Text del 2001.
“Ens encaminem a una civilització eminentment tècnica i hem de saber viure-hi”
Compaginar la feina amb els estudis a la universitat és sempre una tasca complicada. Tot i així, i deixant de banda la pressió d’aquesta doble activitat, el fet de començar a treballar tan jove aporta una experiència inestimable. Ramon Griera estudiava enginyeria i col·laborava, alhora, al Centre de Càlcul de Sabadell. Aquesta experiència el va dur als seus inicis com a programador autònom i el 1990 va fundar Salgri. “Treballava pel meu compte fins que vaig haver de crear una empresa per a poder realitzar un encàrrec de programació. I la vaig obrir com a societat limitada, junt la meva dona, Magda Salvador.”
Ara ja en fa onze anys i n’està molt satisfet. Més d’una dècada exercint com a programador, durant la qual ha pogut viure canvis substancials en el sector. “A la universitat no hi havia eines per desenvolupar les pràctiques, i va ser treballant com vaig adquirir tota la pràctica, tot i que, per exemple, quan vaig entrar al Centre de Càlcul encara es funcionava a través de les targetes perforades. Actualment hi ha moltes més eines per a resoldre els mateixos problemes, amb més capacitat de ser amigables. Estar al dia és difícil i costa d’acceptar que els teus estudis caduquen al cap de sis anys perquè, després, tot allò que has après queda obsolet. I aquesta tendència a la velocitat va en augment; cada vegada has d’estudiar molt més per a aplicar-ho en un període de temps més curt. Així, ens trobem que la majoria de màquines estan infrautilitzades i que hi ha dificultat a l’hora de preparar bé els projectes. No hi ha prou temps per assumir tants canvis.”
La feina d’un programador requereix molta imaginació; cal trobar el mètode més adequat perquè l’usuari i l’aplicació es puguin interrelacionar amb la major eficàcia, i no és una tasca fàcil: “Dissenyar programes implica generar un flux d’informació interactiva. Els usuaris demanen que aquests programes els facilitin la feina i per a això cal crear sistemes que siguin operatius, capaços d’oferir-nos els màxims ajuts. La dificultat es troba en el fet que les màquines tenen problemes de comunicació. La feina dels programadors és llimar aquestes diferències entre la tecnologia i els usuaris. Hem de supervisar que la màquina faci exactament allò que el client ens demana i per a això cal que, prèviament, haguem interioritzat ben bé la nostra feina. Hem de fer entendre a la màquina què ha de fer i, alhora, hem de procurar que el sistema que hem dissenyat no resulti repetitiu per a l’usuari. Ha de ser un disseny intel·ligent.”
Abans de començar a pensar en la part més tècnica, en Ramon ha de tenir clar quina serà la funció del programa informàtic i per a això cal una comprensió profunda de les necessitats del client: “Quan algun client et demana un programa sap quines són les seves necessitats però no sap com es poden resoldre. La meva feina, en aquest primer estadi, és decodificar les seves demandes i, evidentment, cadascú parla un llenguatge diferent i vol resoldre problemes que són molt específics de cada professió. Jo treballo amb empreses d’àmbits diferents, com ara companyies d’aigua, entitats financeres o ajuntaments. En tots els casos cal entendre ben bé en quin context ens trobem, i per això cal conèixer mínimament el funcionament de cada activitat.”
Involucrar-se en els projectes és la millor manera d’aconseguir un resultat final reeixit i, conseqüentment, una satisfacció total per part del client. L’atenció personalitzada és el valor afegit que aporta, als programadors, la fidelitat d’aquells que els confien els seus sistemes d’informació: “Els clients agraeixen un servei acurat en tots els estadis de la creació i la implantació del producte. Jo considero que un programa està finalitzat quan l’he pogut provar amb el detall de l’ús i he pogut afinar el treball. No ens podem quedar només amb la creació. Hem de valorar el seu funcionament i acabar de llimar tots els detalls. Jo no dono res per finalitzat fins que funciona perfectament i el client està satisfet. Avui en dia, les feines que es fan són massa complexes pels curts terminis durant els quals es necessiten i l’esforç és enorme. Considero que l’usuari ha d’exigir productes ben acabats i amb garanties, i no pot permetre que li venguin un producte amb mancances.”
L’atenció personalitzada comporta un seguiment proper dels clients i quan l’equip de l’empresa s’eixampla, cal que aquest coneixement s’extengui a tots els membres nous. “Tothom s’ha de formar en tots els temes relacionats amb els clients. Tot i així, considero que cadascú ha de tenir el seu propi lloc i la seva tasca especialitzada. Salgri compta amb cinc col·laboradors; s’ocupen de l’atenció dels ordinadors, del control de serveis, de l’administració…, cadascú té la seva parcel·la. El que és important és saber donar a cada professional la responsabilitat que pot assumir; d’aquesta manera, després pots exigir en relació a la seva capacitat de resposta.”
Els experts consideren que el futur dels sistemes de la informació es troba en la xarxa mundial. Salgri s’hi encamina decididament però sense perdre de vista que aquest incipient entorn encara ha de madurar més: “La velocitat de les línies de comunicació encara no és prou alta i no podem aprofitar al màxim totes les possibilitats que ens ofereix Internet. Nosaltres estem treballant en aquest entorn però som conscients que es necessita una gran quantitat de recursos per a desenvolupar-s’hi plenament. Quan dissenyes una eina per a la xarxa no ho fas per a un únic client, estàs oferint servei a tot un gremi d’empreses. És evident que això farà disminuir el volum de feina en el sector informàtic, perquè moltes companyies poden trobar resoltes les seves necessitats amb un únic programa o aplicació.”
Es preveu que el lloguer o l’adquisició de les aplicacions d’Internet s’incrementarà i arribarà a límits impressionants. Davant d’aquesta situació es plantegen les velles pors i els antics recels. Hi haurà gran quantitat de recursos nous que ens ajudaran, en teoria, a fer la vida més fàcil. La discussió sobre la necessitat real d’aquests productes és un dels temes d’actualitat: “Cadascú ha de saber què li és útil i què no; el més important és que tindrem un munt d’eines a l’abast. L’ús que en fem després és un tema molt diferent. Ens encaminem a una civilització eminentment tècnica i hi hem de saber viure. Els informàtics facilitem eines per a organitzar més eficaçment l’empresa, per treballar més àgilment, per exemple, l’ús que se’n faci després és una qüestió d’ètica. El que és cert és que estem entrant en un món nou; primer s’ha de canviar i després s’ha de rectificar. De la mateixa manera que ens plantegem l’aïllament que pot provocar el teletreball i l’augment de les diferències entre les diferents zones del planeta, també ens haurem d’aturar i analitzar com ens afecta aquesta competitivitat tan ferotge. Crec que l’home és un microcosmos que s’ha de cuidar per a poder donar el millor de si mateix.”
