Text del 2001.
“Hem d’agafar el tren de la globalització abans de perdre’l definitivament i no poder seguir el ritme de canvis que s’estan produint en el món empresarial”
La societat formada per les famílies Amigó i Medina va fundar i ha gestionat d’aleshores ençà la Gestoria Amigó, dedicada a l’assessorament integral d’empreses. Tal com recorda Jordi Medina Rigol, “va ser fundada per Joan Amigó i el meu pare, Jordi Medina, a començaments dels anys cinquanta. Van ser temps difícils i sempre estaré molt agraït a Joan Amigó pel seu suport i la seva interferència en afers de tipus polític. Per la meva ideologia política –de caire catalanista, declarada i afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya– vaig tenir molts problemes amb la dictadura. En Joan era una persona molt sociable i estimada als diversos estaments socials i la seva bona influència va afavorir que pogués exercir com a gestor administratiu col·legiat sense gaires incidències, tot i que n’hi va haver.”
De la figura del seu pare, Antoni Amigó destaca “el tarannà dialogant i la facilitat de tracte que tenia. No oblidem que aquesta és una virtut bàsica per a la figura de l’assessor perquè no es tracta tan sols d’informar el teu client i de ser un bon divulgador dels coneixements teòrics de la matèria, sinó també de tenir les qualitats de convicció adients. El meu pare va marcar una línia d’actuació que ens va permetre fer-nos un lloc dins del mercat de l’assessorament a Sant Feliu de Llobregat i poder planificar la nostra tasca amb una àmplia perspectiva de futur.”
Després de la dissortada mort prematura del cap de família, la direcció de la gestoria va passar al seu fill gran, Eduard Amigó, juntament amb Jordi Medina: “El meu germà era gestor administratiu i també tenia uns coneixements profunds en matèria econòmica; de fet, es va especialitzar en l’assessorament fiscal, alhora que cogestionava l’empresa. Com tot germà gran era el mirall i la referència dels altres germans que col·laboràvem al despatx.”
La seva mort ara fa tres anys va significar una difícil situació tant des del punt de vista personal com professional: “Com que havia començat amb el pare de l’Eduard i la meva carrera professional havia estat prou perllongada i enriquidora”, explica Jordi Medina, “havia decidit retirar-me i dedicar-me a altres activitats. La mort de l’Eduard, però, va fer que canviés els meus projectes i que els ajornés per un altre moment més oportú.”
Aquesta dissortada situació va ocasionar que Antoni Amigó es fes càrrec de l’administració i direcció de la gestoria des d’una perspectiva teòrica: “Nosaltres som els encarregats teòrics ja que a la pràctica tots hi participem i aportem idees. Actualment hi treballen dues germanes més, M. del Carme i M. Àngels Amigó, i la muller d’Eduard, M. Rosa Rodrigo, que és una germana més per a nosaltres. El fill de Jordi Medina també hi col·labora, és graduat social però s’encarrega més de les tramitacions. D’altra banda, un dels meus nebots que també es diu Antoni ha estudiat empresarials i està a punt d’incorporar-s’hi.”
L’assessoria té com a principi de treball el servei integral dels seus clients: “Nosaltres pensem que hem de solucionar qualsevol dubte que el client tingui quant a la tramitació i gestió de la seva empresa. A poc a poc, ens vam adonar que era possible respondre i assessorar sobre tots els camps d’actuació des d’un únic despatx perquè les qüestions que afecten el món de l’empresa són cada cop més variades i vam decidir unir-nos a la iniciativa que comporta Concorde com a grup de despatxos d’assessorament que funcionen mitjançant la col·laboració dels uns amb els altres. D’aquesta manera qualsevol problema o incidència que es planteja en una de les empreses dels nostres clients es pot resoldre per mitjà de la consulta a altres despatxos d’assessorament. Estem convençuts que aquest és el camí que hem de seguir perquè l’entrada de la informàtica ha fet que es produís una vertadera revolució en el nostre món. La gestió i tramitació esdevindran menys habituals, alhora que s’incrementaran les consultes específiques sobre temes que eren poc freqüents fins ara. Em refereixo a totes les qüestions relacionades amb el medi ambient, els riscos laborals, els controls de qualitat interns i l’obtenció de l’ISO 9000 2000, les auditories i, fins i tot, la presència d’assessors externs en els consells d’administració de les empreses mitjanes. Els assessors petits hem d’agafar el tren de la globalització abans de perdre’l definitivament i no poder seguir el ritme de canvis que s’estan produint en el món empresarial.”
Saben que aquesta associació amb altres professionals de l’assessorament pot comportar certs riscos inherents a tota aposta: “És encara aviat per avaluar les conseqüències d’aquesta manera de treballar però de segur que tindrà més aspectes positius que negatius.”
Els seus clients són majoritàriament petites i mitjanes empreses de la comarca del Baix Llobregat: “Les noves generacions són molt diferents de les anteriors perquè la figura de l’empresari ha viscut una evolució força considerable. Actualment, és molt conscient de les seves obligacions fiscals i també planifica amb més cura les seves actuacions, encara que l’actitud de cadascun depèn força de factors personals. Molts empresaris han viscut situacions bastant difícils a conseqüència d’una falta de previsió i són els primers a consultar-nos qualsevol decisió. Per una altra banda, els empresaris joves estan més conscienciats de la necessitat de planificar i destacar el futur del seu projecte per davant d’ells mateixos. La gent més gran té una certa por a tractar aquests temes perquè pensa que ja se n’encarregaran els successors en el moment adequat, però aquesta és una idea errònia ja que la bona planificació del futur d’una empresa pot significar-ne la supervivència.”
L’evolució de l’Administració és un altre fet que consideren més rellevant: “L’ús de la informàtica ha fet que disposi d’un gran nombre de dades sobre els administrats. El gran problema de l’Administració a l’Estat espanyol és el dinamisme que presenta la nostra legislació. Això fa que l’empresari es pugui sentir desorientat i que la feina de l’assessor esdevingui molt feixuga en certs moments. El reciclatge i la formació continuada són essencials en la nostra feina perquè d’un any per l’altre tot el marc de la normativa pot canviar mitjançant la Llei d’acompanyament dels pressupostos generals.”
A més, afegeixen un altre fet cabdal per entendre l’actitud de l’Estat vers el ciutadà: “L’Administració ha actuat de vegades amb una presumpció de culpabilitat que hauríem de qüestionar. Malauradament, tampoc no ha valorat la figura de l’assessor perquè l’ha relacionada amb la persona que ajuda a l’empresari defraudar quan en realitat és qui l’ajuda a pagar la quantitat justa i qui l’ha conscienciat de la necessitat que aporti part dels seus beneficis per crear l’estat del benestar.”
