Sra. Maria Lluïsa Romero i Tomàs
Sra. Maria Lluïsa Romero i Tomàs
PC, 20è VOLUM. Empenta i Coratge

MARIA LLUÏSA ROMERO I TOMÀS

AJUNTAMENT DE CUBELLES

Text del 29-4-2009

“Necessitem generar noves fonts econòmiques i ens cal l’espai per a ubicar-les. Ens falta terreny industrial i comercial”

.

Maria Lluïsa Romero i Tomàs és alcaldessa de Cubelles des del 2007. Durant l’anterior legislatura, fou regidora d’Urbanisme i Medi Ambient. Acumula, doncs, sis anys d’experiència de govern. “Superem ja els 14.000 empadronats, però la població real volta les 20.000 persones, que a l’estiu poden arribar a 45.000. Des dels 1.000 habitants del 1970 als actuals, hem crescut a un ritme de 1.250 habitants per any.”

Això no vol dir que el creixement hagi estat desorbitat. “Ens hem basat en el Pla General del 1993. No s’ha fet res que no estigués previst. Llavors ja érem una població de segones residències, sobretot de persones de Barcelona i rodalies; jubilats i jubilades que, en la majoria dels casos, no s’empadronava.”

Darrerament, però, Cubelles ha rebut habitants més joves que treballen a Barcelona i la seva àrea metropolitana. “La segona residència s’ha acabat convertint en la primera. L’autopista, que posa Barcelona a 20 minuts, més el clima fantàstic i els prop de 4 km de platja han afavorit aquesta tendència.”

L’aparença de Cubelles no és la d’una població massificada. “No tenim edificis alts perquè la nostra normativa estableix una alçada màxima de baixos més tres pisos.”

A més, hi ha la voluntat de no créixer gaire demogràficament. I també s’han pres mesures per preservar el medi ambient. “Hem recuperat la platja amb zones enjardinades molt àmplies i un carril bici que volem fer arribar fins a Sitges.”

Igualment, s’està treballant en una altra recuperació, la de les vies romanes. “Per atreure-hi els visitants cal reforçar les places hoteleres i, per això, estem fent molts esforços per tirar endavant un complex mixt, esportiu i hoteler, que comptarà amb un equipament de quatre estrelles i una piscina coberta.”

La zona industrial de Cubelles està molt desenvolupada, i difícilment pot créixer més. “El terme municipal és el més petit de la comarca en extensió territorial, però som el quart en número d’habitants. Això fa que tinguem necessitat de generar noves fonts econòmiques i que ens calgui espai per ubicar-les. Ens falta terreny per crear més zona industrial i comercial al municipi i a la comarca.”

L’ajut governamental per a la creació d’ocupació ha estat ben rebut. “Ens han correspost 2,2 milions d’euros que ens han permès adequar quatre zones verdes, millorar el clavegueram i canviar l’enllumenat públic d’un barri. Tanmateix, l’Estat ha donat diners en funció del nombre d’empadronats, dada en el nostre cas merament orientativa perquè comptem amb molta població flotant que genera necessitats flotants i tenim el deure de cobrir-les.”

Per a la senyora Romero, el finançament local no se solucionarà fins que els ajuntaments no participin directament als pressupostos de l’Estat. “Ara ingressem molt poc. Ja no podem comptar amb les llicències d’obra ni amb l’IAE. Només rebem fons de part dels bancs i l’autopista, a banda de la central tèrmica, però, com que no funciona de continu, no és una xifra significativa.”

Per buscar solucions a aquesta manca de finançament, l’Ajuntament vol potenciar Cubelles com a població turística. “El nostre turisme no és estranger ni estacional, sinó del país. Per això hem cregut que un port esportiu podria ser una sortida. La idea és que, al voltant del port esportiu, s’instal·lin comerços amb activitat tot l’any.”

L’Ajuntament també està ajudant a nivell tècnic una empresa hípica local perquè es pugui adaptar a una nova demanda en el camp de la salut. “L’hípica és molt terapèutica per a persones amb discapacitat psíquica. Estem treballant per tenir una escola hípica que cobreixi aquesta necessitat.”

Quant a l’actual crisi, l’alcaldessa creu que és sobretot una qüestió d’actitud. “La solució a la crisi passa per enfrontar-s’hi i buscar-hi sortides. Exigeix lucidesa i brillantor per tenir idees.”

La psicosi és el principal enemic a combatre. “El Govern no improvisa, té plans econòmics. El problema, el gran repte, és comunicatiu: saber crear un clima de complicitat col·lectiva.”

És cert, però, que les competències municipals per afrontar el daltabaix econòmic són limitades. “No tenim capacitat ni dotació per ajudar, per exemple, un empresari amb problemes. Podem ajornar-li pagaments pendents amb l’Ajuntament, però poca cosa més. Quant a l’atur, hem reforçat el servei d’orientació laboral per poder gestionar el màxim d’ofertes i demandes que tenim, però no podem anar més enllà  perquè ens convertiríem en una OTG. I ja som la primera empresa de Cubelles en número de treballadors.”

La recessió, de moment, només ha fet tancar una gran empresa. “Tot i així, hi ha prop d’un miler d’aturats.”

Com a municipi menor de 20.000 habitants, Cubelles no està obligat a tenir uns serveis socials. En aquesta matèria depèn del Consell Comarcal, i la majoria d’iniciatives en què participa són mancomunades. “Hem establert convenis amb la Diputació de Barcelona per treballar en la reinserció laboral. També hem arribat a un acord amb La Caixa per facilitar la concessió de microcrèdits a baix interès a emprenedors majors de 45 anys. I és imminent la creació d’un viver d’empreses.”

Les últimes iniciatives són “portar a Cubelles cursos de manipulació d’aliments i col·laborar amb la Paperera de Vilanova per reconvertir laboralment treballadors de la construcció en atur.”

En col·laboració amb la Generalitat, treballen també per resoldre casos de fracàs escolar. “Hem integrat a la brigada municipal quatre nois sense sortida acadèmica per ensenyar-los una professió. El missatge és que un ofici pot ser tan digne com una carrera.”

De fet, el creixement de la població a base de parelles joves amb fills ha fet que el nombre de places escolars s’hagi disparat. “En cinc anys hem construït dues escoles més i hem obert una altra llar d’infants. Malgrat que només fa tres anys que tenim institut, ja està saturat, així que hem habilitat mòduls per a un segon.”

Altres projectes són la construcció del pont del riu Foix, ja completada, o “la revisió del Pla General, que ha de dibuixar el futur del municipi.”