Text del 22/06/09
Per afrontar els nous reptes, cal treballar amb complicitat entre les diferents administracions i el món educatiu i l’empresariat.
Alcaldessa de Mollerussa des de fa més de dos anys, Teresa Ginestà i Riera va ser durant 18 anys regidora a l’oposició. “Mollerussa no escapa dels efectes de l’actual context econòmic, però l’afronta amb un projecte de futur sustentat en les potencialitats pròpies i en l’aposta per sumar esforços amb la resta de poblacions del Pla d’Urgell.”
En menys de sis anys, la població ha passat de 10.000 a 14.800 habitants. La immigració, que suposa avui prop del 30% de la població, i el boom de la construcció han estat els principals factors d’aquest increment demogràfic. “Ara el que cal és donar resposta a les problemàtiques concretes que ha generat la crisi. Hem d’aplicar polítiques puntuals i urgents per apaivagar la situació de les persones que s’han quedat a l’atur i es troben en precari, però sense oblidar tota la resta de responsabilitats municipals. S’ha de treballar amb visió de futur i generar riquesa perquè l’activitat no s’aturi; ens equivocaríem si ens centrem només en el curt termini i en les mesures paliatives conjunturals.”
En la tasca per integrar aquesta doble escala d’objectius, els ajuts del Plan E Mollerussa els destina a fer obres vinculades a dos eixos bàsics de la seva economia: l’activitat firal i el canal d’Urgell. Així, s’està arranjant el pavelló firal, que ja acull actualment 11 fires anuals, a més d’altres esdeveniments de caire cultural. “Les fires constitueixen un pilar econòmic de la ciutat, sobretot la Fira de Sant Josep, que ja ha fet 137 edicions, i és un referent i un punt de trobada del sector agrari i agroalimentari a nivell nacional i internacional.”
L’altra gran obra és l’adequació de l’avinguda del Canal, l’únic tram del canal d’Urgell dins el terme de Mollerussa que quedava per urbanitzar. “La base de la riquesa de Mollerussa i de la comarca és en gran part en el canal d’Urgell, que va convertir un territori àrid en zones riques de regadius, i gràcies al qual tenim infraestructures que han afavorit enormement el desenvolupament de la zona. Les actuacions que fem no són accions puntuals i aïllades, sinó que tot forma part d’un gran projecte de comarca que té un vessant turístic i cultural important, amb elements clau com la recuperació de l’Estany d’Ivars i Vilasana.”
I és que el futur passa per una estratègia comarcal, en què Mollerussa té una funció de capital dinamitzadora que va molt més enllà de les limitacions que li imposen els seus poc més de 7 km2 de superfície. “Quan parlem de Mollerussa ho hem de fer sempre pensant en la comarca. Aquesta visió global queda exemplificada en l’aspecte turístic, i també pel que fa al teixit industrial. A Mollerussa no tenim cases rurals, però sí disposem d’oferta hotelera, a banda de moltes activitats i espais culturals, com el Museu de Vestits de Paper o l’Espai Cultural dels Canals d’Urgell, que dinamitzen tota la zona i es complementen recíprocament amb l’oferta d’altres poblacions. Com a terme també tenim poc sòl industrial, i gairebé la meitat l’ocupen les dues grans empreses: Prefabricats Pujol i Nufri, però hi ha polígons als municipis del voltant, on també s’instal·len les nostres PIME. Mollerussa el que ha de fer és exercir la capitalitat, donar els serveis que necessita el conjunt de la població de la comarca i ser-ne el lloc de trobada, a més d’oferir un pol d’atracció turística.”
El teixit empresarial i associatiu ha estat un aliat imprescindible per al progrés i la vitalitat de Mollerussa, i ho ha de seguir sent en l’actual context de crisi. “Per afrontar els nous reptes, cal treballar amb complicitat entre els diferents governs i administracions i el món educatiu i l’empresariat, que pot tenir una important tasca social i de cohesió. Els ajuts a les empreses són competències d’altres nivells de govern, però els ajuntaments, com a Administració més propera, actuem sovint d’intermediaris, i el que hem de fer és treballar plegats amb els empresaris, estar al seu costat per tirar endavant i per tenir clar el model econòmic productiu que necessita la ciutat i la comarca. Hem de generar activitat i qualitat perquè la ciutat sigui viva, i aleshores el teixit empresarial i comercial ja sabrà fer funcionar i desenvolupar els seus negocis.”
A banda de donar suport a les empreses, les persones són l’objectiu central de les mesures anticrisi del consistori. “Facilitar l’accés a l’habitatge de les persones amb dificultats és una de les nostres prioritats, i per això s’ha creat l’Oficina de l’Habitatge, que gestiona ajuts al lloguer i relaciona l’oferta i la demanda. També tenim en marxa diferents iniciatives per crear més habitatge social.”
Les accions per fomentar l’ocupació, quan la taxa d’atur de la ciutat se situa per damunt del 9%, paren especial atenció a dones i joves. “La dona encara té menys oportunitats en temps de crisi, i per això fem accions per a l’ocupació femenina, com un programa de formació en els llocs de treball que generarà la nova llei de dependència. També centrem molts esforços a l’àmbit educatiu, sobretot en la formació professional i en implicar-hi el món empresarial, perquè els joves surtin preparats per a la demanda real de les empreses.”
Per anar endavant, però, els ajuntaments necessiten recursos, i el finançament municipal continua essent una assignatura pendent. “Els ajuntaments hem anat assumint competències, algunes per llei i d’altres voluntàriament, perquè cal solucionar els problemes que se’ns plantegen i no podem dir que no són cosa nostra; tanmateix, el cert és que patim una insuficiència de recursos, que ara s’evidencia més, en caure en picat els ingressos que generava la construcció i que apaivagaven la nostra precarietat.”
Lluny, no obstant, de refugiar-se en la canço de l’enfadós, la senyora Ginestà creu en la feina que fa l’Ajuntament. “La realitat present és difícil, però sempre hi ha sortides, i cal buscar solucions i ser molt rigurós i seriós en la gestió. Des que som al capdavant del consistori, hem assumit el compromís del rigor absolut i la mentalitat d’estalvi.”
