Text del 2004
“La sang ho és tot, ho diu tot, i resulta fàcil enamorar-se’n”
.
La sang és el teixit líquid que manté la vida dels altres teixits. Circula, gràcies al cor, a través de les artèries, les venes i els capil·lars del nostre cos. És un element fonamental per a la vida. La sang s’encarrega de treure despulles i el diòxid de carboni i de portar nutrients, hormones, anticossos, oxigen… a totes les cèl·lules. Les funcions de las cèl·lules de la sang són nombroses i molt complexes, des de contribuir a l’hemostàsia fins a encarregar-se de la immunitat humoral i cel·lular. L’hematologia s’ocupa de l’estudi, diagnòstic i tractament de les malalties de la sang. La doctora María Teresa Vallespí és una experta coneixedora d’aquesta especialitat mèdica que en els darrers anys ha evolucionat notablement gràcies als coneixements de les bases moleculars de las malalties hematològiques. Especialitzada en el diagnòstic de les neoplàsies malignes de la sang (leucèmies i limfomes), la doctora Vallespí desenvolupa la seva tasca professional en el marc de l’Hospital Universitari de la Vall Hebron de Barcelona.
La sang és un vehicle però també un teixit en si mateix. Quan la sang emmalalteix els hematòlegs s’encarreguen de fer-ne l’estudi i el diagnòstic. Les neoplàsies malignes de la sang són un dels principals reptes dels hematòlegs. “Quan la sang es posa malalta, les seves cèl·lules en comptes de madurar i realitzar la seva funció pateixen una alteració genètica que fa que no madurin, que no funcionin i que no recordin que han de morir. Enganyen les defenses de l’organisme i comencen a proliferar generant els seus propis vasos per alimentar-se. Acaben envaint i destruint l’organisme on han nascut. El càncer es comporta com un nadó, intel·ligent però egocèntric, que no coneix les seus límits. Si fos realment intel·ligent pactaria amb al seu hoste a fi de perpetuar-se.”
Durant la seva infantesa a Alcañiz (Terol), María Teresa Vallespí va mostrar una gran dedicació als estudis, i aquest fet va portar els seus pares a internar-la en una escola de Barcelona perquè pogués continuar formant-se. “En aquells anys poques noies del meu poble cursaven estudis superiors. Vaig entrar d’alumna interna a les Teresianes de Barcelona. Les monges que conduïen aquesta institució educativa tenien una mentalitat molt avançada, i vaig rebre una formació molt completa que m’ha guiat al llarg de la vida. El darrer any a l’internat vaig rebre classes d’una monja, antiga alumna del doctor Guasch, que era metgessa i havia estat a l’Àfrica exercint la seva vocació mèdica i religiosa. Em va impressionar la seva dimensió social i de mica en mica vaig començar a veure en la medicina un àmbit apassionant, una manera de conèixer món i de realitzar una tasca assistencial.”
María Teresa Vallespí va passar després per un col·legi major on va seguir formant-se científicament i humana. “Allà vaig conèixer la Dra. Manolita Castillo, germana del professor Ricardo Castillo, un dels principals representants de l’hematologia d’aquells anys i excepcional persona. El professor Castillo em va permetre treballar amb ell a l’Hospital Clínic i així vaig començar a descobrir la bellesa de la sang. I és que la sang ho és tot, ho diu tot, i resulta fàcil enamorar-se’n.”
Va realitzar la carrera a la facultat de medicina de la Universitat de Barcelona. “A pesar d’una estructura una mica caduca, alguns professors van saber afrontar els reptes de l’ensenyament modern i van actualitzar la manera de formar els alumnes. Vaig fer la residència a l’Hospital Clínic en uns moments en què l’especialitat d’hematologia tot just començava a néixer.”
Les persones que s’han dedicat a l’estudi, diagnòstic i tractament de les malalties de la sang a l’Estat espanyol han estat grans professionals: el professor Antonio López-Borrasca, el professor Julio Outeiriño, el professor Agustín Ríos, entre altres. “A Catalunya hi ha hagut i hi ha grans estudiosos de la sang, com el professor Ciril Rozman, el doctor Jordi Sans o la doctora Soledad Woessner, tots els quals són el nostre referent. La doctora Woessner, una de les persones que més m’ha impressionat, continua sent la més preciosa ajuda davant dels dubtes que puguin sorgir en el meu treball mèdic. Gràcies a ella, els hematòlegs catalans que ens dediquem al diagnòstic disposem d’un espai de trobada mensual per exposar els nostres problemes i trobar de forma conjunta el millor diagnòstic. El contacte amb altres professionals de nivell em fa sentir protegida. Els diagnòstics dels pacients es fan seguint uns protocols compartits per tots els hospitals que s’actualitzen constantment. Cal donar al pacient el tractament més adequat i amb més garanties d’èxit.”
La doctora Vallespí va començar a estudiar una forma de leucèmia –les síndromes mielodisplàstics- gràcies a un dels seus millors mestres, el professor Emilio Montserrat, qui a més la va adreçar a hematòlegs de reconegut prestigi internacional com els professors David G. Galton, Daniel Catovsky i Kanti R. Rai. En aquest darrer camp ha treballat amb altres hospitals amb hematòlegs com el professor Jesús F. San Miguel, el professor Miguel Angel Sanz y el doctor Guillermo F. Sanz, als qui deu gran part de la seva millora científica i la seva projecció internacional: forma part de l’International Prognostic Scoring Group Study for Myelodysplastic Syndromes. “El progressiu interès per l’estudi de les alteracions genètiques de les cèl·lules malignes em va portar a desplaçar-me al Sloan-Kettering Cancer Center de Nova York. Va ser una experiència científica i cultural extraordinària. Allí vaig conèixer una de les persones que més admiro i que més està millorant l’oncologia del nostre país, el doctor Josep Baselga.”
En els últims vint anys s’han produït canvis importants en el diagnòstic i tractament de les diferents hemopaties malignes. “Estem vivint una nova etapa del tractament en la qual no es recorre tant a la quimioteràpia (que destrueix tota mena de cèl·lules) sinó que estem entrant en el coneixement del comportament de la cèl·lula maligna i a traves d’això intentem bloquejar-ne els mecanismes. El diagnòstic busca l’alteració molecular de la malaltia, i el tractament la seva restauració.”
La preocupa el pacient amb tota la seva dimensió: “la persona que és diagnosticada d’un malaltia greu entra en un estat de xoc. L’enfrontament amb la fragilitat física i amb la mort és difícil. Els metges hem d’entendre el pacient i ajudar-lo en la mesura que ens sigui possible acompanyant-lo i procurant-li confort personal i qualitat de vida.”
La doctora María Teresa Vallespí ha desenvolupat de forma paral·lela a la seva tasca assistencial un vessant docent. Entusiasmada amb l’ensenyament i la transmissió de coneixement científic i humà (entusiasme que comparteix amb la seva filla Laura, sociòloga), es mostra orgullosa de poder formar tècnics de laboratori, residents d’hematologia i hematòlegs d’altres països (posseeix la Condecoració Alejo Zuloaga de la Universitat de Carabobo, a Valencia, Veneçuela) i d’ensenyar-los allò que un dia els seus mestres van saber donar-li, passió per la medicina, sensibilitat per les persones, inquietuds científiques i una ferma voluntat d’ajudar la gent.
