Text del 05/06/2018

Quan una terra de caràcter com el Priorat s’ajunta amb el somni viticultor d’una família, neixen uns vins amb personalitat que enamoren els paladars. La Bodega  Clos Galena, de producció ecològica, ha rebut des del principi nombrosos premis, així com el reconeixement dels crítics més prestigiosos del món del vi tant nacional com internacional. Un dels vins de Clos Galena, Formiga de Vellut, va ser servit al sopar dels premis Nobel 2017, una de les taules més importants del món. Tal com afirma el seu equip, és a Miguel Pérez –fundador i ànima del projecte– a qui li deuen per sempre l’amor etern vers les vinyes.

Reus i Tarragona: les dues grans ciutats que han marcat la meva vida

En l’actualitat, visc a Reus amb els meves tres filles. És una ciutat molt maca, que m’estimo molt i en la qual m’he sentit recolzada, però vaig néixer i vaig passar la meva infància i joventut a Tarragona, d’on és originària tota la meva família. Sempre dic que porto ambdues ciutats ben a prop del cor. La Mercè,  la meva  mare,  una de les persones  que, juntament  amb el meu pare,  més m’ha  influït   a la vida, i que gràcies a ells i els valors que em van transmetre, sóc el que sóc. La meva mare era mestra, tot i que va deixar de treballar quan es va casar i va tenir quatre fills. Els meus germans es diuen Xavi, Enric i Montse. Posteriorment, quan vam marxar a estudiar a Barcelona, va recuperar l’ofici i va tornar a les aules. Per contra, l’Enric, el meu pare, va treballar tota la vida a CaixaBank. Per mi han sigut els millors pares del mon. Crec que he estat una persona afortunada: sempre m’he sentit estimada, especialment per les germanes de la meva àvia materna, la Josepa, l’Anna i en Faustino, que em van fer d’avis. La meva mare es va quedar òrfena quan tenia vuit anys i va anar a viure amb la seva àvia i els tiets. Els meus avis paterns, Enric i Maria Lluïsa, van ser també grans referents per a mi. No puc oblidar tampoc la padrina Maria Lluïsa ni tots els oncles. Durant la meva infantesa em vaig sentir sostinguda per la meva família; sempre em van fer costat.

Mai no volia que s’acabés el Nadal

A casa vivíem el Nadal intensament i en tinc molt bon record. Any rere any, tots ens reuníem al voltant de la mateixa taula: els avis, els pares, els tiets, els cosins… ho celebràvem amb alegria i il·lusió. Muntàvem plegats el pessebre i l’arbre, menjàvem els àpats tradicionals, cantàvem nadales i brindàvem per l’any nou. Cada 24 de desembre,  pensava:  «Que maco, no vull que aquest  somni tingui   un final». A mesura que passaven els dies i arribàvem a Reis, sentia nostàlgia,  no volia tornar a la rutina quotidiana, tot i que anar a l’escola m’agradava molt.

De petita, havia vist trepitjar el raïm a la casa pairal

L’àvia  paterna  –que  es  deia  Maria  Lluïsa–  i  els  tiets,  sempre  parlaven  de la Guerra Civil Espanyola; van ser anys molt difícils. La família tenia una casa pairal del segle xiii al municipi tarragonès de La Secuita, i durant els anys de conflicte van decidir refugiar-s’hi: el meu pare era molt petit, i la meva padrina, la Maria Lluïsa, hi va néixer. A causa de les circumstàncies històriques, van haver de conviure diferents branques de la  família  en  un mateix espai durant uns quants anys, i sempre n’explicaven moltes anècdotes. Tenien terrenys amb ametllers i vinyes. De petita hi havia anat amb el meu avi, que era un apassionat de l’enologia. Recordo haver vist aixafar el raïm com es feia antigament. Li agradava obtenir un vi ranci. De jove, mai no hauria pensat que el món del vi seria tant important a la meva vida.

