Texto del 01-12-2009
“Hem aconseguit compaginar el fet de ser un restaurant molt gran i, alhora, molt familiar”
Casa Ramon Marinés és una empresa familiar en tots els sentits de la paraula. A dia d’avui, tres generacions d’una mateixa nissaga han conduït les regnes de l’establiment. “Quan va morir l’avi, van succeir-lo al capdavant de l’empresa la mare i el pare i, més tard, també ens hi vam implicar nosaltres.”
Joaquim Ramon Ojando i Pons, la seva dona María Carmen Gisbert i la seva germana Maria Inés Ojando i Pons porten actualment el negoci. “La petita, l’Elena Sofia, entre setmana està a Barcelona, però va a Sant Carles de la Ràpita els caps de setmana, quan hi ha més feina, a donar un cop de mà.”
Casa Ramon Marinés té molt renom dins el panorama hostaler de la comarca del Montsià i de la província de Tarragona. “Tota la família està molt implicada en el restaurant. La dedicació del nostre avi, Ramon Pons, i l’àvia, Maria Cinta Carbó, i després de la nostra mare, Maria Inés Pons, i del pare, Joaquín Ojando, se’ns ha transmès de ben petits.”
Casa Ramon Marinés compta amb dos restaurants i un hotel. “La nostra plantilla oscil·la entre les 12 persones fixes i les 30 de temporada alta. El nom ‘Casa Ramon’ ve de l’avi, que va fundar el negoci l’any 1948. I després hi afegí ‘Marinés’, el nom de la mare. Finalment, els pares van construir un hotel amb restaurant. L’hotel es diu Plaça Vella i el restaurant, Àncora.”
La família Pons és pionera del sector hostaler a Sant Carles de la Ràpita. Que un negoci perduri durant tres generacions no pot ser mai fruit de l’atzar. “Portar una mateixa línia de treball és complicat. No és fàcil innovar sense perdre-la. Un dels secrets és adaptar l’oferta a la demanda. També ajuda que funcioni el feedback amb la clientela. Tenim clients de fa molts anys, famílies de tres generacions que han celebrat aquí batejos, comunions, casaments,…”
Una de les especialitats més reconegudes de la casa és “la cassola Ramon. La fem des del 1948, i encara ens la demanen. Lògicament, ha anat evolucionant amb el pas dels temps, però la base de sempre és una mena de suquet de diferents mariscos a la marinera. Un altre plat molt popular és el suquet de peix amb llagostins i el vaixell de marisc, peix i crustacis. Fem cuina catalana i marinera de mercat.”
La diversificació del negoci començà amb la senyora Marinés Pons i Carbó. “La nostra mare n’ha sigut l’artífex. És una dona creativa que constantment innova els menús i, fins i tot, la decoració del local. La restauració és la seva passió i té una visió molt global de les transformacions socials i dels modes que ens poden afectar. Per sort, en Joaquim Ramon, que s’està molt a la cuina, ha heretat la seva creativitat.”
La seva creativitat no està renyida amb la creativitat dels seus col·laboradors. “Escoltem molts els nostres treballadors/es. Volem que tots els que formen el nostre equip s’hi impliquin. Sortosament, tenim gent molt formada, procedent d’escoles d’hostaleria, i també empleats amb molta experiència.”
A Casa Ramon Marinés es preparen tots els plats al moment. “Ens agrada respectar el sabor natural del nostre producte: el marisc i el peix acabat de pescar. Evidentment, tenim els ingredients més o menys preparats, però la cuina sempre la fem quan s’ha de servir el plat. Això implica posar-s’hi molt aviat i disposar de molta gent. Fins i tot l’aperitiu d’una boda o celebració el fem al moment.”
Casa Ramon Marinés comença a incorporar la informàtica a la seva activitat. “Ara mateix estem canviant el web. I la xarxa ens serveix informació, també, per investigar sobre determinats plats que volem oferir.”
L’atenció al client recau, sobretot, en la Maria Inés. “Fa de relacions públiques, de maître. Li agrada molt el tracte amb la gent. El client ve a menjar, però ens agrada molt dedicar-li temps i atenció. Això, és el que ens transmet la nostra mare”.
Un dels orgulls de Casa Ramon Marinés és que hi hagi clients que es desplacin 300 km per seure a les seves taules. “Conscients d’això, i en reciprocitat, el nostre objectiu és donar bon servei, qualitat i benestar. Per sort, hem aconseguit compaginar el fet de ser un restaurant molt gran i, alhora, molt familiar. A més, nosaltres estem oberts tots els dies de l’any i fem servei de menjador durant tot el dia.”
Amb la crisi, han adaptat la seva oferta a l’austeritat que aconsellen els temps. “Sempre vetllem pels nostres clients. Quan entra algú a casa, ens n’alegrem, sigui qui sigui i gasti el que gasti. Amb menús tancats per a ocasions especials, amb total confiança, preguntem pressuposts i, en funció de la resposta, orientem.”
Gràcies a això, “la gent continua venint i estem molt contents. Ens agrada molt que els nostres clients dipositin tota la seva confiança en nosaltres a l’hora de preparar les seves celebracions.”Contrastant amb el context negatiu del 2009, un dels aspectes més positius de l’any és una certa recuperació del turisme estranger a la zona i, també, la continuïtat del local, a l’àmbit tant comarcal com nacional.
Per a aquests tres germans, malgrat la complicada situació actual, la clau per continuar amb el negoci familiar és la il·lusió i la implicació de tots/es amb el projecte. “Pensem que s’ha d’aconseguir implicar el treballador/a en el projecte. Només així ve a treballar amb ganes, amb il·lusió i iniciativa. I això es transmet de forma positiva al client, que se sentirà molt acollit i satisfet amb el nostre servei.”
Elena, Inés i Joaquim Ojando volen expressar el seu deute amb la seva mare, per tot allò que n’han après laboralment i humanament. “La mare té molts valors humans i ens ha transmès tots els seus coneixements, amb molta positivitat i optimisme. Sap que amb esforç, dedicació i estima es pot aconseguir allò que hom es proposi.”
I no cal oblidar tampoc les ensenyances del seu pare ni la figura del seu avi, el fundador de la nissaga hostalera. “Era un home amb moltes ganes de treballar, amb molta empenta i molt coratge. Perfeccionista, però generós amb els seus coneixements, coneixia molt bé els productes de la terra i inventava noves receptes amb ells.”
