Sr. Manuel Millán i Jordano
Sr. Manuel Millán i Jordano
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

MANUEL MILLÁN I JORDANO

AEV

Text del 10/12/09

El vending consisteix a oferir un servei de venda al consumidor per mitjà de màquines automàtiques.

D’aquí a 10 anys, gairebé tothom, fins i tot a casa i al bar, prendrà cafè de cafeteres monodosi: sens dubte, el futur d’un cafè de qualitat.

Estem a punt de llançar un nou producte, una botiga automàtica de tipus modular amb un servei integrat de diversos articles, com premsa, recanvis, parafarmàcia, alimentació, begudes, etc.

Tots els ajuts del Govern són per a les grans multinacionals. Ningú no vetlla pels interessos de les PIME, una desprotecció que està destruint el teixit empresarial català.

Cal una llei del vending per garantir la qualitat dels productes, evitar els abusos dels estaments oficials en els cànons de col·locació de les màquines i assegurar el manteniment del servei.

Des que George Clooney va sortir a la televisió anunciant una famosa marca de cafeteres amb càpsules, es va popularitzar aquest innovador, còmode, net i automàtic sistema de prendre cafè espresso, sobretot a l’oficina. Tanmateix, feia anys que ja existien empreses dedicades a fabricar i a comercialitzar aquestes màquines. En Manuel Millán i Jordano, fundador d’AEV, l’Agrupació d’Empreses de Vending, S.L., és un d’aquests empresaris que va apostar per invertir-hi temps i esforços a fer créixer un sector que encara té molt camí per recorre. “Crec que d’aquí a 10 anys, gairebé tothom, fins i tot a casa i al bar, prendrà cafè de cafeteres monodosi, que són, sens dubte, el futur d’un cafè de qualitat.”

Tot i que les màquines de cafè automàtiques han estat l’estendard del negoci, el sector del vending és molt més ampli. “El vending consisteix a oferir un servei de venda al consumidor per mitjà de màquines automàtiques. Malgrat que la màquina de cafè és el nostre producte estrella, hem recorregut un camí més llarg. S’han arribat a fabricar màquines per vendre, fins i tot, texans. A Espanya això encara és impensable, però tot arribarà.”

El que és un error és pensar que aquesta nova manera de vendre només vol estalviar-se assalariats. “Aquestes màquines requereixen tant tècnics com personal qualificat de reposició i de manteniment. De fet, les empreses de vending tenen despeses molt importants en mà d’obra de manteniment. El bicing, per exemple, podria considerar-se un servei de vending, i el cert és que hi treballa molta gent.”

Fa 20 anys que Manuel Millán va introduir-se de ple en el sector de la mà de l’empresa familiar italiana Bianchi, actualment convertida en la companyia Bianchi Vending Group, fabricant italià de màquines automàtiques. “Els hereus de la firma italiana de bicicletes van voler introduir-se en el negoci i junts vam desenvolupar un projecte al qual també s’hi va adherir la General Electric, que va aportar molta tecnologia. Vam arribar a desenvolupar productes molt innovadors.”

El senyor Millán també va ser soci fundador de la filial espanyola de la companyia, Bianchi Vending Ibérica. Actualment, i després de vendre totes les seves accions a la central italiana, aquest empresari distribueix els productes Bianchi a Espanya per mitjà de la seva pròpia companyia, l’AEV, tot i que l’ànima del negoci son les màquines de monodosi i el cafè Gimoka. “Vull continuar en el sector, però en un projecte dirigit per i per a empresaris.”

Un dels principals projectes que AEV té entre mans és el desenvolupament i el llançament d’un nou producte, “que presentarem a la propera Fira de Milà. Es tracta d’una botiga automàtica que pot oferir un servei integrat de diversos articles, com premsa, recanvis, parafarmàcia, alimentació, begudes fredes i calentes, etc. Serà un establiment modular, és a dir, tant pot fer dos metres quadrats com cent. De moment, no hi ha cap màquina específica que sigui capaç de respondre a aquest model. Estem treballant amb altres empresaris de Barcelona en el seu disseny i posta en funcionament. Creiem que aquest nou producte aportarà un servei molt útil per a diferents sectors, com per exemple hotels, hospitals… Els usuaris hi podran trobar determinats articles a totes hores i tots els dies de la setmana.”