Nedadora d’alta competició durant la infància

Al meu pare li agradava molt l’esport i sempre ens va animar a practicar-ne. De ben petita, vaig fer natació d’alta competició al Club Natació Tàrraco. Sempre l’hi agrairé: fer esport em va permetre aprendre que quan vols aconseguir qualsevol fita has de ser capaç d’invertir en sacrifici i esforç. Et prepara per als reptes que trobaràs a la vida. Recordo que m’havia d’aixecar cada dia a les sis del matí per anar a entrenar, després em tocava anar a l’escola, i molts dies tornava a la piscina, tant al migdia com a la tarda. En aquella època nedava onze mil metres diaris. Sovint, malgrat l’esforç, un simple mal dia et feia perdre la marca per a la qual havies estat lluitant durant mesos; però havies de continuar intentant-ho. Quan em van proposar dedicar-me plenament a l’alta competició, els meus pares s’hi van negar: van preferir que acabés els estudis; sempre van prioritzar la meva formació acadèmica.

Esquiar aporta sensació de llibertat i es pot fer en companyia d’amics

L’esquí era un altre dels meus esports favorits. Esquiar t’aporta una sensació de llibertat molt enaltidora i és una  activitat que compartia amb amics; així doncs, m’ho passava molt bé. Recordo que vaig tenir els meus primers esquís amb set anys. Tenien unes fixacions amb cordes, res a veure amb les modernes equipacions actuals.

La música, una fidel companya de viatge

Així mateix, abans de practicar natació vaig voler fer ballet. També m’agradava molt: me’n sentia atreta per l’expressivitat, a més de pel ritme i la sensibilitat de la música. A casa, a l’àvia li encantava tocar el piano. El meu pare, per influència materna, també era un amant de la música. Quan  estudiava  la carrera a Barcelona anàvem plegats al Liceu. Just abans de cremar-se vam assistir-hi a un concert.

Dubtava entre estudiar Medicina o Farmàcia

Vaig optar per la segona opció, tot i que només tenia a la família una tieta llunyana que era farmacèutica, cap referent proper. El primer dia a la Facultat  de Farmàcia de la Universitat de Barcelona érem dos mil alumnes, repartits en diferents cursos. Era l’únic centre a tot Catalunya que oferia aquests estudis. El nivell d’exigència era alt. Vaig tenir l’oportunitat de rebre classes de grans professors, però el millor record està vinculat als companys: encara conservo molts amics i amigues d’aquella època. És fantàstic retrobar-nos. Encara que faci molt que no ens veiem, sembla que mai no hagi passat el temps. De la mateixa manera, em trobo sovint amb companyes del Col·legi del Sagrat Cor  de Tarragona, on vaig cursar tota la primària i la secundària. Vaig viure anys fantàstics en aquest centre. No només pels amics que vaig fer, sinó pels valors humans que van aconseguir transmetre’ns.

Primer canvi sobtat de rumb: la mort del meu germà

Quan vaig acabar els estudis vaig començar a treballar en un laboratori d’anàlisi. Després, em van contractar a una farmàcia de Tarragona, però no m’hi volia quedar perquè sortia amb un noi que vivia a Barcelona. Volia trobar feina a la capital per poder estar-m’hi amb ell. Tanmateix, sovint la vida ens reserva altres plans. Un 18 de maig, i de manera sobtada, va morir el meu germà, justament el dia del meu aniversari. En tenia només vint-i-set, d’anys, i un futur prometedor: treballava com a advocat i era molt esportista. Es va desplomar al terra del seu gimnàs per una aturada cardíaca, i no van poder reanimar-lo. Per a mi, va ser una sotragada, un abans i un després a la meva vida. Estàvem molt units, teníem un caràcter similar. La seva mort em va fer replantejar la vida: vaig decidir que no em casaria i vaig trencar la relació amb la meva parella. Així doncs, em vaig quedar a viure a Tarragona. Durant un temps vaig estar amb els pares. Van saber estar al nostre costat i donar-nos suport, malgrat que ells també ho estaven passant malament.

Vaig tenir la sort d’enamorar-me d’en Miguel

El meu marit ocupava la quarta generació de farmacèutics de la seva família, que eren originaris de Saragossa. El seu pare era el director gerent de SAFA Alliance, una de les empreses més importants del sector de la distribució farmacèutica. Vaig  estimar molt als meus sogres, José María i María Pilar,  i  em vaig sentir molt estimada per ells. Quan el vaig conèixer, tot i que havia acomplert amb les expectatives familiars estudiant Farmàcia, en realitat somiava a tenir les seves pròpies vinyes algun dia. Volia elaborar un vi de qualitat per poder-lo  comercialitzar  arreu  del  món.  Aleshores, treballava de professor a la Universitat de Ciudad Real. Li va exposar al seu pare la seva il·lusió. Era una persona molt treballadora i intel·ligent. Tanmateix, sabia que amb el sou de professor mai no aconseguiria adquirir unes vinyes i un celler. Així doncs, el pare va ajudar-lo perquè pogués comprar una farmàcia a Reus, que ja feia dècades que funcionava. Quan ens vam conèixer estava buscant vinyes pel Priorat, una zona encara desconeguda pels enòlegs. No obstant això, sempre va saber que d’aquella terra podria treure’n vins excel·lents. Al costat d’en Miguel sempre vaig ser molt feliç.

