Text del 2007
Una casa de fusta té el mateix concepte i utilitat pràctica que un habitatge de maó.
.
Marc González Parés és el gerent de Finnbuild, S.L.U., una empresa flexible i dinàmica dedicada a la importació, construcció i venda d’edificis i cases de fusta de troncs laminats de pi nòrdic, procedent de Finlàndia. El 1996, aquest jove emprenedor comença un periple que parteix de Barcelona i desemboca a Lapònia. “L’atzar intervingué decisivament en aquesta història, ja que vaig anar a l’Oficina de Turisme de Barcelona a informar-me sobre uns camps de treball i, com que estaven plens, vaig acabar agafant una plaça lliure a Lapònia. Allí vaig crear un grup de treball en una petita localitat de la regió, on els nens havien d’anar a jugar al poble del costat perquè no tenien cap lloc públic per a l’esbarjo. Per pal·liar aquest dèficit, ens van demanar que féssim parcs infantils de fusta, i els fabricarem amb una construcció molt innovadora. Gràcies a aquesta tasca, vaig conèixer diversos industrials de la zona, els quals van suggerir-me la possibilitat de quedar-m’hi, cosa que no vaig fer, perquè encara havia d’acabar els estudis. Vaig tornar, però, meravellat de l’eficàcia d’aquell país.”
Posteriorment, l’estiu de 1998, el senyor González viatjà una altra vegada a Finlàndia, amb la intenció de quedar-s’hi durant dos anys. “En aquesta ocasió, havia ampliat el termini previst per trobar el que buscava. També pensava que si em quedava al petit poble m’estancaria i vaig decidir anar a Hèlsinki. A la capital, vaig conèixer el fabricant número u mundial en construccions de cases de fusta. No tenien un lloc de treball adequat al meu perfil, però el representant de l’empresa a Espanya requerí els meus serveis. Per tant, l’estada prevista es reduí considerablement, ja que al cap de dues setmanes ja era a Argentona.”
Després de treballar durant un any i mig a Argentona, marxà novament a Finlàndia a fi de contactar amb un altre fabricant. Aleshores fou a l’inrevés; l’estada prevista per dues setmanes s’allargà fins a dos anys. “L’any 2000 tot va ser més fàcil, perquè podia aportar al segon fabricant l’experiència demostrada amb el primer. Amb aquest bagatge vaig connectar amb una empresa situada a Rovaniemi, capital de Lapònia, tot just al nord del cercle polar. Volien crear una xarxa de distribució a Espanya, però com que no era gens fàcil trobar els distribuïdors adequats, acordarem allargar la meva estada per preparar-me i fer de distribuïdor personalment. Així va ser com vaig assolir els coneixements suficients per transferir-los a Barcelona i posar-los en pràctica durant uns anys.”
Amb l’experiència adquirida al llarg d’una dècada d’activitat en el sector de la fusta, Marc González pogué constituir Finnbuild l’any 2006. “Compro directament al fabricant, sense dependre de tercers, i tinc la meva pròpia xarxa de distribuïdors dins del territori espanyol.”
Hi ha diversos mètodes de construcció amb fusta. “Bàsicament, són quatre: la construcció de tronc, la d’entramat lleuger, la d’entramat pesat i la que utilitza elements prefabricats. De tots, el sistema més utilitzat per Finnbuild és el de troncs. Fem servir tan sols laminats de 135 mm, 183 mm i 205 mm de gruix.”
La majoria de la població pensa erròniament que una casa de fusta és sempre més barata que una de maons. “Hem de lluitar contra una sèrie de prejudicis establerts. El primer que pregunta la gent és el preu, perquè creuen que les nostres cases són més barates. Però a l’hora de facturar, els industrials que intervenen en la construcció no distingeixen entre una casa de fusta o una de maó. Una casa de fusta té el mateix concepte i utilitat pràctica que un habitatge de maó, no té res a veure amb una cabana. A més, la fusta és més cara que el totxo. La qüestió és que el maó s’ha sobrevalorat i la fusta s’ha infravalorat. Es tracta de trobar l’equilibri.”
Un altre prejudici és el foc. “Cal saber que totes les cases es cremen, incloent les de fusta. Tot i això, la fusta presenta alguns avantatges. Un distribuïdor bomber que tenia a Galícia solia dir que, en cas d’incendi, preferia entrar primer a una casa amb bigues de fusta que en una amb bigues de ferro, perquè el ferro, en arribar a certa temperatura, es retorça i cau de sobte, en canvi la fusta, abans de caure, ha d’evaporar l’aigua que conté i consumir-se.”
Marc González remarca que no importa cases de fusta de Finlàndia a Espanya, sinó fusta de Finlàndia per construir cases a Espanya. “Són dos conceptes molt diferents; el primer seria com edificar a Sant Cugat una casa típica de la Vall d’Aran. Tampoc no tindria cap sentit construir una casa de fusta a Andalusia i pintar-la de color negre quan la pots pintar de blanc, perquè l’acció del sol així ho requereix. Modulem i adaptem la fusta a l’orografia i al clima d’aquí.”
El pi finlandès és un material extraordinari per construir cases de troncs. “A Finlàndia, i més concretament a Lapònia, passen gran part de l’hivern pràcticament a les fosques. Això, juntament amb el clima i les condiciones extremes, fa que el pi creixi lentament, fet que li atorga una resistència i una densitat molt més gran que d’altres varietats de pins.”
D’altra banda, la fusta prové d’un país el parlament del qual obliga per llei a restituir els arbres talats. “Molta gent se sorprèn que parlem de sostenibilitat i fem cases de fusta. Convé recordar que els àrids s’extreuen de les pedreres, les quals tallen literalment la muntanya i ningú no reposa aquesta pèrdua. La nostra premissa més important es basa a conèixer l’origen de la fusta que comprem per garantir que prové d’explotacions respectuoses amb els criteris de sostenibilitat ambiental; per això mai comercialitzem fusta d’origen tropical.”
Tot i que es tracta d’una societat de recent creació, el senyor González compta amb valors tan importants com l’experiència d’haver muntat nombroses cases a Finlàndia o l’autoria de diferents manuals constructius. Posseeix també les condicions necessàries per a un bon futur empresarial: coneixement, estimació i entusiasme envers un material d’una noblesa indiscutible.