Text del 2001.
“El nostre objectiu és coordinar tots els àmbits de l’empresa a partir de la situació que ens trobem en un moment determinat”
Fundador i gerent d’Eurosystems, Xavier Madueño és un jove enamorat de la informàtica des que als catorze anys van regalar-li el primer ordinador. Però en van haver de passar encara uns quants més perquè pogués fer realitat el seu somni: “Vaig estar treballant a l’empresa privada i el 1999 vaig prendre la decisió de crear la meva pròpia dins del mateix ram, però amb diferents línies d’actuació.”
La confiança que va posar en ell un client va ser de gran ajuda per començar un camí que ja sembla consolidat: “Em va permetre finançar tot un seguit d’operacions, preparar personal i fer un mínim de màrqueting perquè la gent ens comencés a conèixer.”
D’altra banda, en Xavier no s’ha deslligat mai del món universitari i està vinculat a la Universitat Politècnica de Catalunya com a docent i en treballs de recerca: “Bellugar-me en el món de la investigació i compaginar-la amb el servei a l’empresa fa que tinguem bons paràmetres per sospesar, dintre de l’oferta mundial del software o de la tecnologia punta, què és i què no és aplicable a l’empresa i sobretot a la PIME catalana.”
I és que malauradament encara hi ha un abisme entre l’actualitat informàtica en el camp de la recerca i la pràctica: “La societat catalana està en vies de desenvolupament informàtic, però encara no hem arribat al punt on hauríem de ser. Per poder explotar tots els sistemes nous, cal gent que tingui un nivell docent d’ofimàtica important, i el cert és que pocs l’han assimilat.”
La formació és un tema fonamental, i sembla que se li presta poca atenció. “No parlo de l’aprenentatge tècnic o universitari, sinó del que necessita qualsevol usuari per poder treure partit de la tecnologia amb què ha de treballar. A catalunya es dedica un tant per cent molt baix a formació informàtica i en conseqüència hi ha un desfasament respecte a molts altres països.”
I d’això en són testimonis tots els qui, com en Xavier, treballen per a l’empresa catalana: “A vegades tenim solucions molt bones, però no és factible que les introduïm a una PIME perquè ningú no té el nivell per assimilar les capacitats d’aquell software, no hi ha gent prou preparada per poder-los portar.”
És un problema habitual sobre el que tots plegats hauríem de reflexionar: “Ens movem tot el dia, anem sempre corrent d’un lloc a l’altre i ens sembla que ja fem molta feina, però caldria que entenguéssim que també forma part de la nostra activitat dedicar un temps a estudiar i a formar-nos per assimilar els canvis que ens planteja la societat actual.”
Pel que fa, en canvi, al nivell de formació universitària, sembla que és prou correcte: “Penso que entitats com la Universitat Politècnica, en les tres carreres superiors que té dedicades a la informàtica, estan fent precisament el que han de fer. En els darrers anys s’ha fet un pas important d’actualització de continguts i de matèries, i fins i tot s’està plantejant un canvi en el pla d’estudis.”
Però tots aquests continguts no s’allunyen gaire de la pràctica diària: “Entenc que un enginyer informàtic ha de saber tot el que hi ha darrere d’aquest món, li cal una sèrie de coneixements teòrics que són importants; el que passa és que l’alumne no s’ha d’oblidar de la part pràctica i si ha de sortir al mercat de treball ha de conèixer què es trobarà.”
De tot plegat, en Xavier en veu bones mostres en el curs de postgrau que està impartint: “La major part de l’alumnat és molt més gran que jo, i això m’ha fet adonar que aquesta gent s’ho pren amb més calma a l’hora de plantejar-se una solució. Els joves van directes a la pràctica i es desviuen per la tecnologia punta, mentre que aquests professionals amb més experiència no s’obliden d’un concepte de base que pot ser clau per resoldre aquella qüestió, i no cauen en l’error de proposar una tecnologia avançadíssima que l’empresa no serà capaç d’assumir.”
I encara hi ha una altra cosa que amoïna els professors universitaris com en Xavier: “El jove que surt amb el títol sota el braç no solament ha de conèixer l’estat del mercat amb què es trobarà, sinó també com tractar els companys de feina, que és una cosa que sovint oblidem i que és molt important que es tingui present.”
L’enginyeria social és, doncs, també fonamental: “Es tracta d’estudiar els individus, de conèixer-los i de saber oferir en condicions òptimes allò que la gent espera o desitja.”
Aquesta és una de les coses que més tenen en compte a Eurosystems, per això, abans de recomanar solucions als seus clients, en fan un estudi detallat: “Quan entrem en una empresa, n’analitzem la situació. Abans de planificar res, hem de saber com estan les coses, conèixer els empleats i les seves capacitats davant d’un ordinador, saber quins servidors utilitzen, quines comunicacions i quines llicències legals de software tenen.”
En aquest darrer cas, cal fer-los entendre la importància de complir els requisits mínims per a no tenir problemes legals: “Avui dia la gent va prenent consciència, però encara costa una mica i existeix molta pirateria. Jo intento fer-los veure que darrere de cada un d’aquests productes hi ha un equip de desenvolupament que treballa perquè estiguin en contínua evolució, i tot això demana molt de temps i diners. Tothom que fabrica alguna cosa la vol vendre, aquesta és la seva base de negoci i sembla que aquí això es té molt mal assimilat.”
Respecte al futur, Eurosystems vol continuar creixent de forma mesurada: “M’agradaria que ens poguéssim dedicar a dos sistemes de treball fonamentals: un, basat en solucions Microsoft de Backoffice, i l’altre, encarregat de la solució de gestió i de muntar grans sistemes ERP integrats al sistema de comerç electrònic de l’empresa. Es tracta de fer la gestió correcta dels mitjans d’una empresa i, en aquest sentit, parlem de màquines, però també de recursos humans, de matèria primera, etc. de fet, el tema és fer previsions tant d’estat com de comandes i definir solucions òptimes per a la fabricació, per exemple.”
L’objectiu és, en definitiva, “coordinar tots els àmbits de l’empresa a partir de la situació que et trobes en un moment determinat.” Però perquè un sistema informàtic treballi bé, cal tenir en compte una cosa elemental que sovint passa per alt: “Avui dia ens pensem que amb un bon software tot ha de funcionar correctament, però ens oblidem que aquest sistema ha d’estar molt ben informat, és a dir, cal que se li donin moltes dades, i això és el que la gent sembla oblidar amb facilitat.”
La voluntat de fer les coses ben fetes i la gran vocació de Xavier Madueño Navarro i del seu equip fan que tots ells enfrontin el futur amb molt d’optimisme: “La meva esposa, Dolors, és advocada i també col·labora amb nosaltres. S’està formant en el tema de protecció de dades i penso que d’aquí a un temps, quan hagi nascut el nostre fill, podria portar la part més legal de l’assessoria.”