El dia abans de casar-nos encara estàvem fent bancals per a les vinyes

Marxàvem de viatge de noces i havíem de deixar-ho tot enllestit. El dia previ al casament, el Miguel estava treballant construint els bancals per a les vinyes que havia comprat. Tot i que estàvem molt il·lusionats i crèiem en el projecte, mai no hauríem pogut imaginar el prestigi internacional que adquiririen els vins del nostre territori. Clos Galena és el somni fet realitat del seu fundador, Miguel Pérez, apassionat del món del vi, passió que em va contagiar ràpidament. Va construir una bodega inspirada en els chateaux francesos, sostenible i ecològica, una aposta innovadora a la Denominació d’Origen Priorat. En ser tots dos farmacèutics, va ser molt important que els vins fossin ecològics, perquè són vins més saludables i amb un gran respecte pel medi ambient modelant un paisatge que viu al voltant de l’espiritualitat que desprèn el Priorat. La Denominació d’Origen Qualificada Priorat és actualment una de les més importants del món. El Miguel des del principi va buscar atrapar l’essència del territori de la manera més fidel possible i els seus vins van aconseguir immediatament el favor de la crítica i els mercats més exigents. Va fer de la bodega familiar un vehicle per embotellar el paisatge i el territori prioratí de la manera més ecològica i natural possible. A ell li devem la il·lusió per un projecte que va esdevenir la seva vida, com ara també és la nostra.

Segon canvi sobtat de rumb: la mort d’en Miguel, l’ànima de Clos Galena

La vida novament em va posar davant d’un escenari que no havia previst. La mort del meu marit, el 27 d’abril del 2013, em va sacsejar. Va ser un any difícil. La meva tieta, l’Anna, s’havia mort al novembre, i la meva sogra també ens va deixar el 18 de juliol, tres mesos després de la mort del seu fill. Aleshores, la meva filla gran, la Cristina, tenia dotze anys, i les bessones, la Júlia i la Maria, en tenien deu. Em vaig trobar immersa en una tristor immensa, però tenia tres filles petites que em necessitaven i havia de tirar endavant. Anteriorment, havia treballat dins del sector de la indústria farmacèutica. Ara tenia al davant dos grans reptes. La farmàcia del meu marit havia de continuar obrint les seves portes cada dia; i la bodega, un projecte ambiciós i que tant ens havia il·lusionat, necessitava també algú que se’n responsabilitzés. Hi va haver gent que em va recomanar  que m’ho  vengués;  fins i tot en vaig rebre ofertes, tanmateix vaig decidir fer-me’n càrrec jo mateixa. Em tocava agafar-ne les regnes. Sortosament, el meu marit sempre m’ho havia explicat tot i comptava amb mi per a les grans decisions. En aquell moment em va anar  molt bé recordar cadascuna de les seves paraules. Actualment, sóc la propietària i gerent del celler. Treballo amb un equip que fa possible que obtinguem uns vins excel·lents. Sóc conscient que, si hem aconseguit tirar endavant ambdós negocis, ha estat gràcies als magnífics professionals que m’envolten. Al Celler, l’enòleg Toni Coca, l’Enric Amorós, l’Enric Toral, en Cristopher Van Poule, la Cinta Escolar, l’Enric Comerma, en Josep Escoda, l’Alex Francis, la Pilar Escoda i en Moisés Solé. I a la farmàcia la Montse Cervera, la Carme Badía i l’Ana Voltes. Sense ells, després de la mort d’en Miguel, en uns moments tan difícils, res hagués estat possible. El meu marit va saber triar les persones idònies.

