Entrevistat
Estic segur que Catalunya pot tirar endavant. Hi ha ingeni, creativitat i visió de futur. Crec que en un any la situació millorarà.
Les PIME són el veritable motor de la societat: estan molt a prop del ciutadà, i la majoria n’obté el suport per sostenir-se.
Tot allò referent als perifèrics i als elements de fabricació de màquines de tractament de diners ho anomeno monètica; una paraula creada per mi i que ja fan servir centenars d’empreses relacionades amb el sector.
Ramon Jovani i Sans exemplifica la tradició emprenedora de la nostra terra. Es defineix com un creador inconformista, una ànima inquieta amb diversitat d’aficions: la pintura, l’escriptura, la vela, els cotxes clàssics… El seu tarannà actiu i curiós ha impregnat totes les iniciatives empresarials que ha encetat. “Des de petit la meva ment estava ocupada en crear coses que no existien, o bé en millorar les ja existents. Aquesta manera de pensar m’ha dut a dedicar-me a sectors inexplorats del mercat; miro així d’evitar la competència.”
El senyor Jovani recorda les seves primeres passes en el món dels negocis: “Els meus pares tenien un bar i jo no volia dedicar-m’hi, així que vaig associar-me amb una empresa que feia reguladors d’intensitat elèctrica. Quan vaig assistir a la fira més important de maquinària i aparells recreatius, que se celebrava a Londres, vaig descobrir un joc amb moltes possibilitats de triomfar a Barcelona i en vaig aconseguir la llicència. Una de les tres primeres empreses a Espanya en fabricar màquines de marcians fou la meva. Al mateix temps, i per no dependre només del sector dels recreatius, vaig crear una altra empresa anomenada AMYC, Aparatos de Monética y Control, S.L., dedicada al sector de les màquines electròniques per al tractament de monedes i bitllets.”
Tot això succeí entre 1976 i 1980, un context de crisi que recorda a Ramon Jovani els moments actuals. “Vaig sortir enfortit d’aquella crisi gràcies a aquestes dues empreses innovadores, i puc dir que encara no he patit els efectes negatius de la recessió començada al final del 2008. Ens trobem molt ben posicionats amb clients com Dragados, Cemusa o Abertis.”
AMYC, com a empresa d’automatització de transaccions monetàries, té un mercat molt concret i especialitzat. “Automatitzem cobraments i pagaments. Fabriquem elements electrònics per fer màquines i caixers per validar i comptar la moneda, els bitllets o les targetes. Tot allò referent als perifèrics i als elements de fabricació de màquines de tractament de diners ho anomeno monètica; una paraula creada per mi i que ja fan servir centenars d’empreses relacionades amb el sector.”
Una particularitat d’AMYC és la diversificació, en crear productes per a alguns clients específics, buscant solucions pràctiques i ajustades a cada cas. “Sorprèn la quantitat d’elements diferents que es poden arribar a fer dins aquest món aparentment tant limitat. Creem màquines per encàrrec d’un client després d’haver-li pressupostat, i fem que ells mateixos les governin des dels seus ordinadors. Avui dia, per exemple, fabriquem per a una gran empresa unes caixes fortes amb els perifèrics d’acceptació de diners implementats a l’interior. Les mateixes màquines validen els bitllets quan els introdueixes, un sistema que ofereix una gran seguretat.”
Tot i això, “encara no hem arribat al gran consumidor o als gran comerços, que ens desconeixen perquè som una empresa petita en creixement.”
Malgrat que el món bancari és un dels que més utilitza sistemes automatitzats pel tractament monetari, el senyor Jovani lamenta no haver pogut treballar-hi mai. “Els bancs espanyols treballen amb empreses estrangeres de renom que ja coneixen, sense tenir en compte l’elevat cost dels seus productes. Les tecnologies que fan servir aquestes empreses, que jo he anat captant gràcies a visitar totes les fires mundials del sector, les hem aplicat a la nostra producció, tot adaptant-les per crear productes forts però amb menys costos.”
A pesar d’estar jubilat, en Ramon Jovani és l’actual president del consell d’AMYC, que compta amb una plantilla de 23 persones. El seu departament de R+D es dedica a la recerca de nous prototips, una tasca d’investigació de vital importància i en constant dinamisme. “Dissenyem els hardwares i els mobles dels aparells en base a la seguretat que han de tenir. Encarreguem els components d’acceptació de monedes als fabricants especialitzats i sempre aconsellem el client segons el nostre coneixement dels aparells més avançats del mercat. Som fabricants, desenvolupadors i definidors de packs d’integració dels elements necessaris per fer gestions de transaccions monetàries. De fet, hem optat per la creativitat i la innovació; preferim buscar nous productes que establir una xarxa de punts de venda. Per tant, invertim molt més en l’àrea de desenvolupament que no en la comercial. Sempre he desitjat que els meus aparells es comprin perquè són els millors, perquè no n’hi hagi d’altres que els puguin fer ombra.”
L’experiència del senyor Jovani en col·laboracions amb facultats tècniques no ha estat tant satisfactòria com hagués volgut. “He treballat amb alguna i no ho tornaré a fer. Encara que va intervenir-hi gent molt vàlida, va esdevenir un procés massa car. Al món universitari no semblen entendre que l’empresari necessita rapidesa i facilitat. Es perd molt temps fent visites i reunions i, finalment, ho acabes produint tu. El mateix succeeix amb les ajudes governamentals: s’han d’omplir molts papers i triguen a arribar.”
Per aquesta raó, Ramon Jovani creu que “es difícil que les PIME puguin beneficiar-se dels ajuts anunciats pel Govern per tal de combatre la crisi.”
Considera que els empresaris petits i mitjans realitzen una gran labor social, ja que propicien el creixement del país. “La societat acostuma a veure els empresaris com gent que només vol guanyar diners. Però s’ignora la riquesa que aporten al conjunt de la ciutadania amb els seus impostos i amb la creació de llocs de treball, i també que, en moments difícils com el present, són ells els que més pateixen, i poden arribar a perdre-ho tot.”
Quant a les possibles solucions per afrontar la crisi, creu Ramon Jovani que les empreses més febles haurien de rebre alguna protecció de l’Estat. “El Govern hauria d’afavorir les PIME amb les seves ajudes, ja que les multinacionals tenen certa seguretat de sobreviure. Les PIME són el veritable motor de la societat: estan molt a prop del ciutadà, i la majoria n’obté el salari per sostenir-se. L’empresari no hauria d’estar pendent de tenir un fons per si ha d’acomiadar treballadors o per pagar impostos; el que ha de fer és produir i, per això, cal motivar-lo. Opino que la banca no està tan necessitada d’ajut, és un sector que sempre tindrà sortida. Les ajudes estatals haurien d’anar dirigides als particulars i a les petites empreses innovadores, que són una aposta de futur.”
Tanmateix, es mostra optimista i creu que tant el sector empresarial català com la seva banca es recuperaran d’aquesta conjuntura. “Tot i que els bancs s’han arriscat massa concedint crèdits indiscriminadament, els seus guanys venen justament dels interessos que cobren dels deutors i del seu patrimoni. Som un país privilegiat pel nostre clima i ubicació, i hi continuaran arribant persones d’avançada edat que hi adquiriran vivendes. Per tant, la banca sortirà reforçada de la crisi. D’altra banda, estic segur que Catalunya pot tirar endavant. Hi ha ingeni, creativitat i visió de futur. Crec que en un any la situació millorarà.”