L’existència del vending és del tot necessària segons a quins àmbits, “com ara a les grans fàbriques, que tenen centenars de treballadors i que no donarien a l’abast amb un servei de cafeteria. Amb les màquines automàtiques troben, doncs, una solució, mentre que a les companyies petites proporcionen un servei.”

El nou projecte de botiga permet el cobrament amb VISA. “Tanmateix, a Barcelona haurem de veure si podem introduir el nou establiment, perquè l’Ajuntament de la ciutat s’oposa a aquest tipus de negoci per raons desconegudes.”

Els responsables d’AEV també tenen entre mans altres projectes innovadors: “Estem treballant amb una empresa important del sector editorial en la prova pilot d’una màquina que ven cursos d’anglès.”

Malgrat l’actual crisi econòmica, que imposa nombrosos entrebancs als emprenedors, la companyia AEV no deixa d’apostar amb entusiasme pels nous projectes. “Acabo de crear la financera Europea del Renting del Vending. Té com a objectiu finançar els meus clients, amb recursos propis. Personalment, no he comptat mai amb una pòlissa de crèdit de cap entitat bancària, sempre m’he espavilat pel meu compte. I ara, després de veure com han actuat els bancs amb la irrupció de la crisi, sóc del parer que s’han de prendre mesures per limitar la influència de la banca a les empreses.”

El senyor Millán es mostra molt crític amb l’actuació política davant la recessió. “Els petits i mitjans empresaris tenim la sensació que totes les ajudes del Govern s’adrecen a les grans multinacionals. Ningú no vetlla pels nostres interessos. Això no obstant, encara tenim ganes d’emprendre nous negocis i de crear ocupació, perquè, per damunt de tot, ens agrada la nostra feina malgrat que ningú no ens dóna suport, ni ho han fet mai. Per als polítics, l’únic que compta és sortir als mitjans i guanyar vots. Hi ha actualment empreses en crisi que durant anys han estat donant beneficis i pagant els seus impostos al Govern. I ara, qui les ajuda? Ningú.”

Aquesta desprotecció està acabant amb la indústria catalana. “On està el teixit industrial català? Està desapareixent i, si no es pren alguna iniciativa, d’aquí 25 anys ja no en quedarà res. Tots serem metges, advocats o funcionaris, però no hi haurà empresaris, perquè és molt complicat ser-ho. Aquests últims anys hem viscut en un món irreal i ara hem de tocar de peus a terra. I on ficarem tanta desocupació? No serà gens fàcil. No hem tocat fons. La situació és complicada i encara ho serà més.”

Per al sector del vending, el fundador d’AEV reclama una normativa reguladora, “que s’hauria d’elaborar conjuntament amb els professionals i les associacions. Això evitaria que cada ajuntament o Comunitat Autònoma pogués dir la seva.”

La llei seria també una eina per protegir el consumidor, vigilar la qualitat del producte i donar suport a les empreses. “Per exemple, hi ha empresaris que reben tantes pressions dels estaments oficials que, finalment, acaben venent el cafè a preus irrisoris. Amb aquests preus, no es pot garantir la qualitat.  Per què un cafè de vending ha de costar quatre cops menys que en el sector de l’hostaleria, quan sovint la qualitat és igual o superior i, per contra, els costos generals superiors? Considero que hi ha suficients arguments per crear una normativa.”

A tall d’exemple: Manuel Millán també recorda el debat que va haver-hi quan es va demanar suprimir el vending a les escoles. “Quina culpa té la màquina de la errònia nutrició dels nens? Amb una llei també es podria regular quin tipus de productes es poden vendre a les escoles. Les màquines de vending també poden oferir, posem per cas, fruita. Som un sector sensible a les modificacions del mercat i contínuament investiguem per adaptar-nos-hi.”