fins i tot per a empreses de fortalesa contrastada com Pymag-Curtin. “Poder mantenir una estructura com la nostra és factible només gràcies als esforços d’estalvi que hem anat fent. Amb els crèdits ICO que el Govern ha anunciat, és trist dir-ho però realment no s’hi pot comptar. Són crèdits que han de venir aprovats per les entitats financeres. Elles tenen la darrera paraula i, ara per ara, també, la porta tancada.” Els senyors Gràcia i Font tenen clar que, en matèria de bancs, és bo diversificar, no treballar només amb un de sol.
Fa anys, el president Pujol va encoratjar l’empresariat català a exportar, perquè tenim preparació i tecnologia pròpia i parlem idiomes. “I així ho vam fer. Ens hem implantat a altres països sense descuidar l’empresa d’aquí: s’ha de sumar, no substituir. Des del 2006 tenim una planta de fabricació a la Xina. Allà distribuïm a més de 5.000 fàbriques.”
Actualment, Pymag-Curtin fabrica a Catalunya els concentrats (mantenint aquí el know how), envia el producte a la Xina, hi incorpora altres matèries, l’acaba i el subministra. Alhora, ha continuant exportant a quatre continents (Xina, Taiwan, Corea del Sud, Bangla Desh, Vietnam, Índia, Pakistan i Turquia pel que fa a Àsia; França, Alemanya, Itàlia i Suïssa, a Europa; Marroc i Sud-àfrica a Àfrica, i Brasil, Argentina i Mèxic a Amèrica). Han hagut, però, de fer front a un problema sobrevingut: “El dòlar s’ha devaluat tremendament respecte a l’euro, i els mercats no ens han permès compensar aquesta devaluació mitjançant un augment de preus. Evidentment, se n’han ressentit la nostra capacitat d’exportació i la nostra competitivitat.”
Per als senyors Gràcia i Font, el secret de tanta exportació es resumeix en “trobar en el país comprador una persona de confiança que es pugui enriquir a través de la distribució dels nostres productes. Normalment, els distribuïdors estrangers de Pymag-Curtin tenen la seva pròpia empresa i distribueixen en exclusiva els nostres productes en el seu país.”
Pel que fa a la planta de la Xina, la ideologia comunista del règim té els seus inconvenients; no permet, per exemple, que les empreses establertes distribueixin des d’allà. Es pot disposar d’una representació, d’una oficina comercial, però sense facturar. “Per poder vendre des de la teva estructura xinesa, has de fabricar. I això significa comprar matèries localment i posar-les dins d’un procés de fabricació i subministrament. La comercialització com a tal, ara per ara, no està permesa.”
El moment present no és el millor per a la Xina. La desacceleració industrial pren allà dimensions descomunals. De novembre del 2008 a febrer del 2009 han tancat 60.000 empreses tèxtils, i no precisament petites. El balanç que fan de l’experiència xinesa, però, és positiu: “Quan Europa torni a aixecar el cap, ells tornaran a anar cap amunt, perquè els costos no es poden ni comparar.”
D’altra banda, a la fàbrica de Santa Perpètua de Mogoda, “hi desenvolupem les nostres dues línies, la tèxtil i la de l’adoberia. La primera exporta en un 45% i la segona en un 80%. Tot i així, a Espanya superem els 500 clients.”
En el futur, Pymag-Curtin té previst traspassar tecnologia per començar a fabricar en els països compradors, dotant-los d’una certa autonomia. “El distribuïdor ha de començar a pensar en fabricar. I això és traduirà en negoci.”