Sóc afortunada perquè sempre he comptat amb el suport de la família i els amics

Quan es va morir el Miguel,  vaig tenir un gran suport de la meva família, els meus pares,  els meus germans,  Enric  i Montse,  els meus cunyats,  Esther i Leandro, els germans del meu marit, José Mari, Manuel, Elena, Isabel, i els meus cunyats polítics, Mayme, José Alfonso i Carlos. Així mateix, he tingut la sort de sentir-me emparada per un grup nombrós d’amics. Prefereixo no donar noms perquè no em vull deixar ningú i la llista és molt llarga. Tant les meves  filles com jo ens hem sentit sempre molt estimades i ens han ajudat molt.

Vinyes amb personalitat pròpia

Les nostres terres van pertànyer als monjos de la Cartoixa de Santa Maria d’Escaladei. Per aquest motiu, la nostra finca es diu Domini de la Cartoixa, en homenatge a aquells religiosos que, més enllà d’impulsar el cultiu de la vinya, també van saber impregnar-nos d’espiritualitat. Tenim onze hectàrees de vinyes que estan envoltades de boscos. No és un fet casual: el meu marit tenia clar des d’un inici que volia practicar una agricultura ecològica. Aquesta ubicació,  envoltada  de natura,  protegia les terres en cas que hi hagués alguna plaga a les finques adjacents. Així mateix, ens vam tornar a inspirar en la història i la terra per donar-ne nom a la marca. El Priorat té un subsòl pobre en nutrients, amb baix contingut en nitrogen, però és molt ric en minerals com la galena, molt abundant en les seves mines històriques.

Vins d’alta gamma gràcies a un sistema de vinificació tradicional

Controlem tots i cadascun dels processos d’elaboració dels nostres vins, des  de la cura de la vinya fins a la comercialització. Actualment, tenim cultivats ceps de Garnatxa negra, Cabernet Sauvignon, Merlot, Carinyena i Syrah. Les produccions són petites, de mig quilo a un quilo de raïm per cep, amb un sistema d’elaboració tradicional per tal d’elaborar vins d’alta gamma. A més, des de l’inici, vam optar per aplicar els principis de l’agricultura ecològica. El meu marit en fou pioner, sempre anava un pas endavant, era una persona brillant. Anualment, passem estrictes auditories per part del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE). D’aquesta manera, obtenim la certificació que avala que complim amb tots els requisits exigits als productors ecològics. Considero que és positiu haver de sotmetre’s a aquestes auditories, ja que ens avalen. Volem fer bé les coses i acomplim les normes. A Clos Galena estem compromesos amb la producció de vins saludables, que respecten el  medi ambient i que no contaminen el sòl.

Els vins surten al mercat en el seu moment òptim

La nostra inversió sempre ha anat destinada a treballar per tenir uns vins de molta qualitat. Mai no hem escatimat en costos; aconseguir vins de  gran qualitat és el principal objectiu. La criança es porta a terme durant  divuit  mesos en tancs d’acer inoxidable i bótes de roure francès i americà, que deixen la seva empremta en els vins: un color intens, alta complexitat, molt elegants i madurs, plens de sensacions envoltants, i capaços de reflectir la natura extraordinària de la terra de la qual procedeixen. Apliquem una viticultura respectuosa i sostenible; la nostra cuidada elaboració persegueix l’autenticitat. Els nostres vins són capaços d’emocionar. En definitiva, una joia per al paladar, la vista i l’olfacte. D’altra banda, els vins surten al mercat quan els ha valorat tot l’equip, just en el seu moment òptim.

El vi Clos Galena

Es cria durant dotze mesos en bótes noves de roure francès, i roman vint-i-quatre mesos de repòs en ampolla a la bodega. Té un intens color cirera, quasi opac, i una alta complexitat. És elegant i madur, d’una gran amplitud aromàtica; predominen les espècies negres, que es fonen amb la fruita madura. També es conjuga la mineralitat amb els balsàmics. En boca,  és un vi complex, intens, voluminós i llarg. Per elaborar-lo, seleccionem rigorosament a mà el raïm de cinc de les nostres catorze parcel·les. La fermentació i la maceració de cada varietat (Garnatxa negra,  Carinyena, Syrah i Cabernet Sauvignon) té lloc per separat, en tancs d’acer inoxidable. Després, es realitza un suau premsat de les pells, per tal de seguir amb la fermentació. Per últim, es realitza el coupage de les diferents varietats abans d’entrar a la bóta. Aquest vi sempre ha tingut un gran reconeixement per part de crítics nacionals i internacionals. L’última mostra que va enviar en Miguel a un tast va ser a Decanter, una de les revistes amb més prestigi del món del vi, i va obtenir la Medalla d’Or. L’exportem a trenta països i és un vi que té molta demanda.

