Text del 19-12-13
La minimització de les ineficiències del nostre model productiu és la finalitat d’aquesta entitat tecnològica, que pretén transformar els centres de negocis en plataformes de difusió i d’aliança entre pimes. Al parer del seu fundador, aquestes sinergies permetran la internacionalització del nostre teixit empresarial; perquè exportar és l’única estratègia que pot fer-nos superar la crisi, a banda de la renovació d’uns polítics que viuen d’esquenes a les demandes de la població.
Importància de la formació des del punt de vista empresarial i personal
La meva família i jo sempre hem donat molta importància a la formació, per la seva transcendència humanística i humanitària –som, abans que res, persones– i empresarial; també perquè, sense preparació, difícilment es podran materialitzar projectes empresarials viables, sostenibles i perdurables. Vaig tenir la sort d’estudiar al Col·legi Internacional Europa, entitat amb programes formatius internacionals; gràcies a això vaig poder participar en un simulacre de relacions internacionals a l’ONU –com a delegat de Sud-àfrica–, cosa que em serví per prendre consciència de la importància de pensar i actuar amb paràmetres i dimensions globals. En finalitzar el batxillerat vaig estudiar ADE a ESADE, grau que ara estic completant amb un màster en la mateixa institució.
Aliances entre pimes per guanyar presència i rellevància en el mercat
Partint de l’evidència que Catalunya és una terra de pimes, vam reflexionar sobre les mancances d’aquest model productiu –bàsicament, l’atomització empresarial– i les dificultats consegüents per introduir-se en nous mercats, fins i tot dins del mateix Estat espanyol. Vam decidir llavors fundar una xarxa que oferís assessorament i eines de tipus tecnològic per a pimes de tot el món, així com també orientació en l’àmbit del màrqueting per als centres de negocis. Amb això les petites i mitjanes empreses podrien difondre la seva tasca i assolir aliances i així guanyar connectivitat i visibilitat a Internet, ajudant a crear noves oportunitats de negoci.
Nova funció dels centres de negocis
Pretenem donar un nou significat als centres de negocis, uns espais en què els emprenedors i les pimes es poden adreçar per establir contactes amb altres companyies. Les empreses poden fer servir, sense cap cost afegit, els nostres serveis i les nostres aplicacions per guanyar presència a Internet o en d’altres xarxes tecnològiques que puguin difondre els seus productes i serveis. Val a dir que els nostres serveis són gratuïts per a les corporacions usuàries, perquè s’inclouen en les quotes que ja paguen als centres de negocis; només algunes aplicacions tenen un limitat cost addicional, del tot assumible per les pimes.
Plataforma d’actuació i xarxa de relacions de petites i mitjanes empreses
Smart Community va néixer fa poc més d’un any i ofereix una plataforma d’actuació i una xarxa de relacions entre pimes potencialment a través d’uns 2.000 centres de negocis de tot el món. Es tracta de posar a l’abast d’emprenedors, autònoms i petites i mitjanes empreses les eines tecnològiques necessàries perquè guanyin presència mediàtica, connectivitat, representativitat i puguin créixer i internacionalitzar-se amb independència de les dimensions del seu projecte. Dotem les empreses de valor afegit i propiciem que sigui el seu potencial, la seva capacitat de treball i la seva ambició les que en determinin l’expansió.
Avenços tecnològics i màrqueting
Vam néixer fa 11 anys com una empresa santcugatenca i ens hem transformat en una companyia catalana amb voluntat global. Desitgem que les petites i mitjanes empreses del país puguin establir-se i arribar a tot el món a través de les aplicacions desenvolupades pels nostres informàtics en plantilla, per l’ampli ventall de col·laboradors externs i per les empreses tecnològiques integrades en el projecte, entre les quals destaquen projectes puntuals amb Microsoft. Amb aquesta finalitat, difonem els productes i serveis dels nostres clients i els cerquem relacions i nous mercats a tot el món; podem dir que, en certa manera, funcionem com un laboratori d’R+D+I optimitzat per un departament de relacions públiques i màrqueting.
Minimitzar les ineficiències del model de les pimes i potenciar-ne les qualitats
La suma de molts petits emprenedors o d’empreses mitjanes i petites pot ser més efectiva i poderosa per a l’economia del país que l’actuació d’una sola multinacional. Volem contribuir a un canvi de mentalitat nacional: Catalunya és un país de pimes i hem de sentir-nos-en orgullosos: és un avantatge si en minimitzem els inconvenients i en potenciem les qualitats, a través de xarxes col·laboratives.
