Text del 2006
“Nosaltres fem una feina afegida molt important, perquè a més de vendre fàrmacs, atenem gratuïtament els malalts”
La inclinació del Sr. Miguel Reyes Reyes per la farmàcia ha estat vocacional. “Tinc avantpassats que van fer farmàcia i medicina, però són molt llunyans, es remunten a més de cinquanta anys enrere. Els pares es dediquen a l’agricultura i a la ramaderia a Canena, el poble de la província de Jaén on vaig néixer.”
L’any 1990 es va llicenciar a la Facultat de Farmàcia de Granada. “De la meva època d’estudiant recordo els consells i la mestria del senyor Antonio Cerezo Galán, catedràtic de farmàcia galènica. Ha estat una persona molt entusiasta i és qui m’ha impulsat a exercir la professió amb ètica per sobre de tot.”
Després, va fer la part teòrica del doctorat i, des de llavors, no ha deixat mai d’estudiar. “La carrera ens aporta un bagatge bàsic i el títol necessari per poder exercir, però no hem de deixar mai d’aprendre.”
Fa formació continuada a la Federació Farmacèutica, a l’Hospitalet, la qual combina amb cursos que organitza el Col·legi de Farmacèutics. “Com que la formulació magistral m’agrada molt, cada cop que hi ha algun curs, m’hi apunto, tot i que sàpiga que no ho faré servir a la pràctica. Pel que fa a les malalties, crec que s’ha de fer formació continuada sempre, no cada dos anys, sinó cada mes, encara que sigui assistint a una xerrada.”
En acabar els estudis universitaris, va començar la seva trajectòria professional treballant en l’àmbit farmacèutic; des de l’any 1992 al 1999 a la farmàcia fundada per ell mateix a Valdefuentes del Páramo (León) i des del 1999 fins a l’actualitat a la seva pròpia oficina de farmàcia a Barcelona. “Hi treballem quatre persones: una farmacèutica, que hi és des de fa vint anys, dos auxiliars i jo.”
Es decanta per un tipus de farmàcia tradicional i austera. “M’agrada que la gent noti que entra en una farmàcia com les d’abans, per dir-ho d’alguna manera. De fet, el meu establiment és molt minimalista. A la nostra farmàcia, ubicada en un barri com l’Eixample, el 80% de les persones que atenem són malalts crònics.”
Comença a trencar-se el desconeixement atàvic entre els metges i els farmacèutics. “Personalment, sento que formo part del món sanitari, però sovint se’ns associa exclusivament amb l’àmbit comercial. Per primera vegada a la nostra història, el vocal de farmàcia del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona ens ha citat i hem fet una reunió amb els metges del CAP del carrer València. Estic molt satisfet del resultat d’aquesta trobada, perquè vam apropar postures. Vam tractar un tema primordial, com és la qüestió de la recepta mèdica i les seves incidències. Els metges han reconegut que som nosaltres els professionals especialitzats en els medicaments i han mostrat la seva total disposició a corregir totes aquelles receptes que estiguin mal prescrites.”
Durant la seva experiència professional s’ha trobat amb pocs casos d’errors importants en les prescripcions. “Només un parell de vegades he detectat receptes que m’han semblat rares, com una amb una dosificació superior a l’habitual. Vaig telefonar al metge i es va resoldre el malentès.”
És evident que el farmacèutic, amb la seva atenció diària al pacient, a més de fer una tasca molt útil a la gent, especialment a les persones grans, estalvia costos a la sanitat pública. “No puc imaginar-me què passaria si un dia tanquessin de cop totes les farmàcies o solament es dediquessin a dispensar medicaments, sense escoltar la gent. El malalt és una persona molt necessitada i, com que la consulta del metge és habitualment curta, quan té una patologia lleu, com un refredat o un problema de pell, la farmàcia esdevé el lloc on poden adreçar-se per explicar els seus neguits amb confiança. Nosaltres fem una feina afegida molt important, perquè a més de vendre fàrmacs, atenem gratuïtament els malalts. Més de la meitat de les persones que entren a la farmàcia vénen per fer-hi alguna consulta.”
Creu que hi ha certs problemes que s’han de tractar molt confidencialment. “La ratlla de separació que hi ha en algunes farmàcies per protegir la intimitat del pacient, està bé, però de vegades no es respecta. A la meva farmàcia tinc un espai per atendre la gent privadament. És recomanable que tothom tingui un despatx per poder parlar amb tranquil·litat i intimitat amb el malalt.”
Encara que els farmacèutics no fan el jurament hipocràtic, el Sr. Reyes ha fet de l’ètica una bandera. “Hi ha molts medicaments que, per diversos motius, no els podem donar, encara que ens els demanin. En uns casos, perquè sabem que poden ser contraproduents amb els fàrmacs que pren el pacient; en altres, perquè ens adonem que no són adequats per a la persona que els sol·licita. Si els donéssim deixaríem de ser farmacèutics per convertir-nos en botiguers.”
Proclama que no s’hauria de fer publicitat de cap fàrmac ni a la televisió ni a les revistes. “El medicament no necessita publicitat, perquè no és un producte del qual s’hagin d’augmentar les vendes, sinó que és una substància que es pren quan és necessari i que ha de vendre el farmacèutic com s’ha fet sempre, amb la recepta del metge.”
Ens recorda la importància de les plantes a la farmàcia. “Hauríem d’entendre una mica més sobre fitoteràpia. El fàrmac és un producte químic, però la base inicial, en moltes ocasions, és una planta. Els medicaments poques vegades provenen del món animal, gairebé sempre s’extreuen del món vegetal, però es transformen químicament per potenciar-ne els efectes. Hi ha malalts que són refractaris a prendre’s res i només volen herbes, ja sigui una infusió o en comprimits, però naturals, d’herbolari.”
S’’entreveuen canvis espectaculars en l’àmbit farmacèutic. “Probablement, en un futur, es potenciaran les fórmules magistrals. No obstant això, crec que el fàrmac convencional continuarà sent la part principal de la meva vida professional.”
