Text del 2007
Una manera de fomentar el mercat immobiliari podria ser abaixar els impostos de les transmissions patrimonials.
.
El notari és el funcionari públic autoritzat per donar fe, d’acord amb les lleis, dels contractes i altres actes extrajudicials. L’hereu de l’antiga figura dels escrivans té un paper fonamental a la nostra societat, ja que ha de vetllar perquè es respecti la llei, ha de mantenir la neutralitat en els seus actes i ha de brindar seguretat jurídica a la societat. En la compravenda de propietats, el notari exerceix un paper fonamental. Santiago Gotor Sánchez, que combina la professió notarial amb la tasca docent com a professor de la Universitat Abat Oliba, dóna el seu parer sobre la realitat actual del col·lectiu notarial.
La principal obligació del notari és el control de la legalitat: “Hem de donar fe que una operació és del tot correcta. No ens limitem a deixar constància d’un tràmit, sinó que prèviament realitzem un control de legalitat per corroborar que s’ajusta a l’ordenament vigent. La tasca d’assessorament de les parts també és rellevant. Som conscients que a la signatura de la transacció d’un immoble les parts no s’hi presenten en igualtat de condicions, sinó que una d’elles està acostumada a fer-ho i l’altra només ho farà una vegada a la vida.”
Els notaris es troben en una posició delicada i sovint reben pressions dels professionals del món immobiliari. “A vegades hem de saber dir que no. Cal ser valents en la nostra resposta i, per damunt de tot, cal que prevalgui l’honestedat. Saber dir ‘no’ no és qüestió d’ètica sinó la raó de ser de la nostra professió. El notari no pot autoritzar coses en contra de la llei ni tampoc en contra dels bons costums.”
Hi ha una gran diferència entre treballar en un poble petit i en una ciutat gran. “Després de treballar durant sis anys en un petit poble d’Extremadura, i passar a exercir en una localitat gran com l’Hospitalet de Llobregat, m’he adonat que la professió es desenvolupa de manera diferent segons l’àmbit. Al lloc petit la gent té més confiança i la tasca d’assessorament es fa al despatx i també al carrer. A la gran ciutat les coses són diferents: hi ha més distància entre el client i el notari.”
Al notari se’l consulta poc malgrat ser un gran coneixedor del dret. Poca gent és conscient que aquest professional pot actuar com a assessor jurídic. “La nostra formació jurídica és molt intensa, però la població no l’aprofita. L’experiència m’ha demostrat que és realment important parlar amb les persones abans que firmin un document. Molta gent s’obre i explica què volen realment davant nostre, la qual cosa implica corregir la redacció del document. Gaudim de la seva confiança i del seu respecte com a experts jurídics. Nosaltres, per la nostra banda, hem de saber apropar-nos a les persones, fer-les sentir còmodes i rebaixar la tensió pròpia del moment i del lloc. És un deure informar i assessorar els clients i adequar els documents notarials a la seva voluntat.”
En el procés de la compravenda d’una propietat, el notari controla la legalitat de l’operació i atorga l’escriptura pública, però, prèviament, també assessora el client. “Aquesta tasca informativa s’hauria de fomentar. El futur comprador no sempre compta amb bons assessors, ja que les immobiliàries no sempre són garantia d’un assessorament adequat. Nosaltres vetllem per la legalitat del document i som inflexibles quan ens volen introduir alguna clàusula que pot perjudicar l’altra part. En les operacions immobiliàries, sobretot en la intermediació, hi ha hagut persones no qualificades que hi han realitzat un paper transcendental. No signen cap document; només els interessa que l’operació arribi a bon port, cobrar uns diners i desaparèixer. Aquesta figura genera inseguretat jurídica. L’actual desacceleració del sector ajuda a col·locar tothom al seu lloc. Ara bé, el mercat hagués hagut de regular la professionalitat de la gent que hi treballa, assegurant una qualificació reglamentada per exercir com a intermediari.”
Potser caldria fer constar en les signatures de compravenda les comissions dels intermediaris que participen en aquestes operacions. “Seria una manera de col·laborar amb l’Administració. També podríem estudiar per què la gent està tan obsessionada per escripturar per menys valor del real. La majoria se sent ofegada per la pressió fiscal. Una manera de fomentar el mercat immobiliari podria ser abaixar els impostos de les transmissions patrimonials. Com menys pressió fiscal hi ha, més es recapta, perquè la gent considera que està pagant el que és just.”
Santiago Gotor va més enllà en aquest debat i apunta a la necessitat que el client del notari sigui el consumidor final. “En el cas d’una transacció immobiliària, el client no hauria de ser ni el promotor ni el banc ni l’API, sinó la persona que fa la compra. El consumidor final té aquest dret: el dret d’escollir.”
Per apropar la funció notarial a la societat, calen estratègies i pràctiques que siguin informatives, “no només sobre les nostres funcions sinó també sobre la realitat de la professió. Moltes persones es pensen que les provisions de fons que es deixen a la notaria en fer-se una compravenda immobiliària són per al notari. No és així. Un 80% s’esmerça a pagar impostos, tràmits de la gestoria, despeses del registre… Al final, el sou del notari és una part relativament petita de tota l’operació.”
Els notaris són conscients que han d’informar la societat dels seus drets. “Tothom pot escollir el seu notari. Ara bé, la gent desconeix els seus honoraris i que n’hi ha de dos tipus, amb quantia i sense. La quantia es refereix a un aranzel que fixa l’Estat. Paradoxalment, el document més rendible és el de quantia, però el client no sap que pot escollir.”
El doble vessant del notari com a funcionari públic (encara que no cobra de l’Estat) i com a professional del dret el converteix en una figura peculiar. “En uns casos ens trobem més a prop de temàtiques del funcionarat públic i en d’altres de les professions lliberals. Jo estic enamorat de la meva professió i tinc la sort de poder desenvolupar ambdues facetes.”
