07-07-09
És innegable que estem en una època de crisi, i les institucions públiques, i en particular la universitat, han d’assumir un paper actiu. La Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Rovira i Virgili ha mantingut sempre una estreta relació amb el teixit empresarial ubicat al seu territori d’influència, així com amb totes les institucions públiques i privades que tenen una especial sensibilitat envers la formació. L’adaptació de les titulacions universitàries a l’Espai Europeu d’Educació Superior és una excel·lent oportunitat per millorar la formació dels nostres universitaris.
En el nostre cas, aquest procés, que s’iniciarà el proper curs 2009/2010, ens ha permès un replantejament de l’organització de les matèries que ha de cursar l’estudiant al llarg de la seva etapa formativa, de manera que destinarà un quadrimestre complet a fer una estada obligatòria en pràctiques a una empresa o institució. L’estudiant també podrà cursar part de la seva formació en una altra universitat, mitjançant diferents programes d’intercanvi o de convenis de mobilitat internacionals. Fins ara les dues possibilitats existien però eren difícils de compatibilitzar amb l’activitat docent a l’aula. Al mateix temps, una de les reiterades demandes per part de les empreses és la d’aconseguir un millor nivell en l’ús d’una tercera llegua. Intentem donar resposta a aquesta demanda facilitant la mobilitat i amb una oferta d’assignatures impartides en llengua anglesa que, de forma voluntària, l’estudiant podrà escollir, i que li permetran acabar el grau havent cursat aproximadament el 50% de les classes en anglès. En qualsevol cas, tots els graduats i graduades hauran d’acreditar coneixements d’una tercera llengua per obtenir el títol.
L’adaptació a l’EEES té un altre important avantatge si sabem respectar l’esperit de la reforma. Fins ara, la formació universitària la integrava un conjunt definit i limitat de titulacions. El canvi suposa deixar enrere aquesta rigidesa i flexibilitzar l’oferta, de forma que és possible dissenyar aquelles titulacions que en cada moment siguin més necessàries. Esperem que les institucions públiques siguin àgils en els sistemes de control de qualitat per tal que no impedeixin a la pràctica aquest guany.
El canvi, però, també planteja interrogants que hem de ser capaços de resoldre de forma clara i ràpida. Els nous estudis de grau s’han definit amb una dedicació per part de l’estudiant que s’ha quedat a mig camí entre els anteriors estudis de primer cicle i els de primer i segon cicle. Llavors, quines són les equivalències entre les antigues titulacions i les noves? Un diplomat tindrà el mateix reconeixement, a nivell de l’Administració pública, que un graduat? I un graduat accedirà als mateixos nivells que un llicenciat? Crec que és molt important que tinguem respostes a aquestes qüestions ben aviat, ja que només creen confusió i, en cap cas, no ajuden a fer l’adaptació en òptimes condicions.
