Text del 14-07-2010
Dirigeixo l’empresa Las Velas de Mariano, una fàbrica de cera i espelmes coneguda, sobretot, per les nostres espelmes d’autoajuda, nascudes d’un procés pràcticament alquímic que es remunta al segle xvii.
Els meus tractaments no pretenen substituir la medicina oficial, només complementar-la. Per això necessito que la gent vingui a mi amb un diagnòstic mèdic previ.
La feina del sanador és crear energia; jo la creo imposant les mans des del cap, la manera d’incidir en el cervell, l’òrgan activador de l’autosanació.
Cos, ment i ànima són indissociables; sense ànima no hi ha ment, sense ment no hi ha cos i sense cos no hi ha ni ment ni ànima. Quan la ment està ben equilibrada, el cos i l’esperit també ho estan. Utilitzant un símil, la cera seria el cos, el ble seria la ment i la flama seria l’esperit.
Des de ben petit, per influència de l’entorn familiar, l’enginyer tècnic i empresari Mariano Montià i Hernàndez va ser introduït en el món de la sanació. “No puc precisar quants anys d’experiència acumulo en aquesta tasca, perquè, de fet, he sanat tota la vida. La meva àvia em passà els seus coneixements, com imagino l’hi va passar la seva àvia, i així successivament.”
Sovint, les persones que acudeixen a visitar-lo desconfien de la medicina tradicional. “Sóc jo qui els ha d’insistir que es facin analítiques i proves. No sóc metge. Mai no he receptat res i mai no ho penso fer. Els meus tractaments no pretenen substituir la medicina oficial, només complementar-la. Per això necessito que la gent recorri a mi amb un diagnòstic mèdic previ, ja que no hi ha millor vident que una radiografia o una analítica.”
La sanació es basa en la energia corporal i en la psicologia de la ment. “Sobretot treballem amb l’energia del cos, l’existència científica de la qual està més que provada i que és una font potent i essencial d’autosanació.”
Quan un pacient emmalalteix està baix d’energia. “La feina del sanador és crear-ne, reforçar el pacient amb energia. Els sanadors, de fet, només fem això, crear energia; és el mateix pacient el que se sana. D’aquí que jo mai hagi dit jo curo.”
La tècnica sanadora que practica consisteix a fer una imposició de mans partint sempre del cap. “Creem energia des del cap perquè és la manera d’incidir en el cervell, l’òrgan activador de l’autosanació. Per tant, si em ve algú, posem per cas, amb problemes al cor, el que faig és col·locar-li una mà al cap i una altra, al cor, però la mà al cap seria la més important, perquè el cap mana tot el cos.”
En aquest sentit, l’energia que forma part de l’ésser humà emana tant de la seva part física com de la seva part mental i de la seva part anímica. “Cos, ment i ànima són indissociables; sense ànima no hi ha ment, sense ment no hi ha cos i sense cos no hi ha ni ment ni ànima. Quan la ment està ben equilibrada, el cos i l’esperit també ho estan. Utilitzant un símil, la cera seria el cos, el ble seria la ment i la flama seria l’esperit.”
El senyor Montià no viu professionalment de l’activitat de guarir. “Mai he cobrat a ningú, i tampoc no accepto regals, ni tan sols la voluntat.”
La seva recompensa és la feina. “Em fa feliç sanar, em satisfà ajudar la gent.”
Per aquest motiu només dedica a la sanació un dia a la setmana. “Atenc només un dia setmanalment, però és un dia intens. Puc arribar a visitar unes 40 o 50 persones. Tinc llistes d’espera de dos mesos, de gent fins i tot de l’estranger, i d’oficis molt diversos, entre ells metges, psicòlegs, advocats, etc.”
Aquesta realitat desmenteix falsos clixés sobre el nivell cultural d’aquelles persones que recorren a la sanació. “La meitat dels meus pacients tenen un nivell cultural alt i pertanyen a la classe mitjana o alta.”
Els motius pels quals algú acut a ell solen estar vinculats amb una davallada emocional. “Molts pacients em vénen amb depressió. D’altres, només necessiten algú que els escolti, o bé tenen problemes que no s’atreveixen a manifestar.”
