Text del 2001
Quan la Mercedes Jiménez Mera va començar a exercir l’advocacia a Sabadell, es va convertir en la segona dona lletrada de la població amb despatx dirigit a l’assessorament jurídic. Eren uns altres temps. Evidentment, fa trenta anys les coses eren molt diferents i la dona tot just començava a introduir-se en determinats sectors professionals. La Mercedes va haver de demostrar la seva capacitat, eficiència i coneixements per fer que la gent confiés en la seva labor. I no va resultar gaire difícil aconseguir el seu objectiu. Segurament, la passió que sent per l’advocacia deixa entreveure el seu esperit de servei a la població. “La nostra carrera ha de ser vocacional perquè té unes característiques que la fan molt dura; exigeix constància, lluita i aprenentatge permanent.”
Malgrat aquests aspectes, la seva filla, Alicia Sánchez Jiménez, ha decidit emprendre la mateixa trajectòria. Aquesta jove advocada admet que s’ha sentit influïda pel fet d’haver viscut l’advocacia en l’entorn familiar: “Quan era petita, sortia de l’escola i anava al despatx de la mare. M’agradava el que veia, respirava, sentia… i aviat vaig tenir clar que volia ser advocada, com la mare. És un referent per a mi .”
Aquesta trajectòria dilatada i brillant va gestar-se mentre la Mercedes treballava en una notaria de Sabadell. “Vaig compaginar la feina a la notaria amb els estudis de dret. Inicialment, m’havia plantejat presentar-me a oposicions per exercir de notari però en acabar la carrera vaig prendre un altre camí. Em vaig casar i no vaig preparar les oposicions. Vaig iniciar-me en la professió de la mà d’un gran advocat de Sabadell, el Sr. Miquel Forrellat, una persona que admiro i que em va ajudar molt en aquells primers moments.”
Van passar alguns anys durant els quals van néixer els seus tres fills. Una etapa que havia de donar pas a nous projectes i il·lusions. “Havia adquirit una experiència i una seguretat. La gent em respectava i reconeixia la meva tasca. Vaig decidir que volia obrir el meu propi despatx. Era l’any 1972. Els pares em van donar tot el seu suport. Des de sempre havien tingut clar que jo havia de disposar d’uns estudis que m’ajudessin a trobar una feina que em donés cert grau d’independència personal.”
Els pares, l’Antonio i la Clotilde, han estat dos puntals bàsics en la vida de la Mercedes, que en parla amb orgull i sentiment. Una família senzilla però molt reflexiva amb el futur dels seus fills. “El pare, que era guàrdia civil, ha tingut una gran vocació artística que l’ha portat a especialitzar-se en l’enquadernació de llibres.”
Amb pas ferm, Mercedes Jiménez obria un bufet de serveis jurídics dirigits a la població sabadellenca. “El fet d’haver treballat per a persones reconegudes de Sabadell em va proporcionar moltes coneixences, algunes de les quals quan vaig obrir el despatx van convertir-se en clients. De totes maneres, en aquells temps alguna gent preferia tenir l’advocat lluny d’on desenvolupaven les seves accions comercials, com una manera de preservar els problemes o qüestions personals. Avui les coses han canviat. El client ha entès que l’advocat és una persona de confiança que ha de complir amb el secret professional. Es prefereix tenir l’advocat prop de casa i evitar desplaçaments.”
I l’Alicia esmenta un element diferenciador entre l’època passada i l’actual: “Quan la mare començava a exercir no hi havia un gran volum d’advocats, entre ells es coneixien. Avui la professió s’ha massificat i al mateix temps s’ha despersonalitzat. A Sabadell tenim 12 jutjats, quan abans sols n’hi havia dos. Som uns desconeguts per als jutges, funcionaris i entre advocats.”
Després de 35 anys d’exercici, la Mercedes és conscient que el contacte personalitzat amb el client conforma una relació d’amistat i confiança molt especial: “La nostra professió està molt en contacte amb l’ésser humà. Els clients tenen necessitats molt diferents però és comú el fet que recorren a l’advocat per solucionar una problemàtica. L’acció de parlar, d’expressar una preocupació, exerceix un efecte tranquil·litzador sobre la persona.”
I és que com la Mercedes destaca, “l’advocat té una vessant molt afectuosa però també en té una altra de dura. Amb el client s’ha d’actuar amb calidesa, mostrant confiança: espera que li transmetem tranquil·litat davant d’una preocupació. Però l’advocat ha de ser dur amb el contrari ja que estem defensant els interessos del nostre client.”
La filosofia del despatx a l’hora de plantejar els casos ha estat sempre la d’evitar el litigi. “Crec que l’acte de la conciliació és el més adequat per resoldre un cas. És preferible allargar un procés negociador que pretén arribar a un pacte, que començar un plet. També és cert que algunes vegades hi ha clients que exigeixen iniciar un procediment judicial deixant de banda els consells que els donem. Després, quan comença el judici, s’adonen que no és la millor opció i moltes vegades rectifiquen. S’han creat dues figures que també busquen el pacte, per una banda la mediació, que busca que les parts arribin a un acord, i per l’altra, el tribunal arbitral, una alternativa ràpida a la jurisdicció ordinària.”
Són molts els advocats partidaris de resoldre un enfrontament a la taula del despatx, “un acord és el millor. Però la realitat és que la decisió final d’anar per un camí o per un altre depèn del client. En aquests moments, ens trobem en procés d’implantació de la Llei d’Enjudiciament Civil, la que ha de resoldre diverses problemàtiques derivades de l’anterior llei. La LEC estableix que les parts enfrontades estaran en un mateix acte i s’actuarà de manera semblant a com s’han portat els judicis penals. Considero que és un sistema més adequat, que ha d’agilitar els processos i allunyar la lentitud que fins ara es pateix als jutjats.”
El món en què vivim és cada vegada més complex i això condiciona el desenvolupament de normatives que regulin problemàtiques noves. “Estem davant d’un procés legislador imparable i constant. Aquest fet està portant als advocats cap a l’especialització. En el meu cas, m’he especialitzat en dret civil i mercantil.”
El camp empresarial participa d’aquesta complexitat creixent, accentuada per la sortida de l’empresa catalana a l’exterior del país. Precisament, l’Alicia s’ha especialitzat en dret europeu, una matèria que serà essencial en els propers anys en relació amb l’empresa. “Les empreses que exporten a l’àmbit europeu poden topar amb problemàtiques. La concertació europea en matèria mercantil encara ha d’evolucionar però en alguns aspectes ja hem de partir del dret europeu. La unificació monetària ajudarà a comprendre als ciutadans europeus que la unió europea és una realitat i ens permetrà veure que tindrem un dret comunitari.”
La Mercedes i l’Alicia comparteixen un mateix objectiu, la defensa de la justícia i de la raó. Una opció de vida que la Mercedes reitera que “m’ha marcat profundament en molts sentits però sempre d’una manera amable que m’ha omplert de satisfaccions.”
