Text del 14-02-2011
Està comprovat que dur durant molts anys una alimentació descontrolada acaba escurçant l’esperança de vida.
Una alimentació adequada potencia la nostra bellesa exterior, en millorar el nostre físic, i també interior, en donar-nos autoestima i seguretat.
Amb la ingesta d’aliments projectem els nostres estats d’ànim. Quan estem tristos o deprimits, per exemple, apareix la tendència a menjar compulsivament productes força calòrics.
Si les persones mengéssim allò que realment convé al nostre organisme, difícilment arribaríem a patir ansietat.
Si l’especialitat dels dietistes-nutricionistes estigués més estesa, probablement hi hauria més consciència de què millorant o corregint l’alimentació és possible evitar o solucionar moltes patologies greus.
La professió d’un dietista-nutricionista consisteix a ensenyar, valorar, guiar i aconsellar uns hàbits alimentaris adequats. Responsable del centre NUTRICOMCAL, M. Pilar Hernández Malo és diplomada en Nutrició Humana i Dietètica i té un postgrau en Nutrició Infantil i Adolescent. Malgrat que a la seva consulta acudeix un gran percentatge de persones que cerca millorar el seu aspecte físic, és important fer saber que, més enllà d’un objectiu estètic, una correcta alimentació és vital per assolir una bona salut. “Mantenir una alimentació adequada serveix principalment per a viure dins el benestar. El fet d’aprimar-se és només un dels diversos àmbits que tractem els dietistes-nutricionistes. Sovint les persones que segueixen un règim alimentari per perdre pes indiquen que estan fent dieta, però emprar aquest terme per designar un procés d’aprimament no és del tot correcte, ja que totes les persones seguim un o altre tipus de dieta a l’hora d’alimentar-nos. Fer dieta significa seguir una pauta, un hàbit alimentari. Quan ens referim a l’aprimament, estem parlant d’una dieta terapèutica, tal com succeeix en altres patologies que no tenen res a veure amb l’obesitat però que també requereixen tenir una cura especial pel que fa a la nutrició. No és el mateix seguir una dieta adequada que una dieta terapèutica.”
En general, podem dir que les societats desenvolupades mengen malament. “Un tant per cent molt elevat de la població actual no té uns hàbits alimentaris saludables. La dinàmica estressant de la nostra vida quotidiana sovint fa difícil compaginar les nostres responsabilitats diàries amb el fet de vetllar per una bona dieta. Ens manca temps per dedicar-lo a menjar. És molt decebedor comprovar que aquest sistema de vida que seguim els adults està afectant als infants, ja que el 16% de la població infantil a dia d’avui pateix sobrepès o obesitat, principalment a causa d’una mala alimentació.”
A l’altre extrem, les persones d’edat avançada sovint són convidades a dur hàbits alimentaris saludables en la recerca d’una major longevitat; “es tracta de dietes que a vegades poden ser un pèl estrictes si tenim en compte que parlem de persones grans que potser desitgen gaudir dels seus últims anys amb més llibertat, sense haver de seguir tantes pautes. Sempre que s’adoptin uns hàbits alimentaris beneficiosos de manera habitual, ocasionalment es poden fer certes excepcions per no avorrir amb una dieta massa restrictiva. Està comprovat, però, que dur durant molts anys una alimentació descontrolada acaba escurçant l’esperança de vida. Perquè, en un moment o altre, apareixeran malalties a l’organisme. En el cas de l’obesitat, per exemple, quants més anys passen sense posar-hi remei, més probabilitats hi ha de contraure patologies, com ara diabetis, osteoporosis o problemes cardiovasculars.”
La salut és el motiu principal per seguir una dieta adequada, però una bona alimentació ens acosta a la bellesa física. “Una alimentació adequada potencia la nostra bellesa exterior i també interior. Una persona que no se sent bé amb el seu cos té més propensió a tancar-se en si mateixa i a ser menys sociable que una altra que a qui sí li agrada el seu físic. Aquest autorebuig ataca les persones psicològicament i pot arribar a casos tan dramàtics com la mort per desnutrició a causa d’anorèxia.”
És per això que amb una alimentació correcta es pot arribar a assolir un cert equilibri emocional, “perquè allò que afecta el cos també afecta la ment. Voler millorar físicament és bo sempre que es faci per a un mateix, no pas per agradar als altres. Si ens obsessionem amb els gustos aliens potser ens posarem fites impossibles d’assolir per la nostra anatomia específica i això sempre conduirà a la frustració. Primerament, hauríem d’estar contents amb nosaltres mateixos, perquè només així tindrem seguretat, autoestima i satisfacció. Superar, per exemple, una obesitat no només es satisfactori per haver aconseguit una millora estètica, sinó també per haver deixat enrere una sèrie de complicacions de salut derivades d’aquestes patologies, una evolució positiva anímicament i corporal que repercuteix exclusivament en la persona afectada, no pas en els altres.”
El fet d’acudir a un dietista és un gran pas, perquè significa tenir interès per adquirir una educació alimentària. “L’alimentació és un dels punts febles de la nostra societat, perquè, sovint, amb la ingesta d’aliments projectem els nostres estats d’ànim. Si estem tristos o deprimits habitualment apareix la tendència a menjar compulsivament productes força calòrics. Quan estem alegres, l’eufòria ens fa sortir a celebrar-ho, també menjant. Moltes vegades, la necessitat de menjar no ve provocada per una sensació real de gana, sinó motivada per l’ansietat. En els casos de desequilibris ansiosos que tracto a la consulta, proposo al pacient que realitzi cinc àpats saludables al dia. Normalment, seguint aquesta pauta, aconseguim que arribi sense nerviosisme ni ansietat a les menges suggerides. Habitualment, la persona que menja per ansietat és víctima d’uns hàbits alimentaris tan incorrectes que oblida per complet mantenir una ingesta equilibrada i es dedica a consumir aliments buits de nutrients que no l’arriben a saciar mai. Si les persones mengéssim allò que realment convé al nostre organisme, difícilment arribaríem a patir ansietat.”
Costa pensar que una societat arribi a funcionar bé si no és capaç ni de tenir un bon hàbit amb una cosa tan elemental com l’alimentació. “Hi ha persones que gaudeixen alimentant-se malament. És important, però, donar a conèixer que no totes les persones que veiem amb un aspecte poc saludable són culpables de seguir una mala alimentació. Hi ha un seguit de malalties que porten implícit el sobrepès com efecte secundari. Hem d’evitar prejutjar i pensar erròniament que, pel simple fet de ser grassa, una persona és descuidada. M’he trobat casos en què nutricionalment es pot ajudar, però no és la solució a la malaltia i, quan això succeeix, s’ha de derivar el pacient a altres especialistes perquè, amb tota seguretat, pateix una patologia que li impedeix la pèrdua de pes.”
Tot fa pensar que el foment d’especialitats com la dietètica i la nutrició aconseguirien un estalvi considerable en les despeses de la sanitat estatal. A banda d’aconseguir, també, una societat més feliç. “Si la nostra especialitat estigués més estesa, probablement hi hauria més consciència de què millorant o corregint l’alimentació seria possible evitar o solucionar moltes patologies greus. També tindríem més coneixement sobre la importància de la prevenció en l’edat infantil, perquè, si els nens s’alimenten adequadament, el desenvolupament de certes malalties al llarg de la vida decreix considerablement. Evidentment, si hi ha menys malalties, hi ha també menys despesa sanitària i més recursos econòmics que podrien ser destinats a altres objectius, com ara la investigació científica. Si som capaços d’educar als infants, a la llarga acabarem educant al conjunt de la societat.”
