Text del 19-10-2010
“Homes i dones sempre voldrem seduir, i ara per ara sembla que estar prim i aparentar joventut és el camí. No és una banalització, sinó una elaboració; correcta o incorrecta… això ja és un altre debat”
L’Escola d’Arts i Tècniques de la Moda de Barcelona (EATM) fou la primera escola de moda d’Espanya. Fundada per Roser Melendres fa més de quatre dècades, l’any 2000 es va fusionar amb l’Escola Superior de Disseny de Sabadell (ESDI). Mercedes Salgado García n’és l’actual directora, un càrrec que ocupa des de fa sis anys. “Si hagués de sintetitzar l’esperit de l’EATM a un lema, diria que formem sempre des d’una base humanística. Simplificant molt, ensenyem a saber veure el nostre entorn, a saber-lo interpretar.”
Mercedes Salgado acumula una llarga experiència com a artista i professora multidisciplinària. “He fet classes d’història de la indumentària, de comunicació no verbal, de psicologia de color… En el camp creatiu, he pintat i he estat videoartista. La faceta artística la tinc una mica oblidada, perquè dedicar-s’hi professionalment exigeix dedicació exclusiva.”
L’EATM se centra especialment en oferir cursos de grau en disseny oficial nocturn, formació continuada i postgrau, tant a graduats com a professionals del món de la moda i el disseny tèxtil. “La fusió amb l’Escola Superior de Disseny ESDI de Sabadell suposà un salt qualitatiu i quantitatiu en la formació universitària, tot convertint l’eix Sabadell-Barcelona en un dels més importants i avançats nuclis europeus en l’ensenyament superior de la moda i el disseny. Organitzem, en col·laboració amb Mango, un màster en Gestió de la Indústria de la Moda i el Disseny, que forma l’alumnat en tots els aspectes de la moda que no són creatius. EATM IU d’ESDI tampoc descuida els cursos relatius a la comunicació interpersonal. Ensenyem a relacionar-se socialment, no només a partir de la imatge externa, sinó també a partir de la interna (llenguatge gestual, verbal, etc). La imatge externa és només la cirereta del pastís. És molt més important la imatge interna, i aquesta només s’aconsegueix sent una persona formada. Per això, els alumnes abans d’aprendre estilisme i moda, reben nocions d’art contemporani, literatura i llengua. Només amb aquestes bases es pot formar el criteri propi.” Altres ofertes són un màster en Assessoria d’Imatge, Estilisme i Comunicació i un màster oficial en Comissariat d’Art en els Nous Mitjans.
L’EATM es nodreix de joves formats en l’actual sistema educatiu. “Quan ens arriben els alumnes, se suposa que tenen una base cultural mínima. La crua realitat és que no sol ser així. És desmoralitzador; el profund canvi provocat per les noves tecnologies, per ser tan recent, encara està pendent de valoració. La majoria dels joves tenen una percepció de l’existència absolutament diferent de la que teníem nosaltres. Es relacionen amb la realitat a través de la pantalla de l’ordinador. El seu món exterior està reclòs dins aquest electrodomèstic, amb tot el que aquest fet implica de limitació per a la comunicació. En conseqüència, tota la seva realitat té un carés superficial. Els costa molt aprofundir en qualsevol aspecte, fins i tot en la capacitat de conèixer-se a si mateixos. Una base com aquesta fa molt difícil la generació d’artistes, de gent amb un univers propi i profund per expressar.”
La senyora Salgado viu de ple el món de la moda, un aspecte de la vida social que sovint es desdenya. “Quan veiem algú pel carrer, la primera informació ens la transmet la seva roba. Per com vesteix sabem la seva classe social o si està trist o alegre. També és una mostra de l’evolució de la societat, del fet que la moda tendeixi cada cop més a globalitzar-se. Avui, els països emergents s’esforcen en imitar la moda i els costums dels països mes poderosos. Els arquetipus de bellesa han variat al llarg dels segles. Els homes i les dones som símbols dels temps que ens ha tocat viure. Físicament impera l’esprimatxament i, des dels anys 60, quan neix la joventut com a classe social, la voluntat de semblar eternament jove. Qualificar això de banalització, com se sol fer, no és del tot exacte. Els éssers humans, i la història de l’art, en són la prova. Tendim cap a l’exageració, perquè l’exageració, anar més enllà de, és font de seducció. Homes i dones sempre voldrem seduir, i ara per ara sembla que estar prim i semblar jove és el camí. Als anys 40, una persona jove havia de semblar més adulta. Ara és al contrari. No crec que això es pugui interpretar com a banalització: és una elaboració. Correcta o incorrecta… això ja és un altre debat.”
D’altra banda, la longevitat ja està allargant la joventut sense necessitat de fingir-la. “En l’actualitat, una persona de 40 anys encara és una persona jove, pel seu físic més ben conservat i per la seva actitud vital.”
En el món present, se li dóna més importància a la forma de la persona que no pas al seu fons. “Quan coneixem una persona, la primera imatge que ens en fem condiciona l’evolució posterior de la relació, tant a nivell personal com professional. La imatge té un gran poder de comunicació. Si algú aconsegueix que el seu fons i la seva forma vagin a una, que el seu equilibri emocional i mental es correspongui amb l’aparença física que vol transmetre, augmentaran molt les seves possibilitats d’èxit social. Des de petits anem conformant un personatge. Aquest personatge ve determinat per l’entorn social i familiar. És un personatge real, amb tot el seu ésser i totes les seves emocions. Si tenim equilibri, aquest personatge anirà adquirint més importància en l’esdevenidor de la nostra vida. Darrere del l’equilibri emocional i la imatge física hi ha l’educació que hem rebut de petits i les inquietuds culturals que hem anat incorporant al llarg de la joventut i l’adultesa. Tot aquest bagatge és el que finalment ens posiciona com a persona i ens fa més o menys atractius als altres. L’autoestima es nodreix de la bellesa i l’equilibri emocional, que només es poden adquirir a base de cultura. Busquem ser feliços, sentir que els altres ens estimen i estimar, i per això és imprescindible tenir autoestima.”