Formiga de Vellut, estrella del sopar dels premis Nobel 2017

El Formiga de Vellut es va servir al banquet dels premis Nobel 2017, celebrat el 10 de desembre a Estocolm (Suècia). Formiga de Vellut és el primer vi del Priorat, vi català i que la propietària del celler és una dona, que es serveix al sopar dels premis Nobel durant tota la seva història de més de cent anys.  Va ser escollit per tast, on arriben mostres de tot el món. Els mil tres-cents convidats van beure vuit-centes ampolles del nostre vi, una xifra considerable. L’endemà, el diari suec Svenska Dagbladet el qualificava de “fantàstic”. Va ser un gran honor que un vi de Clos Galena, Formiga de Vellut, el Priorat i el territori hagin estat presents a la taula més intel·lectual de la Terra i on es premia l’excel·lència. El Formiga de Vellut és un vi ple i potent, amb un final carnós i vellutat; en destaquen les fruites vermelles i negres, i es combina amb notes balsàmiques i especiades.

Una etiqueta atrevida i innovadora

El nom Formiga de Vellut fa referència novament a la terra i al nostre sistema de producció ecològic. A les vinyes de Clos Galena les formigues són benvingudes, cap producte químic pretén eliminar-les. Per altra banda, l’etiqueta, amb diverses formigues dibuixades, va ser atrevida. En aquella època no es tenia tant en compte com ara el disseny que acompanya el producte. Novament, el meu marit sabia mirar més enllà. Avui dia, el disseny de l’ampolla ha esdevingut molt important, però som conscients que el vi ha de ser igualment excel·lent. Una etiqueta pot ajudar a escollir una ampolla i no una altra, però si el producte decep, el client no el comprarà una segona vegada.

Per fer front a la crisi econòmica, vam apostar per un nou vi jove

El Formiga de Vellut, un vi que convida a conèixer el celler i voler saber-ne més, ens va ajudar a tirar endavant l’empresa durant els durs anys de davallada econòmica. Va ser una estratègia encertada  que ens va permetre  sobreviure. A més, poc després, es va sumar una altra crisi en el sector farmacèutic. Tot es va ajuntar, van ser anys difícils durant els quals van tancar moltes farmàcies, ja que molts bancs ja no els donaven crèdit. Nosaltres vam estar mesos sense cobrar, i el pitjor és que no sabíem fins quan duraria aquella recessió. El meu marit mai no va estirar més el braç que la màniga ni va voler endeutar-se. Era una persona estalviadora, que va escollir no viure per damunt de les seves possibilitats.

En cinc anys hem aconseguit doblar la nostra facturació

Estem molt satisfets de la feina que hem desenvolupat:  en  aquest  període  hem multiplicat per dos  la  nostra  producció. Un setanta per  cent  dels  vins  els comercialitzem a l’exterior, i un trenta per cent els venem al mercat català, especialment a restaurants i botigues especialitzades de gamma alta. Els reconeixements empresarials també han estat nombrosos premis atorgats en el nostre territori: l’any 2015 vaig rebre el premi Empresària de l’Any de Tarragona atorgat per l’ADEE. Per una altra banda, la Real  Acadèmia  de Gastronomia  ens va destacar com a Millor Celler del 2016, i la Cambra de Reus ens va distingir amb el premi a la Internacionalització de l’any 2016. El 2017 també vàrem aconseguir el premi a l’Economia Col·laborativa, atorgat durant la 17a Nit Empresarial de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA). I aquest any tenim el premi Pimes 2018 de la PIMEC, el premi del Col·legi d’Economistes de Tarragona a la trajectòria empresarial, la primera vegada que es premia a una dona, al Concilium Vinorum de Tarragona vaig ser investicda conciliaria d’honor, el premi ASTER i el premi de la Guia Gourmand. I el més important: els nostres vins, que han recollit diverses mencions nacionals i internacionals, no han abaixat la guàrdia: hem mantingut el llistó alt que va aixecar el meu marit. La seva línia ètica i honesta roman intacta.

