Text del 2002.
“El nostre objectiu prioritari és la natura i, en concret, la preservació del medi ambient”
Tradició i modernitat s’uneixen en una de les empreses familiars catalanes més internacionals i reconegudes per la qualitat dels seus vins i brandis. L’any 1870 Jaume i Miquel Torres Vendrell van crear la societat Torres i Cia ubicada a Vilafranca del Penedès. Des d’aleshores, el negoci no ha deixat de créixer gràcies a l’empenta i l’esforç de les generacions que han anat succeint-se en aquest projecte. L’interès de Torres per la terra, la natura i els seus productes queda palesa en la creació, l’any 1987, de la Fundació Miguel Torres que presideix Margarita Riera, la mare de l’actual president de la companyia, Miguel A. Torres, i presidenta honorària de l’empresa familiar. Margarita Riera ha tingut un paper rellevant a l’empresa des de 1939 i per la seva trajectòria empresarial ha rebut diversos reconeixements: la Medalla del Treball “President Macià” que concedeix la Generalitat de Catalunya o la “Cruz de Oro” que atorga l’Agrupación Española de Fomento Europeo. “En l’acte fundacional es descriuen els objectius de la fundació: la conservació, la millora, l’ampliació, la promoció, la investigació, l’exhibició i la divulgació de tota mena de valors històrics, artístics i culturals en general relacionats amb Vilafranca del Penedès i comarca. Aquests objectius s’han anat redefinint i avui la nostra actuació s’emmarca en uns camps concrets. L’objectiu prioritari és la natura i, en concret, la preservació del medi ambient.”
Catalunya és una terra de contrastos, amb espais naturals ben diferents que són atractius per al turista estranger. És un país que s’ha modernitzat i industrialitzat a bastament però que ha de començar a mirar més enllà. “Avui Catalunya no pot pensar únicament en produir sinó que ha de considerar el seu potencial turístic i actuar en funció dels beneficis que li pot comportar. Només del riu Llobregat en direcció sud hi ha una implantació molt forta de l’agricultura, conreu mediterrani de vinya, olivera, blat…, uns productes de la terra amb denominació d’origen i molta personalitat que es poden vendre directament al sector de la restauració. Som el segon país més visitat del món. Un dels millors vins de qualitat del món es fa a Catalunya, i Torres es troba entre les 10 empreses més valorades. Hem de conservar i potenciar els recursos que ens ha donat el territori, ja que el vi és un bé nacional, genuïnament català, que exportem a més de 120 països.”
En nom del progrés s’han realitzat accions molt destructives per a la flora, la fauna i la geografia d’un país. La Fundació Miguel Torres està sensibilitzada amb el panorama ecològic i actua per frenar i restablir l’harmonia d’altres temps. Des del 1992 patrocina la conservació, la preservació i l’estudi de l’àliga perdiguera a Catalunya en col·laboració amb la Universitat de Barcelona. “És un tipus d’àliga de terra seca que es troba a la zona de l’anomenada Catalunya Nova. És una espècie d’au de petites dimensions, també coneguda com àliga cuabarrada, que habita els cingles de la serralada litoral i prelitoral catalana, sobretot la serra de Prades i el massís del Garraf. Necessiten que al seu voltant hi hagi espais oberts per poder caçar. L’animal més gros que pot caçar és un conill. No té cap depredador. La seva major o menor presència és indicadora de l’estat de salut d’un territori. La fundació duu a terme el control i seguiment de tot allò que es realitza des del departament de biologia de la UB. Els estudis demostren que malgrat no tenir depredadors naturals, l’índex d’àligues mortes és alt i s’ha detectat que la causa principal és pels xocs amb cables de la xarxa elèctrica perquè les torres elèctriques no estan concebudes pensant en l’entorn. Intentem evitar aquesta mortaldat i donem a conèixer a les companyies elèctriques el problema indicant-los mesures correctores, cosa que aquestes ja han començat a posar en pràctica.”
Es tracta de defensar l’entorn natural i paisatgístic i de prevenir incendis forestals, sobretot a la comarca de l’Alt Penedès però també a les altres quatre comarques amb seccions de terra incloses dins de la denominació d’origen Penedès. “Participem en programes de vigilància, d’educació, en una exposició itinerant adreçada a instituts i escoles de la comarca i recolzem les ADF i els voluntaris forestals. L’incendi destrueix la terra i aquesta destrucció té conseqüències molt negatives per a la vinya. En definitiva, se’n ressent el sector agrícola però deriva a d’altres de vinculats.”
Relacionat amb la prevenció dels incendis forestals també es treballa pel tancament d’abocadors incontrolats, possible font d’origen d’un incendi. “Només a la comarca de l’Alt Penedès se n’han tancat cent però encara en resten cinquanta.”
Molts boscos catalans pateixen agressions però no poden ser restaurats per una administració que no dóna l’abast a recuperar tants espais. “La sensibilització de la població és vital. Tot i que des de les administracions es realitzen accions correctores n’hi ha que s’escapen de les seves possibilitats. En el bosc que es troba entre Sant Martí de Sarroca i Pacs del Penedès es troba Mas Ravell, una masia on es reben invitats que volen conèixer els nostres vins. La marca hispànica acabava a Mas Ravell. Aquest bosc estava totalment malmès però ningú es volia fer càrrec de la seva recuperació, si no ho haguéssim fet nosaltres, una entitat privada, no ho hagués fet ningú.”
La Fundació Miguel Torres ha participat en la recuperació dels Pèlags de Vilobí del Penedès, un espai natural que s’havia malmès per l’actuació descontrolada de l’home. “Es tracta d’unes filtracions d’aigua en unes cingles que havien construït uns petits llacs naturals des de temps immemorials. Però la gent hi llençava tot tipus de coses i els pèlags s’havien anat assecant. Els hem recuperat amb l’ajuda del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i ara realitzem una tasca de control i manteniment.”
La família Torres i, al seu torn, la presidenta de la Fundació Miguel Torres es mostren orgullosos del camí que està portant l’entitat. “Demostra que estem implicats amb l’entorn i amb la seva conservació. Aquesta implicació ens permet guanyar-nos la vida, crear llocs de treball i millorar les perspectives de futur i qualitat de vida de la gent del nostre país. El vi no deixa de ser suc de fruita fermentat, mentre que el brandi és un destil·lat d’aquest suc, provinent del raïm, de la vinya. És lògic que procurem que aquest entorn es conservi en el millor estat possible. Torres és una empresa familiar amb vocació de reinvertir el 95% del que guanya perquè mira cap al futur. Un dels aspectes que transmetem a les generacions futures de la família és que no han de veure’s obligades a participar en el negoci, han de sentir-s’hi implicades de forma natural, tenir vocació, que no es tracta només de fabricar vi sinó de sentir-se implicats en l’entorn i el medi natural.” Torres dóna a conèixer la cultura del vi en un centre a Barcelona, on la gent s’apropa a un món cada cop més apreciat pels paladars de dins i fora del nostre país.
