Text del 21/09/2018
És per a mi un honor prologar aquesta obra que ens parla de dones valentes, amb empenta, capaces de tirar endavant una empresa malgrat les dificultats que suposa aquesta tasca, especialment per part del col·lectiu femení. Per això també vull agrair el senyor Font haver-me brindat aquesta oportunitat, perquè sempre he volgut reivindicar la valuosa, i sovint silenciosa, feina que tantes emprenedores duen a terme.
Part de la seva valentia rau en el fet que, amb la seva participació en el llibre, abandonen el freqüent anonimat en què vivim instal·lades per donar testimoni de la seva trajectòria, no sempre prou valorada. Penso fermament que tota iniciativa que permeti donar visibilitat a la tasca de les empresàries contribueix no només al seu reconeixement professional, sinó que serveix d’estímul a altres dones, sobretot les de les noves generacions, a endegar els seus negocis.
En el meu cas, vaig tenir la sort de comptar amb un pare que ens educà en el tarannà emprenedor. A banda de ser una persona extraordinària, afrontava cada jorn des de la més absoluta humilitat: «No tens res fet a la vida, Marta» –em deia–. «T’ho has de guanyar cada dia; t’has d’esforçar constantment».
Els meus germans i jo vam créixer amb la cultura de l’esforç i la persistència com a guies. Perquè aquestes eren les principals virtuts del nostre pare i les que possibilitaren que la seva empresa anés creixent de manera constant. Immens treballador, la seva tenacitat esdevenia el millor exemple per a tot el seu equip ampli de col·laboradors.
Vaig aprendre molt al seu costat, com també aprenc cada dia del meu equip. Un equip íntegrament femení, del qual estic molt satisfeta per la professionalitat que demostra a diari i que reflecteix en bona mida la nova realitat de les empreses de casa nostra. Perquè a Catalunya, en l’actualitat, el 40 % de noves companyies les creen dones. Una dada que, afegida a una altra que diu que les firmes amb direcció femenina resistiren la crisi millor que les liderades per homes, revela com el món empresarial està avançant cap a la desitjable paritat.
També a l’empresa familiar aquest paper rellevant de la dona queda palès, atès que ha esdevingut habitual que figures femenines de segona generació, que temps enrere haurien quedat relegades, avui no només afronten la continuïtat de la companyia fundada pels pares, sinó que demostren la capacitat per promoure-les.
Permeteu-me, també, que reti homenatge a les mares empresàries; dones que compatibilitzen l’atenció als fills amb la carrera professional. La meva experiència personal em fa atorgar el màxim valor a la maternitat, faceta que reclama una responsabilitat extrema i que exigeix una extraordinària organització per compaginar-la amb la feina sense que aquesta se’n ressenti.
Com també mereixen el màxim respecte les empresàries que, a través d’aquest llibre, expressen lliurement la seva perspectiva davant la crisi política que es viu a Catalunya. Cadascuna des del seu angle, el seu testimoni és el millor exemple del que hauria de constituir la solució al problema: el necessari diàleg, ara inexistent, per tal de sortir d’aquest atzucac i recuperar la confiança imprescindible per al ple desenvolupament de les empreses.