Per exportar, cal tenir un bon producte

Hi ha molts vins al mercat, l’oferta és considerable. Si vols aconseguir fer-te un lloc, has de tenir un cert reconeixement internacional i un bon producte com a carta de presentació. D’altra banda, els vins del Priorat estan molt ben considerats perquè els productors hem treballat de valent i hem fet una bona feina. Els sacrificis personals i econòmics són necessaris, tot i que després la recompensa val la pena: aconsegueixes un vi immillorable amb el qual se t’obren les portes. En aquest món no pots sumar les hores que hi dediques perquè no es podrien comptar. El vi és una passió, una forma de vida. Per la nostra banda, sempre hem prioritzat la qualitat per damunt de la quantitat; és el nostre valor més preuat.

No hi ha competència; al Priorat, tots sumem

Aquesta terra acull productors experts, amb els quals compartim passions i experiències vitals. Sempre dic que l’èxit d’uns ens beneficia a tots. Els vins del Priorat són coneguts arreu del món gràcies a la bona feina que tots hem desenvolupat al llarg d’aquests anys. L’èxit d’una bodega repercuteix en la bona fama de totes  les altres. No  hi ha competència: al Priorat tots  sumem, ja que cadascú aporta el millor que té. Com més professionals hi treballem, com més excel·lència aconseguim, més potent serà el nostre territori.

Formem part de molts moments de felicitat de la gent

Sovint, hi ha gent que se m’apropa i m’explica que amb un dels nostres vins es va declarar a l’amor de la seva vida o va celebrar el casament de la seva filla, i em sento feliç de formar part d’aquests moments plens de joia, que queden gravats per sempre a la memòria de la gent. Em fa molta il·lusió.  Secrets de Mar, vi amb essència mediterrània nascut dins de la Denominació d’Origen Terra Alta. Secrets de Mar, blanc i negre, és un vi per compartir confidències, viure il·lusions i transmetre sensacions que t’apropen a la felicitat, als moments que deixen empremta en la memòria i a inoblidables instants compartits. El concepte de Secrets de Mar neix a partir de sensacions compartides, d’intimitat i de mar. Un vi que distingeix amb un estil fresc i mediterrani les varietats autòctones de la garnatxa blanca i de la carinyena. Secrets de Mar blanc i negre són un tot, Ell i Ella,  en íntima conversa  a la vora d’un mar que sentim tant nostre com el Mediterrani. Secrets de Mar és  el principi d’alguna cosa, és un record que conservem per sempre més en la nostra memòria lligat a un moment… de felicitat. L’etiqueta, dissenyada per l’artista Mònica Castanys, mostra –en la varietat de vi negre– un noi assegut a una taula a punt de brindar, amb la mar Mediterrània al fons.  En la modalitat de vi blanc, surt una noia –a la mateixa taula– que també alça la copa a punt per al brindis. Quan ajuntes ambdues ampolles, compons un quadre atractiu,  que et trasllada a una vivència estiuenca, mediterrània i inoblidable. Secrets de Mar també és el vi del Club Tennis Tarragona amb el que compartim molts valors. Moments de felicitat quan guanyes, el fet de compartir moments amb  qui aprecies o la satisfacció d’obtenir resultats després d’haver-se exigit un esforç. També és el vi de la Ciutat de la Música Reus 2018, amb etiqueta especial feta per Mònica Castanys.

L’herència humana té molt més valor que l’econòmica

En Miguel, el meu marit, va ser una persona amable i generosa que va ajudar molta gent. Quan regentava la farmàcia, sempre estava disposat  a oferir bons consells, i tenia una gran capacitat per posar-se al davant de tots els projectes que engegava, que no eren pocs. Quan ens vam haver de fer càrrec, ens preguntàvem com era capaç de fer tantes coses a la vegada i amb tanta tranquil·litat i eficiència. Hem tingut la sort de comptar amb l’agraïment de totes aquelles persones a les quals va ajudar. Per això, sempre ens hem trobat moltes portes obertes. Els seus amics van voler tornar-li la seva generositat perquè se l’estimaven, i, de retruc, ens estimen també a nosaltres. Quan algú ens deixa, crec que el més important és l’herència humana que et transmet; els diners mai no són capaços de donar-te tanta felicitat.

