Sra. Regina Jové Martínez
Fotografia: Àngel Font
PC, 11è VOLUM. Assessors jurídics d’empresa

Sra. Regina Jové Martínez

Text del 2001

Regina Jové ha viscut el món de l’empresa amb molta intensitat des de sempre: “Sóc filla i neta d’empresaris i recordo haver vist el meu pare tancat a un despatxet de casa per fer números.”

Tot i haver pogut continuar la tradició familiar i haver-se fet càrrec de la gestió del negoci familiar, va decidir estudiar dret i establir-se pel seu compte: “He d’agrair els meus pares el suport que en tot moment i en totes les decisions que he pres m’han donat. Tot i ser filla única, no em vam posar cap impediment quan vaig optar per estudiar dret fora de Catalunya, concretament a Navarra, i no continuar en l’empresa familiar.”

Malgrat el seu interès pels sectors productius, la seva especialització en l’assessorament d’empreses ha estat, probablement, una qüestió de tipus pràctic: “Si hagués exercit a una població de grans dimensions com Barcelona on hagués entrat a un gran despatx molt compartimentat i especialitzat, m’hagués hagut de decidir per una línia d’especialització o el mateix bufet me l’hagués imposada. No obstant això, el fet de treballar a Tarragona ha provocat que fossin els mateixos clients, mitjançant les seves exigències de serveis, els que dictessin les directrius de treball. Aquestes sempre han estat molt variades i han anat més enllà de l’estricte assessorament empresarial. De fet, jo mateixa em considero una advocada de capçalera que pot aconsellar-los a priori tant en temes estrictament professionals com en les qüestions de tipus més personals, o encarregar-se dels litigis a posteriori. Aquesta polivalència és molt positiva per al professional perquè fa que el teu treball quotidià sigui molt estimulant. Alhora, comporta una dedicació continuada perquè la legislació és molta, molt variada i canviant, i s’ha d’estar consultant sovint.”

En contra de l’opinió majoritàriament difosa a la capital quant la necessitat d’especialització, Regina Jové defensa la necessitat i enriquiment que suposa portar a terme una tasca generalista: “És cert que els advocats generalistes mai no poden arribar a aprofundir en els textos i en la branca de dret en qüestió tant com ho fa l’ especialista, però també ho és que nosaltres gaudim d’una panoràmica del dret i d’una capacitat d’unir diferents àmbits que en aquests lletrats falta. En tot cas, el que ha de prevaler sempre és l’interès del nostre assessorat i defensat, i en cas que la problemàtica requereixi l’opinió i la consulta d’un expert, nosaltres mateixos ens hi adreçarem.”

Els resultats de la seva fórmula són evidents perquè, tot i que el despatx es va establir l’any 1997, actualment ja assessora de forma regular unes 50 petites i mitjanes empreses de la província de Tarragona, dedicades als més diversos sectors productius, com ara la construcció, la mecànica, etc.: “Tot i que a Tarragona la presència de multinacionals és considerable, aquest tipus d’empresa no forma part dels nostres clients perquè normalment disposen dels seus propis serveis d’assessorament o contracten els serveis d’un gran bufet a Barcelona. Estic convençuda que la nostra capacitat per resoldre els conflictes i els dubtes que ens plantegen és la mateixa que la d’altres professionals que disposen d’una estructura més complexa. El nostre valor afegit rau en què nosaltres prestem una especial atenció a donar un servei personalitzat i integral, que vagi més enllà del problema concret i pugui ser tan global com el client ho desitgi. Per assolir aquest objectiu, personalment, faig servir la psicologia, que em serveix per observar, analitzar i detectar les problemàtiques ocultes que posteriorment es poden presentar. Tot i que és la vessant del treball menys professional és força important perquè t’ajuda a afermar els lligams de confiança amb el client i a consolidar-lo com a tal.”

Aquesta cura dels clients, passa per detectar qualsevol dada contradictòria que el seu discurs presenti: “Els clients, de vegades menteixen, perquè o bé desitgen preservar part de la seva intimitat o bé ells mateixos creuen el que estan dient. És molt important que el professional detecti aquestes contradiccions perquè poden amagar conflictes ocults que poden emergir posteriorment.”

Els canvis socials que s’han produït en la nostra societat no han estat assimilats amb la mateixa facilitat i velocitat per les generacions joves i grans, i aquest fet ha tingut unes clares repercussions en el sector empresarial: “Desgraciadament, el més habitual és que les generacions més veteranes d’empresaris tinguin problemes per adaptar-se als canvis i per poder mantenir la seva posició de mercat en l’actual context. Sovint, aquests empresaris tenen una dilatada experiència, però els seus coneixements fan referència a altres èpoques històriques que es van caracteritzar per l’equilibri. Per aquesta raó tendeixen a analitzar d’una manera massa simplista el procés productiu, quan actualment el món econòmic i empresarial és molt canviant i s’han de tenir en compte molts de factors per actuar en conseqüència. Afortunadament, tots aquests empresaris disposen del nostre ajut i cooperació per avançar i prendre les decisions més oportunes en tot moment. El problema és que la falta de tradició en la prevenció jurídica, que comporta que les nostres actuacions siguin habitualment curatives.”

Encara avui continua sent indiscutible que el sector empresarial del país està vertebrat fonamentalment per les petites i mitjanes empreses que sempre s’han caracteritzat per fer país i crear riquesa: “Les problemàtiques i despeses són proporcionalment les mateixes tant per a les petites i mitjanes empreses com per a les grans empreses. El problema és que l’Estat tendeix a protegir, mitjançant subvencions, ajuts, etc. més les grans empreses o a considerar-les d’interès especial perquè hi ha empleat un gran nombre de persones i les conseqüències d’un període de crisi en una d’elles poden implicar sectors importants de la població.”

Personalment, Regina Jové se sent totalment satisfeta amb la seva dedicació: “No m’hauria pogut dedicar a una altra activitat dins del món del dret. Sóc una persona dinàmica i aquesta característica lliga molt bé amb la meva professió on cal adaptar-se i donar el millor de tu mateixa en tot moment.”

També reconeix la falta generalitzada de preparació per a la vida laboral pràctica que tenen els advocats acabats de titular: “La universitat ens hauria de brindar una formació més pràctica. La teoria sempre es pot aprendre en els llibres, per a la pràctica de l’ofici en canvi és necessària una certa experiència.”

I, sobretot, s’adona de l’elevada dosi d’implicació i de renúncia personal que comporta ser un professional liberal: “Aquesta activitat és molt difícil de compaginar amb la família perquè els horaris són irregulars i imprevisibles. He d’agrair el meu marit el suport que m’ha donat en tot moment, i dir que no podria desenvolupar la meva feina amb el mateix grau d’exigència si no comptés amb el suport i la col·laboració de la meva sòcia Lourdes Gibernau.”