Text del 2006
La irrupció de la píndola anticonceptiva va constituir tota una revolució en la vida de les dones.
La llicenciada en farmàcia Maria Dolors Geronés porta l’estimació per les activitats comercials a la sang. La seva família era propietària d’una parada del tradicional mercat barceloní de Sant Antoni, i des de petita va sentir una gran fascinació pels secrets de la compra-venda: “Pertanyo a una nissaga de dones dedicades a l’activitat comercial encetada amb la meva besàvia i que continuarà amb les meves filles, Maria Rosa i Sílvia, especialment a través de la primera, ja que també és titular d’una oficina de farmàcia, en concret de la que anteriorment va pertànyer al seu pare.” Així doncs, no només la nissaga comercial tindrà continuïtat, sinó que, a més, ho farà des del vessant farmacèutic.
En un principi Maria Dolors Geronés semblava destinada a continuar la tradició del negoci familiar de queviures; no obstant això, “quan tenia deu anys em van diagnosticar que era miop i que aquest defecte visual podia incrementar-se força més en els anys següents. Per això van recomanar als meus pares que em trobessin una sortida laboral de tipus intel·lectual. Seguint les recomanacions d’un dels meus oncles, van decidir que el més convenient era que estudiés farmàcia i m’ho van proposar. Jo aleshores no era una alumna especialment brillant, però la meva família i el senyor Ribera, el director de l’escola on estudiava, el Liceu Francès, van saber motivar-me, de manera que em vaig posar a estudiar de valent i milloraren considerablement les meves qualificacions. Vaig graduar-me en farmàcia l’any 1969.”
Pocs mesos després, el desembre del mateix any, engegava la tercera farmàcia que es va inaugurar a Sant Vicenç dels Horts, l’única oficina de farmàcia de la qual ha estat titular: “Jo era una jove de vint-i-cinc anys que es feia càrrec d’un establiment sanitari de gestió tradicionalment masculina i el titular del qual, en certa mesura, simbolitzava la saviesa i respectabilitat del municipi. La meva imatge difícilment encaixava amb aquest tòpic.”
Aleshores el funcionament de les oficines de farmàcia era força diferent de l’actual: “De mica en mica, atesos els condicionants sanitaris i higiènics necessaris, la majoria de farmàcies han deixat de formular i han delegat aquesta tasca a establiments que han apostat per aquesta especialització. Nosaltres únicament confeccionem fórmules de tipus generalista que no requereixen disposar d’un gran laboratori. No podríem fer front a les despeses d’infraestructura que exigeix la confecció de fórmules més precises que, d’altra banda, tenen una demanda força reduïda.”
Poc després d’establir-se pel seu compte, va ser testimoni de la introducció d’un dels fàrmacs que més ha ajudat a transformar la vida de les dones occidentals: “La irrupció de la píndola anticonceptiva va constituir tota una revolució en la vida de les dones. Durant els primers anys, per mor de la situació política, estava prohibit vendre-la sense prescripció facultativa, i la seva existència era coneguda però silenciada per tothom. El mateix passava amb els preservatius. No era permès exposar-los i es venien de forma camuflada, fent servir altres noms a l’hora de sol·licitar-los, tot i que tenien força demanda entre la població.”
Desgraciadament, malgrat el temps que ha transcorregut, l’educació sexual de la població no és tan bona com seria desitjable, tal com ho demostren les escenes que esporàdicament ha de presenciar al seu establiment: “És molt trist que una adolescent de tretze o catorze anys acudeixi al teu centre per adquirir una prova d’embaràs, o que durant una guàrdia, quan les farmàcies eren les encarregades de subministrar la píndola del dia després, a les tres o quatre de la matinada una jove la demanés perquè no havia fet servir cap mesura anticonceptiva durant l’acte sexual.”
Maria Dolors Geronés a més d’atendre i dirigir el seu establiment farmacològic, ha après a escoltar als seus pacients-clients, “m’apassiona l’humanisme i la vocació de proximitat i servei cap al pacient que implica el treball com a farmacèutic. És molt gratificant poder treballar directament amb la gent i dedicar el que es coneix amb el nom d’atenció farmacèutica per tal que millori el seu estat de salut. Això vol dir que hi hem de dedicar temps i esforç; però el resultat és gratificant.”
També ha desenvolupat activitats paral·leles. La primera va ser la inspecció sanitària: “Vaig estudiar i opositar per tal d’esdevenir funcionària del Ministeri de Sanitat i convertir-me en inspectora de sanitat. En l’actualitat aquesta ocupació la portem a terme tècnics que no han de reunir el requisit de ser llicenciats i titulars d’una oficina de farmàcia. Aleshores, però, l’havien de realitzar els farmacèutics de les localitats com a professionals formats i preparats per millorar la qualitat higiènica i sanitària dels establiments comercials i, en especial, dels que s’encarregaven de la manipulació de productes alimentaris. Crec que la nostra tasca fou essencial per normalitzar la situació sanitària i higiènica de molts establiments, on fins aleshores no s’havien respectat els mínims indispensables amb el risc que això comportava. La nostra feina consistia a visitar i revisar les instal·lacions d’aquests negocis per tal de detectar i corregir deficiències i possibles negligències. A més a més, havíem de portar a terme una importat tasca pedagògica i divulgativa, a banda de sancionadora, per tal de conscienciar els agents implicats de la importància d’implantar les mesures que els proposaven.”
També es va formar com a òptica, activitat que va desenvolupar durant deu anys: “Encara avui sóc la responsable de l’oficina de productes òptics que es troba al costat de la de farmàcia. Tot i que l’òptica és una activitat parasanitària força important, no s’avenia amb el meu tarannà i per això vaig decidir separar els espais farmacològic i òptic.”
Tot i el seu ampli i diversificat currículum professional, la doctora Geronés se sent especialment orgullosa del seu nucli familiar, malgrat definir-se com una “professional independent a la qual no ha agradat mai veure’s envoltada de criatures i haver de renunciar a la seva vessant professional per mor de la seva família.”
Se sent no només orgullosa de les seves filles Maria Rosa i Sílvia, interiorista de professió, sinó també dels seus gendres, Joaquim Valls i Gonzalo Rocafort, als quals considera “una meravella” i, evidentment, dels seus néts Nacho, Anna i Gabriela. “He intentat sempre respectar les decisions i opcions vitals de les meves filles, tot i que no sempre les he compartit. Crec que cadascú ha de ser el responsable i executor del seu destí, perquè la vida no dóna gaires oportunitats de rectificar les decisions preses. Jo he viscut la vida com l’he entesa, abocada especialment a la meva feina. Elles, sobretot la Sílvia, consideren que la feina només és una part de la vida i no desitgen viure la seva professió amb tanta dedicació com ho he fet jo. Entenc i respecto la seva postura, i espero que visquin de la manera que les faci més felices.”