Conèixer el Priorat de la mà de Clos Galena i l’enoturisme

Oferim diverses experiències que permeten  apropar-se  al  Priorat  de  la  mà de Clos Galena gràcies a la tasca de la responsable d’enoturisme, Laura Llevat. Organitzem visites per les nostres vinyes i celler i fem tasts dels vins   de Clos Galena en grups reduïts per donar a conèixer les nostres marques: Clos Galena, Galena, Formiga de Vellut, Formiga de Seda, Crossos Priorat, Crossos Montsant, Secrets de Mar. Les persones interessades coneixen els processos d’elaboració i poden fer un tast comentat dels nostres vins. Així mateix, també oferim reunions d’empreses, teambuildings… D’altra banda, organitzem una ecocalçotada –que també inclou la visita a les vinyes i el tast–, així com reunions d’empresa. Totes les propostes són una bona opció d’escapada. Et donen l’oportunitat de viure l’autenticitat i la cultura d’un territori històric que aspira a convertir-se en Patrimoni de la Humanitat.

Volem contribuir a sostenir el territori, apropar-nos a la nostra gent

Normalment, sempre han tendit a apropar-se a Clos Galena persones d’altres països que han tastat un dels nostres vins a un restaurant i se’ls ha despertat la inquietud per conèixer-nos de prop. És un client cosmopolita amb inquietuds culturals. Tanmateix, també bastim ponts per apropar-nos a la gent de casa nostra: volem que els catalans coneguin  què fem i com treballem. El  Priorat és una joia ben a prop de casa nostra que ara posem al seu abast per mitjà de l’enoturisme. La viticultura, a més, ens obre les portes a valoritzar el territori i donar interès a la història i la cultura autòctones.

Clos Galena col·labora en projectes que donen valor a la societat i treballa pel territori

Clos Galena  des de fa anys col·labora  amb l’Associació  Espanyola  contra el Càncer, en sopars benèfics com el Club Lions, en Festivals de Cine i en Fòrums empresarials on es premia l’Excel·lència (Fundació Gresol, APD i AED). Des de l’any 2009, Clos Galena col·labora amb la Galeria Anquin’s de Reus en el projecte Art i Vi sota la direcció de María José Quinteiro. Treballem amb els artistes catalans Albert Alís, Mònica  Castanys,  Alícia  Grau, Coia Ibáñez, Frank Jensen, Didier Lourenço, Josep Moscardó, Ramón Moscardó, Lluís Puiggròs i Benjamin Torcal, que pinten originals a les caixes  de fusta de Clos Galena, amb caixes serigrafiades, numerades i signades pels artistes, i etiquetes dissenyades pels artistes que ens ajuden a portar la cultura de l’art i del vi a casa nostra. Hem presentat diferents col·leccions i l’última és la col·lecció Art, vi i territori. La primera presentació es va dur a terme a Nova York l’any 2016 al museu City of New York, amb la presència de diverses autoritats importants de la ciutat, com el cònsol espanyol, D. Juan Herrera, i la subdelegada del Govern Català,  la Sra. Mireia  Rothman-Simon; el crític gastronòmic i especialista en vins Manos Angelakis, i representants institucionals de Reus, com l’alcalde, el Sr. Carles Pellicer, la regidora de cultura, la Sra. Montse Caelles, i el president de la Cambra de Comerç de Reus, el Sr. Isaac Sanromà. També van participar alguns representants de Tarragona, com la Sra. Conxita Esteve, senadora de l’Ajuntament de Tarragona. En aquest acte, es va presentar una edició especial del Vi com Reus, capital de cultura catalana, amb Galena Coia. Una etiqueta realitzada per l’artista Didier Lourenço. L’any següent també es va presentar a la ciutat de Moscou, a l’hotel Marriott, amb la presència d’autoritats importants de la ciutat com el secretari de la Duma, Sr. Pospelov Sergey, representants de l’Ambaixada espanyola; representant de la Generalitat de Catalunya, la Sra. Kristina Ionitskaia, subdirectora dels països Europa de l’Est, representants institucionals de Reus, la regidora de cultura, la Sra. Montse Caelles, i el president de la Cambra de Reus, el Sr. Isaac Sanromà, representants de Tarragona, la Sra. Conxita Esteve, senadora pretora del Ajuntament de Tarragona a més de públic interessat en la col·lecció com distribuïdors de vins, sommeliers, periodistes i col·leccionistes d’art. L’any 2018, donat que el Formiga de Vellut va ser el vi escollit pel sopar dels premis Nobel, la presentació va ser a la residència de l’ambaixador d’Espanya de Suècia, a la ciutat d’Estocolm. En aquesta presentació van assistir el Sr. Sören Staermose, productor de la saga Millennium; l’ambaixador espanyol, el Sr. Gabriel Busquets; la pintora Mònica Castanys, representants institucionals de Reus, la regidora de cultura, la Sra. Montse Caelles, i el president de la Cambra de Reus, el Sr. Isaac Sanromà, representants de Tarragona, la Sra. Conxita Esteve, senadora pretora de l’Ajuntament de Tarragona. En aquest acte, es va presentar una edició especial de Vi Reus, ciutat de la Música, Secrets de Mar (blanc i negre). Unes etiquetes realitzades per l’artista Mònica Castanys.

