Text del 2001.
“Les noves comunicacions han permès fer un pas més a favor de la universalització de l’ensenyament i de la cultura en general”
L’enginyer electrònic Anton-Joan Gorro reconeix que la seva passió pel món de la informàtica i la seva determinació a dedicar-se a aquesta branca professional el van obligar a estudiar de valent i a formar-se de manera autodidacta: “Per la meva primera vocació i per l’especialització posterior sempre he estat obligat a dedicar una bona part del meu temps a aprofundir en els meus coneixements. Vaig triar la carrera d’enginyeria electrònica, que requeria una certa dosi d’esforç per part de l’estudiant. Després, el meu interès per la informàtica va motivar que hagués de formar-me jo tot sol, ja que aleshores no existien els estudis actuals. Amb el pas del temps, l’aprenentatge continuat ha anat esdevenint més i més necessari a conseqüència de la velocitat dels canvis viscuts en el sector de les noves tec-nologies. Ara mateix, la consulta de manuals escrits en format paper és mínima perquè és més convenient consultar la pàgina web de l’empresa creadora del programa per assabentar-se de les seves últimes novetats. La causa d’això la tenim en el fet que el sector és tan dinàmic que no resulta pràctic recollir en un llibre les modificacions que es produeixen ni consultar-les perquè ràpidament esdevenen obsoletes. A la nostra professió el sentiment generalitzat és que no podem deixar mai d’aprendre i, no obstant això, tenim la sensació que no assolim prou coneixements com per poder assegurar que ens trobem al dia de tots els avenços.”
Tota instrucció autodidàctica, però, ha de partir de l’adquirida en el sistema educatiu reglat: “La preparació que reben les noves generacions d’enginyers és molt bona, però els plans d’estudis haurien d’intentar apropar-se més a la realitat de l’empresa. Els alumnes surten amb prou coneixements tècnics i pràctics però sense cap perspectiva real del que es trobaran al mercat. Per això crec que seria convenient que portessin a terme un període obligatori de pràctiques a una empresa.”
Després d’acabar els seus estudis va dedicar 18 anys de la seva activitat laboral a l’empresa privada: “M’encarregava d’implementar el control d’indústries de diversos sectors, com ara el químic, el del paper, centrals nuclears, etc. El meu objectiu era incrementar la productivitat de les empreses mitjançant les eines informàtiques. La feina m’agradava, m’hi identificava totalment i considero que com a persona em va enriquir força. En anar creixent la importància de les comunicacions, em vaig adonar que per augmentar el rendiment de qualsevol societat era necessari millorar-ne les xarxes de comunicació. Va ser per això que l’any 1990 em vaig establir pel meu compte com a assessor d’empreses en matèria de control i xarxes informàtiques. Al començament conjugava les dues línies d’assessorament, però, de mica en mica, em vaig anar especialitzat en adaptacions de programes, comunicacions i xarxes.”
La seva tasca, doncs, consisteix a recomanar equips, programes i la xarxa de comunicacions més adient per a cada tipus d’empresa: “És fonamental ser molt sincer amb el client i també ser capaç de preveure quines seran les seves necessitats de futur. En el moment que un client s’adreça a nosaltres per modernitzar la seva xarxa, programes i flota d’ordinadors, nosaltres ens encarreguem de fer-li un estudi detallat on es mostren quines són les necessitats actuals i quines són les previsions de cara al futur. D’aquesta manera, podem amortitzar una inversió que sempre és considerable. En aquest sentit, no-saltres mai no desenvolupem aplicacions per a les empreses, sinó que partim de les eines estàndard que trobem en el mercat, encara que les personalitzem i adaptem a les necessitats específiques. Aquesta política parteix de la situació produïda durant els primers anys d’implantació de la informàtica. Algunes companyies desen-volupaven les seves pròpies aplicacions i s’asseguraven la venda del producte, el seu manteniment i posteriors modificacions; per això els usuaris quedaven lligats al programa sense possibilitats de canviar-lo. Nosaltres som del parer que aquesta no és la postura més ètica perquè deixa l’usuari en un estat de desprotecció i ha de pagar el que sigui per tal que la seva eina de gestió continuï fun-cionant.”
Anton-Joan Gorro emfatitza la importància dels instruments informàtics i el seu ús per incrementar la productivitat d’una companyia: “D’una banda, l’empresa ha de disposar d’una base de dades comuna a tots els usuaris, que han de poder accedir en qualsevol moment a la seva parcel·la corresponent. A més, aquestes informacions han de ser fiables i útils. D’altra banda, s’han d’evitar tots els processos que comporten una doble despesa com ara imprimir correus elec-trònics, factures i altres documents. Els usuaris s’han d’acostumar a treballar exclusivament amb el suport informàtic perquè així estalvien temps i diners a l’empresa.”
La informàtica ha recorregut un llarg camí de simplificació d’ençà de l’aparició dels primers cervells electrònics: “Els programes són cada vegada més fàcils d’usar, perquè la informàtica està pensada per ser un instrument d’ús majoritari amb finalitats diverses. Alhora, són possibilitats obertes que el públic individualitza i adapta en funció de les seves necessitats. Així, progressivament, va esdevenint més pròxima als usuaris i també més humana. Estic convençut que els mitjans informàtics s’aniran humanitzant. Iniciatives com la creació de la webcam mostren aquesta intenció de convertir-se en sistemes de comunicació menys freds i asèptics.”
Des d’aquesta perspectiva el futur de la informàtica passa per ajudar-nos a eliminar barreres entre les persones: “Les generacions més madures tenen certes dificultats per fer servir aquesta via de gestió i comunicació i quan ho fan li destinen usos més mecànics. Les més joves, en canvi, es mostren entusiasmades, en saben força i se senten especialment fascinats pels xats, que permeten la comunicació amb altres éssers humans de diferents parts del món i, per tant, un creixement personal. La implicació de la informàtica depèn que la utilització que se’n faci sigui prou enriquidora humanament.”
L’entrada d’Internet comportarà un canvi radical de les estructures socials vigents, ja que les distàncies s’escurcen i s’eliminen fronteres que havien existit fins ara: “Els obstacles per accedir a determinades institucions de prestigi, com universitats estrangeres, acabaran amb la divulgació d’Internet perquè els estudiants podran tenir notícies dels descobriments i esdeveniments més importants i recents sense haver de moure’s de casa. Crec que, sens dubte, podem dir que les noves comunicacions han permès fer un pas més a favor de la universalització de l’ensenyament i de la cultura en general.”
