Text del 2001.
“En els enfrontaments l’ideal és que s’arribi a un acord; de vegades és preferible un mal pacte que arribar als tribunals”
Els professionals que es dediquen a l’assessorament empresarial es belluguen en un terreny en què el tracte amb les persones és la base del treball. Són dues parts les que s’interrelacionen, l’assessor i el client,
i ambdues arriben a un estret vincle de confiança. Aquesta vinculació di-recta amb la persona és un dels aspectes que més valora Jaume Pérez Abad, que va decidir orientar la seva trajectòria professional cap al món de l’assessoria malgrat que els seus inicis no es van encaminar en aquesta direcció. “Vaig començar a treballar als 18 anys. M’havia tret el títol de delineant projectista i pensava que podia dedicar-me a aquesta professió, però no va ser així perquè no hi havia gaires sortides profes-sionals. Em van oferir una feina de tipus comercial per a una empresa de fabricació de gres. Aquí vaig anar descobrint que el fet d’estar en contacte amb persones en aquesta vessant professional m’atreia. Vaig anar pujant graons dins de l’empresa fins a convertir-me en el gerent. Va ser una experiència molt positiva i ha estat determinant en la meva faceta d’assessor. Vaig ser empresari durant uns anys i vaig viure directament el món de l’empresa, amb els seus problemes i els seus riscos. Vaig relacionar-me amb moltes altres petites companyies i també amb directius. Tot aquest cúmul d’experiència ha estat un fo-nament per a la meva activitat professional.”
Atret pels temes socials, al voltant del 1980 decideix iniciar la carrera de graduat social. “De dia portava el pes de l’empresa i a les nits estudiava. Va ser un gran sacrifici però anava descobrint que aquell món m’a-gradava i que volia reorientar la meva vida professional. El 1986 em vaig col·legiar i vaig començar a fer passos per entrar a treballar en una assessoria. Em vaig assabentar que en un despatx de Terrassa neces-sitaven un assessor laboral amb coneixements de temes fiscals i em van agafar. Vaig estar-m’hi durant tres anys fins que per diferents cir-cumstàncies el despatx va passar per una crisi organitzativa i econò-mica que feia pensar en un imminent tancament. Com que l’assessoria laboral funcionava bé vaig proposar als directius del despatx de que-dar-me aquella secció amb les persones que hi col·laboraven i van acceptar.”
Era l’any 1989 quan Jaume Pérez s’estableix pel seu compte. “Jo ja dirigia aquella secció i tenia un control absolut de com funcionava. Volia començar amb aquella especialització en temes laborals però amb la perspectiva d’oferir un servei integral a mig termini.”
El projecte es va anar consolidant de forma constant i s’han assolit els objectius marcats. “El client demana un assessorament integral i en un únic espai. Per a ell el fet d’haver de treballar amb una persona diferent per a cada tema és un problema. Nosaltres assessorem petita i mitjana empresa de qualsevol sector, i oferim un servei personalitzat. Per a mi té molta importància aquest aspecte i crec que per al client també. El nostre objectiu és que confiïn en nosaltres i que no dubtin de la nostra labor; nosaltres esperem d’ells el mateix. És amb aquesta línia de treball que es fidelitzen els clients.”
El despatx de Terrassa va donar pas a l’obertura d’una segona oficina a la població d’Esparreguera. “He tingut la sort de rodejar-me d’un equip de professionals d’alt nivell i de diferents especialitzacions que m’han ajudat a enlairar el projecte. Són una part fonamental de l’empresa. M’agrada poder treballar a les dues ciutats i oferir un servei integral.”
En els darrers anys les expectatives laborals del col·lectiu de graduats socials han millorat. “La societat també ha entès que desenvolupem un paper important i de gran utilitat. Som uns professionals molt ben preparats que assessorem empreses de tot tipus. Oferim un servei seriós i rigorós que s’adreça tant a l’empresari com al treballador. És bo per a l’assessor experimentar els dos costats perquè adquireix una més àmplia perspectiva de la realitat que ens envolta i pot analitzar els problemes amb més eficàcia.”
En els enfrontaments que es produeixen entre les dues parts “l’ideal és que s’arribi a un acord. Nosaltres intentem fins a l’últim moment conciliar-les perquè creiem que és el millor. Però no és gens fàcil convèncer-los, sobretot a l’em-presari, que de vegades és preferible un mal pacte que arribar als tribunals.”
Tot allò relacionat amb el món laboral –aspectes de contractació, acomiadaments, etc.– ha preocupat molt el responsable de la companyia i li ha generat força inseguretat. “Les coses són diferents ara. El directiu està més assabentat de la normativa i coneix les possibilitats que hi ha. S’ha perdut la por i nosaltres hem estat els mitjancers, els professionals que d’una forma entenedora els hem posat a l’abast com funcionava la normativa.”
La relació entre empresari i treballador ha canviat molt en els darrers anys. “La distància que els separava s’ha reduït. L’empresari entén més el treballador, és més conscient de la realitat i es preocupa per conèixer els seus problemes. Nosaltres hem col·laborat en aquesta presa de consciència fent-li veure que s’ha d’establir un diàleg, hi ha d’haver comunicació. Haig de dir que cap dels empresaris que rep el nostre assessorament ha passat mai per un tribunal per temes laborals. Sempre he treballat en l’aspecte preventiu, el d’intuir situacions problemàtiques abans que prenguessin forma. Considero que el directiu hauria de tenir tres virtuts principals: per una banda la inquietud per preveure les coses, per una altra el fet d’adaptar-se a un món de canvis constants i per l’altre disposar d’una actitud dialogant amb l’Administració, institucions, treballadors, competència… Són aspectes que crec bàsics per portar endavant una empresa en la societat actual.”
I és que estem en un món on l’economia marca un ritme de canvis constants a escala global i l’empresari ha de viure’ls adaptant-se a les noves situacions. “Els darrers anys hem experimentat una evolució enorme en el marc econòmic. El creixement ha estat molt gran però s’està produint un alentiment que ja comença a detectar-se. Estem entrant en un cicle descendent que les empreses han de preveure. L’economia està molt interrelacionada i el que passa en un punt del planeta arriba arreu. Els empresaris han de ser conscients que les coses poden canviar en qüestió de moments i per això han de preparar les mesures que caldrà prendre. Hem viscut una revolució tec-nològica enorme que encara no ha cessat, però també hem vist que les empreses del sector han patit una crisi molt important. Tot és relatiu i el més important és no perdre de vista aquest aspecte preventiu, que no serveix sols per al gran empresari sinó també per al petit.” Aquest és el punt de vista d’un assessor que ha lluitat per desenvolupar la professió amb la qual se sent útil a la societat oferint un servei de rigor i qualitat.