Col·lecció Art, vi i territori

La col·lecció Art, vi i territori és una carta de presentació del territori del sud de Catalunya, que condensa l’essència de la cultura mediterrània. Cada caixa de vi pintada és un objecte cultural exclusiu i únic que ofereix vins del molt premiat celler, reconegut nacional i internacionalment per  prestigiosos  crítics  del  món del vi i grans sommeliers. Els seus vins representen el caràcter del Priorat, la  regió vitivinícola que s’ha revelat com una de les millors del món. Al mateix temps, cada caixa és una obra d’art original certificada i signada per un destacat artista català amb la qual ha expressat mitjançant textures, formes i colors la seva pròpia mirada del territori. Els artistes que han pintat la col·lecció s’han inspirat en els paisatges, les ciutats,  els  símbols  i  les  tradicions  més  emblemàtiques del territori  que emmarca  la regió del Priorat: Reus, bressol  del genial  Gaudí  i del modernisme; Tarragona, patrimoni de la humanitat amb les seves restes de l’Imperi romà, el mar Mediterrani, les vinyes, els castellers, Salou i el seu atractiu turístic. Un entorn ple d’història i amb una geografia física i humana peculiar que ha propiciat la creativitat, la qualitat i l’autenticitat.

Domini de la Cartoixa: una nova línia d’oli del Priorat

Molts importadors ens demanaven que iniciéssim la producció d’oli i, finalment, hem optat per encetar-la. Es tracta d’un oli d’oliva verge extra amb Denominació d’Origen Protegida de gran qualitat, produït amb oliveres pròpies, de varietat arbequina. És deliciós i aromàtic  amb un bon equilibri  entre la fruita i l’acidesa. En boca, l’oli presenta una complexitat de sabors amb notes d’herbes silvestres, carxofes, tomàquets verds i pomes. Al final, un cert toc d’amargor, tipicitat pròpia dels grans olis del Priorat.

No hauria pogut tirar endavant sense les meves filles

Ser mare era una de les meves il·lusions des de ben petita. Crec que tenir fills és una de les experiències més maques i transformadores que pot viure una dona. Et canvia la vida: hi ha sentiments i emocions que només pots experimentar amb la maternitat. Igualment, quan vaig quedar-me embarassada per segona vegada, i vaig assabentar-me que portaria al món bessones, em vaig alegrar molt. Ara me les miro i penso que, si només hagués tingut una de les dues, trobaria a faltar alguna cosa, em sentiria incompleta. Per altra banda, les meves filles han estat el meu nord. No hauria pogut tirar endavant sense elles. Quan va morir el seu pare, van demostrar ser molt madures, tot i que la Cristina tenia dotze anys, i la Júlia i la Maria, deu. Recordo un dia que anàvem en cotxe i vaig estacionar-lo en un pàrquing gran, amb diverses plantes. Abans, normalment conduïa el meu marit, que sempre sabia on havia aparcat el vehicle. Quan hi vam tornar, no me’n recordava del lloc on havia deixat el cotxe. L’endemà, em va tornar a passar el mateix, i la meva filla gran, la Cristina, que s’hi havia fixat, m’ho va indicar de seguida. Amb dotze anys va assumir un paper de persona adulta. Sempre em recordava si tenia alguna tutoria de les petites o altres coses, com per exemple, si havia de passar pel supermercat per omplir la nevera. La Júlia i la Maria sempre m’han ajudat amb molt bona actitud. M’he sentit molt estimada per elles.