Text del 2006
«El retorn de la nostra recerca clínica i epidemiològica a la societat és immediat i tangible»
.
La recerca no es realitza només en centres universitaris i institucions de molta envergadura i recursos; entitats de dimensions més petites també fan la seva aportació al món de la recerca i, com en el cas del Consorci Sanitari del Maresme (CSdM), aquesta contribució pot arribar a ser rellevant. El Dr. Mateu Serra-Prat és el cap de la Unitat de Recerca de la Fundació Salut del CSdM, una entitat sense ànim de lucre que té la missió d’impulsar i promoure la recerca en el si d’aquesta institució de provisió de serveis sanitaris i socio-sanitaris. “Per a nosaltres és important dinamitzar l’activitat investigadora i projectar la recerca més enllà de l’àmbit local.”
El CSdM està integrat per l’Hospital de Mataró, l’Antic Hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena, diverses àrees bàsiques de salut, consultoris locals, el Centre de Salut Mental d’Adults, un centre de drogodependències, la Residència Sant Josep i el Centre d’Atenció a la dona. “La recerca no entén massa de fronteres. Cal buscar la col·laboració amb les empreses, les universitats i altres hospitals i centres de recerca.”
Mateu Serra-Prat ha dedicat bona part de la seva carrera professional a la recerca aplicada. Llicenciat en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona, la seva elecció pel món mèdic va néixer de petit “i ha estat molt vocacional. Durant la carrera vaig descobrir un món apassionant, el de l’epidemiologia, de mans d’un excel·lent professor, Andreu Segura. Vaig decidir especialitzar-me en medicina preventiva i salut pública i mentre feia el MIR a la Residència Universitària de la Vall d’Hebron també vaig cursar un màster en salut pública organitzat per la Universitat de Barcelona junt amb la Johns Hopkins de Baltimore (Estats Units). No havia acabat la residència quan vaig començar a col·laborar a l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques sota la direcció de la Dra. Alícia Granados. La recerca es va anar convertint en el meu principal repte amb especial interès per la recerca clínica i epidemiològica. Després de cinc anys a l’Agència vaig accedir a la direcció de la Unitat de Recerca del CSdM. Tot i no ser un centre de grans dimensions tenim una activitat i una productivitat rellevants en diverses línies de recerca.”
Un dels aspectes més interessants de la recerca clínica i epidemiològica és l’aplicabilitat dels seus resultats i la seva ràpida traducció en mesures concretes sobre el maneig dels malalts. “El retorn de la recerca clínica i epidemiològica a la societat és força immediat i tangible. Si avaluem l’eficàcia d’un tractament o d’una intervenció a partir dels resultats, poden produir-se aplicacions ràpides i directes. Les inquietuds dels nostres professionals, el seu afany per conèixer el perquè de les coses i per millorar en la seva tasca assistencial del dia a dia, són motor de canvi en els entorns mèdics i de recerca. Hem posat en funcionament noves tècniques experimentades a l’Hospital de Mataró perquè s’ha comprovat que són millors o més efectives que les habituals; per exemple en el camp de l’anestèsia.”
La Unitat de Recerca del CSdM té una important experiència en el disseny i desenvolupament d’estudis epidemiològics de base poblacional. “Els grans hospitals terciaris de Barcelona poden fer estudis en els seus pacients captius. Però lis és molt més difícil que a nosaltres fer estudis de base poblacional per tractar-se d’una ciutat molt gran i amb una gran oferta hospitalària. A la nostra àrea hi ha un únic hospital, la seva relació amb l’atenció primària és molt estreta i comptem amb una població molt fidelitzada que difícilment es dirigeix a altres llocs. Això ens dóna una situació privilegiada per fer aquest tipus d’estudis epidemiològics d’enorme interès per a la planificació i gestió sanitàries.”
El CSdM ha prioritzat tres línies de recerca, a més d’algunes sublínies complementàries. Una d’elles és la recerca en fisiologia digestiva. “Els indicadors d’activitat i productivitat mostren que la nostra unitat de proves funcionals digestives, tant en la vessant assistencial com en la de recerca, és pionera a Catalunya i a l’Estat espanyol. El Dr. Pere Clavé, cirurgià de l’Hospital de Mataró i apassionat investigador, n’és l’ànima i impulsor. Els seus treballs l’han convertit en un respectat referent mundial, entre d’altres, en el tema de la disfàgia orofaríngea. En aquest àmbit ha desenvolupat un avançat sistema de videofluoroscòpia que s’ha convertit en l’exploració de referència per el diagnòstic i la caracterització d’aquest trastorn de la deglució. En aquests moments hi ha molt pocs hospitals que tinguin aquest aparell. Nosaltres rebem pacients de tot Espanya per ser explorats. La disfàgia és un símptoma molt prevalent, sobretot en gent gran o en malalts neurològics i pot tenir conseqüències molt greus que fins i tot poden dur a la mort de l’individu, d’aquí la importància d’establir un bon diagnòstic i tractament.” En aquesta línia d’investigació el CSdM col·labora íntimament amb la UAB i la Fundació de Gastroenterologia Francesc Vilardell.
Una segona línia de recerca la conforma l’estudi de la malaltia infecciosa respiratòria que lidera des de fa anys el Dr. Jordi Almirall. “En aquesta línia de recerca hem fet treballs de base poblacional molt amplis, de fins a un milió d’habitants, la qual cosa és bastant inèdita en el nostre país. Aquests estudis han permès aportar una nova evidència científica sobre els factors de risc de pneumònia adquirida a la comunitat en població general adulta.”
Va ser precisament el tema de les pneumònies el marc d’estudi de la tesi doctoral del Dr. Serra-Prat titulada Factors de risc de pneumònies adquirides a la comunitat, “un esforç titànic en què van participar 64 centres d’atenció primària i més de 340 metges dels Països Catalans, i que ara dóna el seus fruits en forma de publicacions i sent escollits un dels grups per formar part de l’ambiciós projecte europeu GRACE (Genomics to combat Resistance against Antibiotics in Comminity-acquired low respiratory tract infections in Europe).”
És important reduir la incidència de pneumònies i “la única manera de fer-ho és coneixent i actuant sobre els factors de risc modificables o desenvolupant vacunes eficaces.”
La tercera línia de recerca és la d’envelliment, liderada directament pel Dr. Serra-Prat. “Volem conèixer quins són els factors i els mecanismes que fan que les persones envelleixin d’una manera més o menys saludable i autònoma, per tal que l’augment de l’esperança de vida s’acompanyi d’una bona qualitat d’aquesta. Per exemple, volem aprofundir en el coneixement dels mecanismes que regulen la gana i que determinen l’anorèxia de les persones grans. En aquest sentit, estem estudiant el paper que pot jugar la ghrelina, una hormona descoberta fa pocs anys, que estimula la gana. També ens interessen els canvis hormonals que apareixen amb l’edat i com aquests poden influir o condicionar la força muscular i la capacitat funcional de les persones grans. L’envelliment de la població ens planteja reptes socials molt importants que probablement només podrem resoldre satisfactòriament amb l’aportació i l’ajuda de la recerca.”