Les visites que fa Mariano Montià no tenen una durada preestablerta. “De vegades, en tinc prou amb cinc minuts. I d’altres, em calen diverses hores.”
Tampoc no té una metodologia estàndard. “Cada persona és un món. En els casos de malalties físiques, miro de parlar tan poc com pugui, i em limito a implantar energia. La majoria dels pacients m’arriben amb malalties d’aquest tipus, fins i tot per càncers. En canvi, quan em trobo amb desordres psicològics, acostumo a parlar bastant, perquè necessito remuntar-me al trauma d’origen.”
El caràcter científic de la imposició de mans és una qüestió secundària. “No sé si el que faig és científic o no; allò que és indubtable és el fet que puc acreditar resultats. Després de passar per les meves mans, els pacients tenen més qualitat de vida. Això és el que compta. Suposo que en un altre temps d’això que faig en deien fer miracles. Avui en dia, evidentment, aquesta terminologia forma part del passat.”
El bon fer del senyor Montià ha aconseguit que sigui respectat en el camp de la salut. Ni tan sols els seus crítics han gosat qualificar-lo d’esotèric. “La imposició de mans no pot ser menystinguda. Per experiència sé que funciona.”
A més d’aquesta actividad altruista, Mariano Montià és responsable de l’empresa Las Velas de Mariano, S.L. “El meu negoci és una fàbrica de cera i espelmes per a fins espirituals. Fabricar una espelma no és difícil; allò difícil és fabricar un tipus d’espelma amb uns processos artesanals molt acurats i que, tanmateix, surti al mercat amb un preu competitiu. Això ho hem aconseguit amb les nostres espelmes d’autoajuda, fruit d’un procés pràcticament alquímic que es remunta al segle xvii. Pel que fa al nom de l’empresa, sorgí popularment. A mi, pel meu caràcter, em ruboritza que porti el meu nom.”
La matèria primera amb la qual trevallen, la cera, és d’importació. “Compro tres o quatre ceres d’abella i, en acabat, faig la meva pròpia composició, en barrejar-les amb parafines vegetals que importo d’Alemanya, i amb essències i colors. Tinc la meva pròpia fórmula magistral.”
Cada espelma té les seves prestacions. “Hi ha espelmes especials per a qui busca feina. O per a qui té depressió.”
Tot i ser un petit negoci familiar que no fa publicitat, “gaudim d’una gran repercussió a nivell nacional i, cada cop més, tenim demanda d’altres països que valoren molt la qualitat dels nostres productes.”
La continuïtat de la feina del senyor Montià està garantida. “El meu fill col·labora amb mi. Més ben dit: jo ja començo a col·laborar amb ell, perquè en realitat és ell qui porta l’empresa. Sortosament, veu tan clar com jo que l’objectiu de Las Velas de Mariano no és pas mercantilista.”
En conseqüència, l’esperit que anima aquesta empresa no té res a veure amb la recerca d’ingents beneficis econòmics, “sinó amb la gratificació emocional assolida quan veiem que, tot sovint, rebem trucades per donar-nos les gràcies, ja que mitjançant alguns dels nostres productes hi ha hagut molta gent que ha solucionat alguns dels seus problemes; una realitat que ens fa més amena les jornades de treball. Per descomptat, un negoci ha de ser rentable si vol continuar existint, i amb aquest objectiu lluitem, però, per a nosaltres, el primer de tot és ser feliç.”
Mariano Montià és un home fet a si mateix. “La vida i la lectura m’ho han ensenyat tot. Als 12 anys ja treballava onze hores cada dia i després encara trobava temps per fer el batxillerat i, més tard, l’enginyeria tècnica.”
Aquesta tenacitat no s’ha quedat pas sense recompensa. Així, a banda de la seva condició de noble, “amb el títol de Gran Canceller de l’Estament de Cavallers Nobles de Catalunya, un estament format l’any 985 pel Comte Borrell II”, fou president dels parapsicòlegs espanyols i es troba en possessió, entre d’altres distincions, de “la Gran Creu del Mèrit Humanitari, un premi d’abast mundial que em fa sentir molt honorat.”
