Text del 2001.
“El que cal fer amb les petites botigues és professionalitzar-les: hem de dotar-les de les mateixes eines de què disposa la gran empresa, però adaptades”
“Qualsevol conversa és profitosa si es té capacitat d’escoltar”, avança José Luis Pérez Barón. És el que podríem anomenar un ciutadà del món. Sempre amb el somriure als llavis, regenta l’Assessoria Cerdanyola, a Cerdanyola del Vallès, i la seva història és la d’un treballador incombustible. “Tenia 14 anys quan vaig començar a treballar en una gestoria.” Altres feines, sempre de cara al públic, completarien la seva trajectòria, fins que “em vaig reincorporar al món de les qüestions laborals, dins dels departaments de personal de diverses empreses.”
Aquell noi que havia començat fent encàrrecs per a un gabinet ja era cap de personal quan va posar fi a la seva etapa treballant per compte d’altri: “El 1983 inaugurava un despatx a Sant Cugat del Vallès juntament amb un company. Un any després, vaig decidir traslladar-me a Cerdanyola individualment.”
Dos nous socis es van incorporar amb posterioritat i l’acompanyen en aquesta aventura, Francisco Martínez i Juan Elizalde. Els seus inicis no van ser tan dramàtics com els d’altres emprenedors: “No vaig inaugurar l’oficina i esperar a veure què passava. Dit d’una altra manera, abans d’obrir la porta del despatx ja tenia un grup de clients.”
En José Luis pertany al col·lectiu de graduats socials. Des de fa dos anys, és membre de la Junta del Col·legi de Graduats Socials, la qual cosa, “evidentment, comporta uns esforços a fi de promocionar la professió.” Ell mateix va ser el “promotor de la Comissió de Recursos Humans del Col·legi, adreçada als membres del col·lectiu integrats al Departament de Personal de les empreses.”
És gràcies a mesures com aquesta que “la professió progressa.” I és que aquest ofici està obligat a anar endavant, no en va “el graduat col·labora en la construcció de la vida social i laboral del país. No som una part externa de la problemàtica.”
El col·legi professional que els agrupa “té una vida molt intensa, en bona part gràcies a la feina desenvolupada pel senyor Cardellach”, i és que es tracta “d’una professió i una institució joves. Fins ara, la figura del graduat social havia crescut a l’ombra d’altres professions, la qual cosa en limitava bastant les possibilitats. Per sort, el nostre gremi ha aconseguit, amb els anys, obrir-se uns camins en el terreny laboral inimaginables fa dues dècades.”
Actualment, “el món del graduat social gaudeix de reconeixement, tant des del punt de vista empresarial com particular. Es considera la nostra tasca tan digna com la de la resta de col·lectius. Institucionalment s’ha abandonat tota la polèmica que envoltava el nostre col·lectiu i amb independència de l’etiqueta que et posin –gestor, economista, advocat, graduat social…– el millor sistema per captar clients consisteix a fer bé les coses.”
“Els nostres despatxos, integrats per professionals cent per cent competents, són competitius”, sintetitza. Hi ha pocs secrets per ser eficient. Per a ell, “la formació i la informació” són les característiques essencials d’un bon professional en el món de l’assessorament. En aquest sentit, es lamenta que el seu gremi no tingui prou coneixements de “dret civil. Com que no és una assignatura inclosa al pla d’estudis, es deixa de banda. Confio que en un futur s’organitzin cursets perquè aquest col·lectiu es pugui il·lustrar sobre el tema.”
A la seva assessoria, en José Luis s’ha sabut envoltar de gent molt competent i “diversificada”, no en va ofereixen “un servei integral a l’empresa, si bé això no significa que siguem generalistes. Això no és possible, per tant disposem d’experts en cadascuna de les matèries sobre les quals el client pot requerir orientació.”
Ell és el responsable de “la branca laboral del despatx”, mentre que un dels seus socis, diplomat en ciències empresarials i economista, està al capdavant “dels assumptes fiscals i comptables.” A partir d’aquests “dos pilars bàsics de la firma, proveïm el client de qualsevol servei que necessiti. Si cal, amb els nostres col·laboradors externs, que poden ser des d’enginyers fins a experts en màrqueting, li podem resoldre qualsevol tema en què hagi d’intervenir un professional.”
En José Luis divideix els seus gairebé 20 anys al capdavant del seu negoci en “dues etapes: la primera va ser la del treball pacient i domèstic; sense cap mena de programació, et dediques a parlar amb la gent per donar-te a conèixer. En aquella època, no em podia permetre engegar una gran campanya publicitària perquè el públic conegués la meva assessoria.”
Més endavant, el seu equip i ell ja es van plantejar una publicitat contundent: “A principis dels 90 vam començar a enviar als empresaris catàlegs on detallàvem qui-na era la nostra activitat i la qualitat de la nostra feina.” El fracàs d’aquesta promoció els va dur, l’any 1995, a encetar “una campanya de màrqueting per tot el cinturó de Cerdanyola.”
Aquesta iniciativa va resultar tot un èxit, i avui un total de 160 companyies passen regularment per aquest despatx cerdanyolenc: “Som professionals de la petita i ‘mitjaneta’ empresa.”
En José Luis preveu una llarga vida per a aquest tipus de firmes: “Quan passi el boom de les grans superfícies, tornaran a tenir èxit els petits comerços, que són els que permeten al públic una informació més extensa sobre els productes que adquireix. El que cal fer amb les petites botigues és professionalitzar-les: volem dotar els nostres clients de les mateixes eines de què disposa la gran empresa, però adaptades. Sembla absurd proposar al propietari d’un taller de tres treballadors que activi un pla de màrqueting i, tanmateix, cal que ho faci si vol ser competitiu. De fet, tampoc no és necessària una gran inversió per dur-lo a terme. Nosaltres disposem dels professionals adequats per fer aquesta feina; no cal ni que s’incorporin a l’empresa interessada; és suficient que hi vagin unes quantes hores la setmana.”
Pel que fa al futur de la seva pròpia firma, José Luis Pérez Barón només té una aspiració: “Millorar el servei d’atenció al client en tot allò que puguem. Aquesta és una de les millors eines per progressar en qualsevol terreny professional”, especialment en el de l’assessorament empresarial. “Hem d’evitar l’angoixa de què és víctima el client quan el seu assessor, que en principi li està resolent un problema, es passa massa dies sense trucar-li. L’atenció al client no consisteix únicament a respondre amablement les seves trucades.”
Aconsella, en tots els casos, familiaritzar-se amb l’entorn de l’empresari assessorat, i la millor manera de fer-ho no és altra que “ficar els peus a casa seva.”