Noves tecnologies i vocació i experiència empresarials
Aquest projecte m’entusiasma especialment perquè amalgama, d’una banda, el meu interès per les noves tecnologies i la meva vocació empresarial, i d’una altra, la passió i experiència empresarial del meu pare, Manel Torras. Ell sempre ha defensat la necessitat d’establir aliances i sinèrgies entre pimes per guanyar presència i introduir-se en nous mercats, i per això també promou els Business Centers de Sant Cugat, Rubí i Barcelona com a managing director.
Les decisions empresarials han d’estar guiades per la reflexió i el seny
Les decisions empresarials no poden ser fruit de la rauxa, sinó que han d’estar guiades pel seny. La consolidació, el creixement i la introducció de les companyies a nous mercats han d’estar sempre avalades per estudis objectius que n’acreditin la viabilitat. Només així es pot evitar la pèrdua de teixit empresarial per previsions infundades i excessives o per estructures sobredimensionades o improvisades; unes pràctiques molt comunes fins fa poc i que han provocat dificultats o fins i tot el tancament de moltes empreses des del 2008.
Canvi de paradigma no assumit per la nostra classe política
La ciutadania ha entès el canvi de cicle econòmic que s’ha produït a l’Estat i ha interioritzat l’evidència que és l’economia productiva la que ha de generar la financera, i no a la inversa. Tanmateix, la nostra classe política no ha sabut –o no ha volgut– entendre aquestes evidències i continua ancorada en el sistema anterior; per això que, en lloc d’assumir el canvi de paradigma i treballar des del nou context no repetint errors, els nostres dirigents continuen emetent irracionals missatges de recuperació sense tenir cap solució que doni un suport lògic a aquest optimisme.
D’esquena a les necessitats educatives i laborals
Els empresaris del país acostumen a ser més eficients que els polítics, els quals, a més, no escolten les demandes de la població. Aquest fet s’evidencia en la legislació educativa i laboral. En el primer cas, la comunitat educativa reclama una reforma que posi l’èmfasi en l’esforç, que reivindiqui i millori la formació professional i que respongui a les necessitats reals del mercat laboral, de manera que es potenciï la qualificació dels treballadors de base i dels tècnics en contra de l’excés de titulats superiors. No obstant això, es legisla atenent a principis ideològics sense respondre a les conclusions dels experts en la matèria. Pel que fa a la legislació laboral, tampoc aquí s’escolten els precs i les propostes de les pimes, que demanen una legislació simplificada, flexible i que s’ajusti a les seves necessitats productives i econòmiques.
Què ha significat per a l’Estat la pertinença a la Unió Europea
La pertinença a la UE ha estat molt profitosa per a l’Estat espanyol perquè ha permès que, gràcies als fons europeus, es modernitzessin les nostres infraestructures, a més de comportar canvis socioeconòmics transcendentals. Tanmateix, l’afany d’emular el benestar de les potències europees ens portà, durant els anys 90, a un model de creixement, basat en l’especulació immobiliària, econòmicament desaconsellable i èticament rebutjable. D’aquesta manera, el país cresqué sobre unes bases inestables i febles, i una part de la ciutadania assolí un grau de benestar econòmic fictici.
Aprendre la lliçó
Hauríem d’haver après la lliçó i planificar el creixement econòmic tenint en compte la idiosincràsia, les fortaleses i les febleses econòmiques del nostre país i basant-lo en diverses activitats productives, les úniques que poden comportar prosperitat generalitzada i duradora al conjunt de la població.
Grans diferències estructurals entre els països membres de la UE
Les potències europees sempre han estat conscients de les grans diferències estructurals que hi ha entre els països membres de la UE, i també de la dificultat de tendir cap a la homogeneïtzació sense una identitat europea comuna que permeti la unificació normativa, econòmica i fiscal. El mosaic de legislacions existents i les divergències econòmiques dificulten la cohesió, la qual cosa, però, no ens hauria de sorprendre, perquè passa el mateix a països com Itàlia o Espanya, on existeixen marcades diferències econòmiques i fiscals entre el nord, ric i emprenedor, i el sud, més limitat i passiu empresarialment.
Trobar un punt d’equilibri en el tema sobiranista i arribar a un acord
La moderació en la presa de decisions polítiques sempre és necessària, però ho és encara més en temps de recessió socioeconòmica, ja que qualsevol mesura adoptada pot afectar la reactivació econòmica, que en aquests moments tímidament apunta en l’horitzó. D’altra banda, però, és evident que cal pressionar el Govern central perquè corregeixi els desequilibris econòmics existents. Per tant, els nostres representants haurien de trobar el punt just per forçar un canvi profitós per al nostre país i la nostra economia, però sense conseqüències dramàtiques ni dràstiques, que ignorem com afectarien en la nostra recuperació.
